2016

Hola de nou! Ja estem a l'any 2016. Doncs, bes per on, l'Assemblea General de les  Nacions Unides ha declarat l'any 2016 "Any Internacional dels llegums". Faves, mongetes, cigrons, llenties, pèsols, etc., etc.; molt sa i molt bo, si senyor, però sobretot si van ben acompanyats!!

Segons l'horòscop xinès, l'any 2016, és l'any  del mico (al calendari xinès és l'any 4713). I diuen que els anys del mico són anys de grans canvis; bé, no entenc gaire d'aquest tema, però com heu pogut comprovar el disseny del bloc ha canviat, i encara espero introduir algun canvi més. No sé si serà cosa del mico, però ja tocava, després de sis anys i mig.

En fi, tenim per davant un any molt interessant. Per començar el dia 16 de gener l'Assemblea de la Federació Catalana  d'Escacs es reuneix en sessió extraordinària per tractar i ratificar, si ho troba oportú, l'acord entre la Federación Española de Ajedrez i la Federació Catalana d'Escacs. Tema important que hauria d'acabar amb uns anys de desencontre; esperem i desitgem que la votació no acabi en empat.

Si l'acord és ratificat, el proper Campionat de Catalunya per equips valdrà per a Elo FIDE fins a categoria Preferent. Poques bromes, he vist en un torneig recent que un jugador jove tenia 1988 d'Elo FIDE i 2215 d'Elo català. Aquestes distorsions són un luxe que no ens el podem permetre i tan sols es poden contrarestar amb la possibilitat de poder jugar molts tornejos amb Elo FIDE.

La Divisió d'Honor, està més oberta que mai. De ben segur que serà un torneig apassionant, a pesar del seu format.

A partir del mes de maig tindrem un nou Elo català per partides de ritme llampec i actiu. Esperem que sigui un èxit.

Un any ple de reptes, però això no ha de ser dolent si som capaços, com a col·lectiu, d'aprofitar les oportunitats i no caure en els paranys.

Ja veurem, es fa camí caminant. Us desitjo un mol bon any 2016!

Salut i escacs,

Bon Nadal!

El Nadal, al món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut religiós i d’altres representen el culte a la natura.

Tinc que confessar que no sóc gaire religiós, però m'agrada el Nadal; especialment per la seva capacitat d'ajuntar a les famílies, però també, per la màgia que desprèn i la seva repercussió en els més petits.

La part negativa, possiblement, és l'excés de comercialització i les agressions que això comporta en les tradicions dels pobles, degut en gran part per una excessiva globalització també en aquest tema.

A casa nostra, a Catalunya, tenim moltes tradicions nadalenques, algunes són molt semblants a altres del nostre entorn, però hi ha que són molt pròpies.

No és intenció d'aquest article aprofundir en aquest tema, però voldria destacar tres tradicions que no és tindrien que perdre:

El Caga Tió. El Tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic.

Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’origen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Sembla, doncs, que l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals. Més endavant, simbòlicament, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem actualment: un tronc,
sovint decorat amb una cara, potes, manta i barretina. Uns dies abans de Nadal, normalment per Santa Llúcia, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o 25 al migdia. El Tió es tapa amb una manta i els nens i les nenes (i molts adults també!) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó ("caga tió, avellanes i torró, no caguis arengades, que són massa salades, caga torronets, que són dolcets, i també molts regalets!") perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment, s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat.

Escudella i carn d'olla. El dia de Nadal, és típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs.

També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món.

El pessebre i/o l'arbre de Nadal, ningú pot negar que són els autèntics protagonistes del Nadal, aquí i a gran part del món. Però hi ha un personatge típicament català, el Caganer, autèntica estrella als
pessebres catalans.

En fi, m'estic enrotllant més del compte, jo tan sols volia desitjar-vos un molt bon Nadal.

Salut i escacs,

Breus comentaris (11)

Torno al format "Breus comentaris" després d'uns quants mesos. Com sabeu, aquest format l'utilitzo per tocar diferents temes d'actualitat als quals dono una certa importància, però què prefereixo posar-los tots junts en format de noticies ràpides.

Aquest en concret és l'11, no està malament, en aquesta ocasió aquest són els meus comentaris.

