diumenge, 26 de novembre del 2017

Social de blitz i fi de festa


Com és costum, com fa ja uns quants anys, el Club d'Escacs Sant Martí fa coincidir el social blitz amb el repartiment de premis de tots els campionats socials de l'any.

El passat dissabte, 25 de novembre de 2017, s'ha fet el d'enguany. En realitat aquest esdeveniment és divideix en quatre parts: Social blitz, entrega de premis, un sorteig entre tots els socis presents de diferents lots (pernils, lots de vins, lots d'embotits, etc.) i finalment un ampli pica-pica.

El torneig de blitz la guanyat el Mestre FIDE Fernando Valenzuela amb molta autoritat. El podi la completat l'especialista de ràpides “Beto" Moreno i un cada dia més jove Andrés Rojas que també ha guanyat (òbviament) el trofeu a millor veterà.



Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Dins l'ampli ventall de premis que s'han lliurat vull destacar dos:

El primer el de campió del social a ritme normal. El campió ha estat el Pablo Castillo (per tercera vegada consecutiva), acompanyat en el podi pel Joan Martínez i el Jordi Sabater.



El segon tema que volia remarcar de la entrega de premis ha estat l'entrega d'una placa commemorativa al Jordi Sabater pels seus 25 anys al club.



Una tarda realment fantàstica, on els socis han gaudit de valent, sobretot els premiats amb un pernil!!

Us deixo un petit vídeo fotogràfic amb una visió més complerta del que ha estat aquesta jornada festiva.





Salut i escacs,

dimecres, 22 de novembre del 2017

Una qüestió al voltant del Magistral Ciutat de Barcelona




L'article d'avui és sobre un tema col·lateral (col·lateral, quina paraula tan estranya però que últimament s'ha posat de moda) a partir del Magistral Ciutat de Barcelona que s'ha jugat recentment, en concret del 9 al 17 de novembre de 2017.

El torneig a estat força bé, en això hi ha unanimitat tant dels organitzadors, com de la gent que l'ha seguit en directe o a distància.

El guanyador ha estat el jove i fort Gran Mestre hongarès Benjamín Gledura.

Foto: Chessbase

La classificació final ha estat la següent:


També vull destacar el molt bon torneig que ha fet l’Hipòlit Asis que amb 5 punts ha assolit norma de Gran Mestre.

Foto: FCE

Però la meva intervenció no va sobre el torneig en si, sinó sobre certs comentaris que he sentit posteriorment, comentaris que critiquen la poca assistència de públic, amb l'argument que els jugadors catalans tindrien que recolzar més aquest esdeveniment (amb la seva presencia) i no ho fan.

Bé, he de dir que em sembla molt bé que la Federació Catalana d'Escacs organitzi un torneig com aquest que fa de complement perfecte a la excel·lent organització que representa el Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs. També hi ha que felicitar a la federació, ja que, any rere any, aconsegueix fer aquest digne magistral a pesar de les dificultats econòmiques.

El que no m'agrada i no puc estar d'acord són els comentaris sobre el poc públic que assisteix. Això em recorda un empresari amic meu, que em deia, fa ja cert temps, que no entenia que tenint un producte de gran qualitat la gent no ho comprava i argumentava que el problema era que la gent no sabia comprar. Òbviament, buscant les millors paraules per a no ofendre'l, li vaig dir que el problema no era de la gent i que era ell el que tenia que buscar la solució.

Tornant al “nostre problema”, no es pot enfocar la qüestió de la manca de públic buscant la participació militant per fer “bulto”. Això l'únic que fa és potenciar que no es busqui una solució més racional, que des del meu punt de vista passa per fer l'oferta més atractiva.


Com es fa això? Sóc conscient que no és gaire fàcil, però si que crec que es té que canviar el “xip” dels últims anys i posar-se al altre costat. Es a dir, no pensar com organitzadors i pensar com a públic (aficionats i jugadors d'escacs), la pregunta seria (ho similar): quin atractiu faria que deixes de seguir la partida per Internet i t'acostis al local de joc?

Crec que aquest primer pas és necessari (jo no ho faria amb una enquesta, seria partidari de petites i informals entrevistes), juntament amb més coses, òbviament.

Torno a dir que el tema no és fàcil i sóc conscient que “des de fora” tot sembla molt senzill i els que tenen la responsabilitat saben que les coses són més complicades. Però l'important és “posar el fil a l'agulla” i no escudar-nos en que la culpa és de la gent.

Per finalitzar una proposta, sense ànim de pressionar a ningú. Potser seria interessant fer coincidir el Magistral Ciutat de Barcelona amb un obert del circuit (no necessàriament a l'estiu) , en un mateix local però en sales suficientment separades per reservar la intimitat dels mestres.


