diumenge, 16 de setembre de 2012

Remenant les pàgines de la història



De tant en tant, m'agrada obrir les capses on guardo les revistes antigues, sempre trobo articles interessants dels quals, ja ni em en recordava.
 
Això em va passar fa pocs dies, mirant una revista de l'any 1991 vaig trobar un article del Gran Mestre Eduard Gufeld, que amb el títol de " Remenant les pàgines de la història" deia el següent:

Una llegenda, aquest cop iraniana, explica que el rei de l'Índia va enviar al Shah de Pèrsia, el gran Hosrov Anushivan, un joc d'escacs adornat amb maragdes i vermells robins, amb el tauler d'ivori, ornamentat de brillants. I li va enviar una carta amb aquestes paraules: "Ja que et fas dir Shah deus ser un savi i tenir savis consellers. Aquí t'envio aquest joc, inventat pel meu conseller, i et proposo que endevinis com es juga. Si ho fas, et enviaré com tribut mil fardells de plata i cent d'or. Si no ho fas, me'ls enviaràs tu a mi, ja que la ciència és allò que veritablement ens fa arribar a la glòria "

Meravellat Hosrov amb l'extraordinari joc, va reunir als consellers del seu regne i els va comminar a resoldre immediatament la insòlita obra. Durant tres dies i tres nits van estar els savis reunits, però no van aconseguir resoldre l'endevinalla. El Shah també va passar els tres dies i les tres nits devorat per la impaciència, ombrívol i enfadat.

Finalment, el tercer dia es va presentar el savi Buzurmihr, encara que no havia estat cridat, i es va oferir per intentar desvetllar el secret. Durant tota la nit va examinar les peces i finalment ho va endevinar.
 

"Aquesta és una fidel reproducció d'un camp de combat" va dir. Tots van admirar la saviesa Buzurmihir, quan va explicar com s'havia de jugar.

Més tard, a l'Iran, i potser a la índia, al carro se li denominava barca. Les caselles estaven dividides per un "riu", com si l'hagués omplert d'aigua la ciència defensiva. A causa d'això va ser necessària la barca.

A l'Iran a la peça que complia funcions de guardaespatlles se li va començar a dir  com al cap de la guàrdia, ferzin.

I la ladia (barca, torre actual), que és la traducció d'una antiga paraula iraní, ens va arribar de l'Orient a través dels tàrtars. Quan la fossa i l'aigua van desaparèixer del tauler, la barca va quedar fora de lloc, i es va transformar en el meravellós au Rukh i va començar a adquirir un caràcter més combatiu, ja que es movia quantes caselles volgués.

És curiós que el joc consistia en situar el rei (Shah) en una posició desesperada en la terminologia actual, "pat" (ofegat), que correspon a la forma llatina pax, és a dir, acordar la pau, ja que en la ideologia feudal oriental no era possible permetre que es matés el rei, ni tan sols en combat, ja que era sagrat. Se'l podia recloure en una torrassa, encadenar-lo, fins i tot cegar-lo, però no llevar-li la vida ...

Per això en escacs al rei només se li pot cercar i llavors mor. Aquesta és la fórmula eterna: "Shah mat", rei mort.

 


 Al segle VII els àrabs van conquerir Iran i van quedar captivats pel joc dels escacs. Com els perses, els àrabs van considerar que era el millor exercici per la ment i una assignatura imprescindible en l'educació. A les cases riques i il • lustres es contractaven professors especials perquè ensenyessin els escacs als nens. El famós califa Al-mani es lamentava perquè jugava malament als escacs.

"Governo sobre la meitat de mig món i milions de persones, des de l'Índia a l'Orient fins al Guadalquivir a l'Occident, i no obstant això, no ho puc aconseguir sobre setze peces al tauler ..."

Un altre califa, en escollir al seu visir, exigia les condicions que ha de tenir tot jugador d'escacs: precaució, enginy, sagacitat i enteresa, ¡mèrits imprescindibles per triomfar en el nostre sorprenent joc!

Al segle VIII els àrabs van ocupar el que seria Espanya i la ciència àrab, que en aquell temps es trobava a un nivell superior a les idees europees, va florir especialment. I amb ella els escacs.


Una agradable narració, potser no tot és veritat però en general és verosimil.

Bé, amable lector, si has arribat fins aquí, vol dir que t'ha interessat. A mi, quan ho vaig llegir, no tan sols em va interessar, també em va agradar.

Amar els escacs, és agradar-te tot el que l'envolta. És aquest el teu cas?

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Cada vegada em sosprens,i aixo vol dir que et "curras molt"els teus articles.Vull afegir-te que el "riu" encara esta vigent el els escacs xinesos i va haver un intent d'occidentalitzar el joc pel professor de matematiques W.M.Lee que malauradament no va prosperar.Tinc un exemplar per si estas interesat en ampliar l'article.Una abraçada Fred

Roger Salvo ha dit...

Gràcies Frederic,

Veig que tu també estas informat d'aquests temes. Ens veiem el dimecres.

Salut,