divendres, 1 de juny de 2012

Dades (2)



Seguint amb el tema de les dades, després de tocar a l'article anterior els petits municipis amb club d'escacs federat, avui vull tocar un tema diferent. A partir de les dades obtingudes del llistats de jugadors per al Campionat de Catalunya per equips, publicitats des de la Federació Catalana d'Escacs al seu web, vull mostrar el rànquing de clubs amb més jugadors federats.

Us poso els 30 primers, perquè a més, coincideixen amb els clubs que tenen 50 o més jugadors:

  1. MOLLET  201 jugadors
  2. TRES PEONS  148 jugadors
  3. GERUNDA  136 jugadors
  4. PEONA I PEÓ  119 jugadors
  5. OLOT  103 jugadors
  6. CERDANYOLA DEL VALLÈS  102 jugadors
  7. FIGUERES  99 jugadors
  8. BARCELONA UGA  91 jugadors
  9. COLON SABADELL 90 jugadors
  10. SANT MARTÍ  90 jugadors
  11. BARBERA  87 jugadors
  12. FOMENT MARTINENC  84 jugadors
  13. TARRAGONA  84 jugadors
  14. CATALUNYA  83 jugadors
  15. EDAMI  80 jugadors
  16. LLINARS  72 jugadors
  17. TERRASSA  71 jugadors
  18. VILAFRANCA 66 jugadors
  19. ANDORRA  63 jugadors
  20. SANT ANDREU 62 jugadors
  21. CONGRÉS 61 jugadors
  22. SANTA EUGENIA 61 jugadors
  23. SANT JOSEP  58 jugadors
  24. LLEIDA 56 jugadors
  25. BALAGUER  54 jugadors
  26. ATENEU COLON 53 jugadors
  27. CORNELLA 51 jugadors
  28. CASTELLAR  50 jugadors
  29. CATALÒNIA  50 jugadors
  30. VALL DE TENES  50 jugadors

Ens diuen alguna cosa aquestes dades? Alguns pensaran que són curioses, a altres els semblaran interessants i un tercer grup s'ho miraran amb més atenció, arribant a la conclusió que potser ens poden explicar qüestions concretes.

Les dades sempre ens poden explicar alguna cosa, és qüestió d'aprofundir. Si tinguéssim aquestes dades d'anys anteriors, podríem fer estadístiques de l'evolució d'aquests clubs a nivell de quantitat de jugadors. Però la quantitat no és tot, molta quantitat sense qualitat no fa fort a un club, però curiosament, si repassem el llitat, una immensa majoria d'aquests clubs són de Divisió d'Honor,  Primera Divisió i Segona Divisió. Tan sols uns pocs no estan en aquestes categories.

Però us invito a seguir aprofundint en aquestes dades que tenim. A quines conclusions podem arribar?

  1. Jo crec que el denominador comú d'aquest clubs, és que, sinó tots, si la immensa majoria donen classes d'escacs i especialment als més joves.
  2. Hi ha també els clubs que basen el seu èxit en la captació de jugadors per les seves qualitats organitzatives de tornejos i activitats.
  3. També trobem clubs que han augmentat la seva quantitat de jugadors després de fusions (en alguns casos autentiques absorcions) entre clubs. Això no garanteix l'èxit a llarg termini, però el club resultant augmenta considerablement de jugadors. 
  4. El component territorial també pot jugar un paper cabdal, per exemple una comarca que sols compta amb un club. Però no crec que aquest factor, per si sol, pugui ser un factor d'èxit, es a dir,  en aquest cas tenir més de 50 jugadors federats.
Des del meu punt de vista, els factors determinants per l'èxit en el augment de jugadors en un club són els punts 1 i 2. Com a exemple del punt 1 podríem posar el Mollet i el Peona i Peó, i com exemple del punt 2 el Tres Peons i el Sant Martí. Però hem de dir que tots quatre clubs treballen els dos conceptes.

Sóc conscient que les dades quantitatives no són representatives de la força del primer equip d'un club. Però si que ens dona la potestat d'esbrinar els clubs organitzativament emergents amb tendències positives i a l'inrevés, els clubs amb tendències negatives.

Els clubs tancats en si mateixos, sense capacitat de créixer, estan abocats al fracàs.

Salut i escacs, 

7 comentaris:

Catulo ha dit...

