diumenge, 28 de març de 2010

Adéu! Smyslov



Ha mort Smyslov, ha mort un dels més grans escaquites de tots els temps.

El Gran Mestre Vasily Smyslov ha mort el 27 de març de 2010 a Moscou a l'edat de 89 anys, a causa de complicacions cardio respiratòries.

Vasily Vasilyevich Smyslov va neixer a Moscou el 21 de març de 1921. Des de molt jove dues aficions van dominar la seva infància: Els escacs i la música.

Posseïdor d'una excel·lent veu de baríton, Smyslov es va exforçar per a ser cantant d'òpera i va quedar entre els cinquanta finalistes d'un concurs convocat per la companyia Bolsoi el 1950, però va ser rebutjat i va abandonar les seves pretensions en aquest camp. Posteriorment, en certa ocasió va comentar: "Jo sempre vaig estar entre els escacs i la música".



Smislov va ser el setè campió mundial de la història. Va ser un dels jugadors més forts durant molts anys, guanyant un gran nombre de tornejos. Però principalment han passat a la història els seus èpics duels amb el sisè campió mundial, Mijail Botvinnik. El 1954 és va enfrontar per primera vegada amb Botvinnik pel títol. El matx va finalitzar amb un empat (+7 -7 =10) amb el que el campió va poder retenir el títol. El 1957, després de guanyar el cicle de candidats, Smyslov va tenir una altre oportunitat, i aquesta vegada va derrotar al seu formidable oponent (+6 -3 =13) conquerint el títol i convertint-se en el setè campió del món en la història dels escacs. Atès que el campió tenia dret a un matx revenja en cas de perdre el títol, Smyslov va tenir que tornar a enfrontar-se Botvinnik el 1958, i aquesta vegada va perdre (+5 -7 =11) amb la qual cosa Botvinnik recuperava la seva corona. Més tard Smyslov declararia:"Crec que porto tota la vida enfrontant-me a Botvinnik".



Smyslov, Keres, Petrosian i Geller a un dibuix de 1951

Malgrat el seu efimer regnat, la influència de Smyslov als escacs ha estat extensa i profunda. Era especialment fort en les posicions tranquil·les i en els finals, i va inventar o reviure gran quantitat de sistemes d'obertura que encara avui dia són vigents.

El 1984, Smyslov va batre tots els rècords de longevitat esportiva (pot ser tan sols Lasker pot comparar-se'l en aquest aspecte) a l'enfrontar-se a Gari Kasparov a la final de candidats al títol mundial amb 63 anys. Kasparov va guanyar aquesta trobada i posteriorment es va proclamar campió del món.







Vasily Smislov era l'excampió mundial més vell abans de la seva mort.

Els matxos entre Botvinnik i Smyslov van ser famosos a tot el món

Dins dels escacs, en les seves direrents facetes: Esportiva, cientifica, artística, matemàtica, etc, etc. I tenint en compte que un campió mundial té que dominar-les totes, jo definira a Vasily Smyslov com a un autèntic artista.

Sempre ens quedaran les seves partides i amb elles el seu record.

Salut i escacs,

3 comentaris:

Catulo ha dit...

Smyslov és d'aquells campions que potser no són tan mediàtics però que en el seu moment van dominar l'essència del joc. No tot és entregar peces!

Roger ha dit...

Hola Joan, no pensava escriure cap article fins la setmana vinent, però la mort d'en Smyslov m'ha fet canviar d'opinió. Smislov va ser un dels més grans, amb un joc molt semblant al de Capablanca però amb més preparació en la teoria de les obertures. Potser el va perjudicar el tenir més d'una passió, no era un "assassí" dels escacs com van ser Botvinnik, Fischer, Karpov i Kasparov. Sense aquest instint assassí, tan Smyslov com també Petrosian van demostrar en els seus moments àlgids ser uns dels millors jugadors de la història.

Sóc un gran admirador de Smyslov, seguin les seves partides sembla tot tan senzill que es pot arribar a pensar que són partides sense mèrit, tot el contrari, jugar com jugava ell, amb aquella senzillesa, és realment molt difícil inclús per a jugadors d'un gran nivell. Això també passava amb Capablanca.

Catulo ha dit...

Personalment, m'agraden més les persones que no es limiten a una sola faceta. Tampoc es tracta de tocar massa tecles i fer-ho tot amb mediocritat, és clar. Però tenir dos o tres activitats em sembla més enriquidor.
Quan escarbes en la vida dels 1800 (o menys) del club sovint descobreixes professors d'universitat, músics...