Bé, tan sols és una idea, d'organització més complicada, però també molt més atractiva, que pot fer que alguna administració pugui (vulgui) col·laborar adequadament.

Salut i escacs,   

diumenge, 12 de novembre del 2017

Fotos d'equip (2)


A finals del mes de juny de l'any 2016 vaig fer un article amb el títol de “Fotos d'equip” i us vaig comentar que volia donar continuïtat a aquest tipus d'articles.

Trobareu aquest article en aquest enllaç.

En aquell article us deia que volia parlar de les fotos dels equips, si aquelles que es feien amb tots (o alguns) dels components de l'equip. Malauradament, ens trobem que aquest tipus de fotos fetes en un passat més o menys llunyà, la majoria s'han perdut; i també, he de dir que actualment el costum de fer fotografies dels equips complets no es fa servir gaire.

A l'article anterior vaig posar una sèrie de fotos de les dècades 80 i 90 del segle passat, avui us poso fotos més actuals, des de l'any 2005 fins l'any 2017.

La Lira 2005. Foto: Club Escacs La Lira

Club Escacs Congrés 2011

Sant Martí 2011. Foto: Club d'Escacs Sant Martí

Catalònia 2013. Foto: Club Escacs Catalònia

Mollet 2014. Foto: Club Escacs Mollet

Foto conjunta del Catalunya Escacs Club i el Club d'Escacs Sant Martí l'any 2014 després de l'encontre per decidir l'equip que pujaria a Divisió d'Honor. En un matx a doble volta molt disputat va guanyar el Catalunya.

Penya Mollet 2015. Foto: Penya Mollet


Ateneu Colón 2017 (Copa Catalana). Foto: Ateneu Colón

Escola d'Escacs Salou 2017. Foto: Escola d'Escacs Salou

Llinars 2017. Foto: Club d'Escacs Llinars

Olot 2017. Foto: Club d'Escacs Olot

Les fotos dels clubs d'escacs, des dels més importants fins els més modestos, formen part de la seva història, i sovint, aquestes fotografies són molt mal tractades. És una pena, ja que són una part important dels escacs catalans.

Salut i escacs,

dimecres, 1 de novembre del 2017

Enllaços a blogs d'escacs



A l’anterior article vaig fer una referència al meu blog. Avui vull parlar dels blogs més destacats que podeu trobar a la franja dreta d’aquesta pàgina principal.

Com vaig comentar a l'article anterior, els blogs a casa nostra són cada cop menys, i encara són més difícils de trobar blogs escrits en català.

No obstant això hi ha alguns que són força bons, com és el cas de “Rabiosa Actualitat d'Escacs”, de l’amic Enric García.


Aquest és un blog fantàstic, d'una gran dedicació per portar al dia quantitat d'informació, tant propera com internacional. Però, és un blog d'informació general, més proper a un web que a el que és generalment un blog.

Altre molt bon blog en català és “Viatge als Escacs” d'en Pau Pascual, però que porta unes quantes setmanes aturat.


Esperem i desitgem que aviat torni a estar operatiu.

Un blog en català que està actiu és “Escola d’Escacs d’Osona”, és un blog que està actiu però que la seva activitat es fonamenta en donar difusió dels tornejos que ells organitzen o donen suport. Habitualment de la Comarca d’Osona o comarques properes.



Un altre blog en català actiu, però de periodicitat incerta és “Llibres i Escacs”. Després de la recomanació de més de 400 llibres, suposo, que trobar llibres relacionats amb els escacs és cada cop més dificultós.



Els altres blogs que recomano són en castellà, us passo els que més m'agraden.

Un que m'agrada força (ho he expressat en més d'una ocasió)  i que segueixo amb dedicació és “Artedrez”.


Un apropament dels escacs amb la literatura i les arts plàstiques. Us recomano que entreu en un article que vaig fer sobre aquests blog l'any 2013, amb unes imatges molt interessants, ho podeu trobar en aquest enllaç.

Si voleu seguir partides actuals, us recomano les partides que publica en Leontxo García en el blog del diari El País, en l’apartat “Noticias sobre Ajedrez”.


Que seria d'aquest món sense el bon humor. Brillant blog d’humor gràfic d’en A. Wadalupe.


També recomano el blog “Chess Coach”, un blog que ha estat aturat molt tems i que ara sembla que torna a estar força actiu. És un blog a l'antiga, dels que es feien fa més de quinze anys; amb una o dues fotos i molt redactat. Però en el redactat podreu trobar qüestions força interessants.


El blog “Un enfoque terapéutico y social del Ajedrez” d'en Juan Antonio Montero, toca el tema dels escacs des d'un enfoc diferent, però no menys interessant. Els articles nous triguen en sortir, però això si, no perden la seva actualitat.