Hola, molt bon article, donat que elabores materials propis i en treus conclusions.
Crec que tens bastanta raó en el que conclous. A més, hi ha una un altre factor que no exemplifiques però també és important. Els èxits esportius arrosseguen jugadors que aspiren a jugar en certes categories o conquerir títols.
Aquest factor i els altres que sí has exemplificat acaben generant, amb sort, inèrcies positives que aporten més èxits esportius, més cantera, més activitats...
El mateix passa amb les inèrcies negatives. La gent marxa de clubs o no ve pel baix nivell esportiu, poca cantera, poques activitats... i el cercle s'estreny.
El mèrit es mantenir les inèrcies o canviar-les quan no són bones. És una qüestió d'hores de dedicació desinteressada. Com aquest bloc!

DAVIDVIGO ha dit...

Molt bon article aquest i l'anterior.

Salut,
David Vigo

Roger Salvo ha dit...

Hola Joan,

Moltes gràcies per les teves paraules i per la teva reflexió. Sí, és veritat l’aportació que fas, i de ben segur que es poden fer moltes altres.

Les dades estan davant nostre, tan sols tenim que aprofundir en elles. Per exemple, sabem quantes ciutats catalanes d’un cert pes territorial, no compten amb cap club federat? Aquestes dades seria bo saber-les per poder intentar posar remei (des de la Federació com a mínim).

No seria interessant saber per què una ciutat com Hostalric, no té escacs federats? Les dades existeixen, però no les hem sabut trobar. Si no som capaços de trobar el “per què?”, mai trobarem el “com?”.

Com pots comprovar, estic amenaçant amb més articles de “dades”.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Hola David,

Moltes gràcies per les teves paraules.

Salutacions,

Alfonso Siete ha dit...

Les dades, sense més anàlisi, no donen la realitat, més aviat poden portar a enganys.

Posant com a exemple al Congrés, ja que el blog fa referència a aquest club, però es podia posar altres exemples, segons les dades, teniu 61 jugadors però en el per equips gairebé no heu pogut completar en totes les rondes 4 equips amb 36 jugadors. En canvi, altres equips amb bastant menys de 45 jugadors sí han pogut completar 4 equips i els sobrava gent.

Això és un exemple que molts jugadors, no sempre és senyal que un club funciona bé (no ho dic per el Congres).

És evident que la forma de tenir més socis és fer classes a nens, això garanteix molts socis en el present i vida per al futur, però dedicar-se als xavals no és fàcil per la falta de temps de molts clubs.

Roger Salvo ha dit...

Hola Alfonso,

Gràcies per la teva reflexió. D'això es tracta, aglutinar una sèrie de dades perquè la gent pugui, si vol, reflexionar. Òbviament, són unes dades quantitatives i a més molt genèriques, que no ens permeten arribar a conclusions gaire profundes i molt menys la realitat. Uf, la realitat, tema realment curiós, que és la realitat? En un món en el qual l'excés d'informació ens esta tornant "ximples", la realitat esdevé com una qüestió francament complicada.

Però les dades, per modestes que siguin, si que ens poden fer pensar en els temes relacionats més propers i que coneixem. Per exemple, si parlem del Congrés (veig que estàs ben informat sobre el meu club) hi ha unes dades que ens diuen que al passat per equips tots els jugadors que van jugar al primer equip van jugar les 9 rondes i al segon equip tots van jugar totes les rondes menys dos que van jugar 8 rondes.

Veus, això són dades senzilles, però ens poden donar moltes pautes per arribar a conclusions. Si existeix una fidelització tan gran per part d'alguns jugadors (em consta que jugadors del C i del D també han jugat 9 rondes), vol dir que per a un altre costat alguna cosa està fallant si ha hagut problemes en algunes rondes per poder completar els quatre equips. Aquest anàlisi es té que fer per la gent del Congrés i dins del Congrés.

Bé, t'agraeixo altra vegada les teves paraules, però no voldria acomiadar-me sense fer-te tres preguntes: "Siete" no és el teu cognom? Ets una persona molt propera al Congrés? Potser et conec?

Esperant les respostes a les preguntes, rep una cordial salutació.

Fred ha dit...

Hola Roger:
Estic totalment d'acord en el comentari d'en Catulo i d'en Alfonso Siete.Cal superar amb treball les inercies negatives i tindre sempre present:Qui tropeça i no cau avança.En quant a la llista de jugadors esta inflada perque la ilussio ha superat la realitat i entre fer baixar directament a l'equip D o fer-los lluitar fins a la ultima ronda vam optar per la segona opcio encara que sabiem les dificultats que tindriem per omplir les quatre plaçes de diferencia.No obstant dit aixo lluitarem per augmentar el compromis dels jogadors i veurem quants equips presentarem l'any que ve.Els pesimistes diuen que tres,els realistes quatre i els visionaris com jo diem que cinc.Qui guanyara la "porra" S'admeten apostes¡¡ Frederic Andreu