Per finalitzar he decidit posar un blog que no s'actualitza (suposo que està fet aposta), per la qual cosa sempre el trobareu al final de l'apartat de blogs. Estic parlant del blog “Chess Schooll of Boudy” del Mestre Internacional Julio Leonardo Boudy.


El mestre Boudy crea sovint vídeos sobre escacs a Yotube, que després penja a Facebook. Molts d'aquests vídeos els podeu trobar en aquest blog.

En fi, crec que són recomanacions interessants. Crec sincerament, que els bons blogs encara tenen potencial i molt que dir.

Salut i escacs,

dimecres, 25 d’octubre del 2017

El meu blog


Doncs si, avui vull parlar del meu blog. Aquest modest blog que ja té vuit anys de vida.
A més, durant aquests vuit anys he intentat que sortís un article al voltant de cada 7 dies  i generalment ho he aconseguit (menys el mes d'agost que el blog fa vacances).

Vaig començar el blog l'estiu de l’any 2009; influenciat per blogs sobre escacs que realment m'agradaven. Recordo amb estima blogs tan diferents i en canvi tan propers  com el de Michael Rahal, la Patricia Llaneza, el Joan Fontanillas, los “Mon” (Pablo Castillo i Luis Sánchez), l’incomparable Jordi Sabater i el seu planeta, l’Alexandra Muratet també tenia un blog ben original. 





De ben segur que van haver uns altres, però, disculpeu-me, la meva memòria no dona per a més.

L'últim terç de la primera dècada del segle XXI va ser molt bona pels blogs sobre escacs, però, poc a poc això va anar canviant i la majoria de blogs sobre escacs a casa nostra van entrar en una etapa de crisi fins la seva desaparició, amb molt escasses excepcions.

Noves plataformes, més àgils, com per exemple Facebook, plantejada per no tenir que escriure gaire i que comporta també no tenir que llegir gaire (llegir? Què és llegir? Que sortia en un acudit televisiu, fa uns anys) i que des del meu punt de vista dificulten les controvèrsies amb suficients arguments.
En fi, aquesta discussió podria ser eterna i no és la meva intenció, en aquest article, entrar en aquest tema. “Jo he vingut avui aquí a parlar del meu llibre” va dir en certa ocasió l'escriptor Paco Umbral,  en un programa de televisió, quan l'estaven preguntant per altres temes; doncs jo avui vull parlar del meu blog!

He de dir que quan vaig començar el blog ho vaig fer amb mota modèstia, intentant arribar al meu entorn immediat. Poc a poc el tema va començar a funcionar i vaig veure que a molta (alguna) gent li agrada i m'ho feia saber. No obstant això, després d'uns anys vaig notar que la crisi també l'afectava. 

Això comportava fer canvis (renovar-se o morir!) i vaig crear una nova imatge més atractiva i també vaig començar, poc a poc, a introduir noves funcions. Noves funcions fitxes que a part de l'article setmanal donessin un plus afegit al blog.

Aquestes noves funcions son unes aplicacions a la dreta de la pàgina principal i un seguit de pestanyes amb contingut propi.

Com he comentat, a la pàgina principal trobem unes aplicacions: un contador, un traductor i una selecció de d'enllaços a altres blogs que s'actualitzen automàticament.

A la part de d'alt, a sota del títol (Escacs i escacs) podem trobar una sèrie de pestanyes amb els següents títols: 


La pàgina d'inici ja l'he comentat, però volia explicar una anècdota al voltant del corrector: en certa ocasió un jugador peruà arrelat a Barcelona des de fa anys, em va comentar que li agradava el meu blog però sovint no entenia algunes coses. Vaig entendre que feia falta un corrector i el vaig posar; és el corrector de Google, per a molts idiomes és limitat, però pels idiomes derivats del llatí funciona força bé.



L'apartat “Els meus clubs” és una aproximació als clubs en els quals he jugat.

En l'apartat de “Webs” podeu trobar els enllaços a moltes interessants webs. Però les tres primeres són les més adequades per a estar al dia del nostre entorn.


A la pestanya “Federacions” podeu trobar, a part de la Catalana, la majoria de federacions espanyoles, més la de la FIDE i la Andorrana.

La següent pestanya té com a títol “Clubs”, aquí podeu trobar un bon grapat de clubs catalans.

A la pestanya “Botiga” trobareu empreses especialitzades en vendre productes relacionats amb els escacs.

Feia temps que volia posar un apartat de fotografies, per fi ho he aconseguit!


Tal i com evoluciona la informació sobre els escacs a Facebook, vaig decidir posar també una pestanya. No hi ha gaires entrades, però les que he posat crec que són força atractives.


Com podeu comprovar, el meu blog, apart de l'article setmanal, és pot utilitzar com a drecera a una gran quantitat d'informació. Si voleu, ho podeu utilitzar.

Salut i escacs,