No puc deixar d'aprofitar l'ocasió i enllaçar el primer comentari amb l'article anterior:

La notícia, publicada al web de la Federació Catalana d'Escacs, explica la primera activitat del Programa de Promoció dels Escacs en Municipis sense Club. En aquesta ocasió al municipi de Palamós. Bona noticia, la podeu llegir des d'aquest enllaç.

Palamós 2013. Foto: JOF

El segon comentari és refereix a la signatura el passat dimecres, 9 de desembre, del conveni de col·laboració entre la Federación Española de Ajedrez i la Federació Catalana d'Escacs. Aquest conveni pretén posar fi al conflicte que des de fa un temps enfronta a les dues federacions. Desitgem, pel bé dels escacs en general, que aquests acords solucionin i superin les situacions anteriors enfrontades. Podeu llegir el comunicat de la Federació Catalana d'Escacs en aquest enllaç.

Foto: Web Federació Catalana d'Escacs

Ha finalitzat el Festival d'Escacs que anualment es desenvolupa a Benidorm, organitzat per l'Hotel Balí. En aquesta ocasió he de destacar dues actuacions que ens poden omplir de joia.

La primera és la revalidació com a Campió d'Espanya per equips sub-16 (l'any 2014 també va ser campió) del equip català del Peona i Peó, simpàtic club del barri barceloní del Guinardó. Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Foto: web Rabiosa Actualitat d'Escacs

La segona és la fantàstica actuació del Gerard Ayats del Club d'Escacs Llinars, un jove també sub-16, a l'Open sub-2000. Un open amb uns fantàstics premis, que fa que estigui ple de "taurons" de tot el món en busca del "tresor". El Gerard a quedat segon amb 9 punts de 10 possibles, empatat amb el primer classificat i tan sols superat pel coeficient de desempat. Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Foto: web Rabiosa Actualitat d'Escacs

També m'ha donat una gran alegria l'actuació de dos amics al recent Campionat de Barcelona de Veterans 2015, classificatori pel campionat de Catalunya 2016.

La primera alegria ha estat la gran actuació de l'Andrés Rojas, company de club amb el que tinc una molt bona relació. L'Andrés, amb un molt bon joc, ha quedat primer. Enhorabona Andrés.

Foto: web Federació Catalana d'Escacs

La segona alegria ha estat la bona actuació del meu gran amic i President del Club d'Escacs Congrés, el Frederic Andreu que ha quedat vuitè amb els mateixos punts que el quart classificat.

És molt possible que els dos juguin el proper Campionat de Catalunya de Veterans 2016, que segons he sentit, en aquesta ocasió està previst que es jugui a Salou.

Podeu consultar la classificació final d'aquest campionat en aquest enllaç.

L'últim breu comentari fa referència a l'aprovació a l'última assemblea d'un Elo català per a ritmes ràpids. Em sembla perfecte, ja que, com he expressat en ocasions anteriors no és convenient barrejar "pomes amb peres".

La sorpresa ha estat que no estarà vigent la seva aplicació fins l'1 de maig de 2016. Sembla mentida que un tema que està pràcticament fet des de fa més d'un any, ara resulta que des de la federació tinguin que començar a treballar des de zero. En aquesta ocasió, "cero patatero" que diria aquell impresentable. Podeu consultar el comunicat de la federació en aquest enllaç.

En aquesta ocasió, el breus comentaris ha estat més ampli de l'habitual, però els temes tractats, des del meu punt de vista, són força interessants.

Salut i escacs,

Dades (9)

La Federació Catalana d'Escacs va crear una nova figura federativa, la de Director Executiu, i la persona escollida per aquesta tasca ha estat en Jordi Parayre, que fins poc abans era el Vicepresident primer de la Federació. La veritat és que no vaig entendre gaire el per què d'aquesta figura i quines tasques concretes tenia que desenvolupar, tampoc des de la Federació s'ha donat gaires explicacions.

Afortunadament, fa ja algunes setmanes, al programa radiofònic sobre escacs "Xarxa de Mat" (molt bon programa, si no el coneixeu us el recomano) van entrevistar al Jordi Parayre, i entre moltes altres coses, li van preguntar sobre el seu nou càrrec a la Federació i les seves responsabilitats.

De les seves respostes em vaig quedar amb una en concret, va dir el Jordi Parayre que des de la Federació volien impulsar accions per a què als territoris catalans on havia un dèficit de clubs d'escacs poder incidir per contrarestar aquesta situació.

I la veritat que aquest plantejament em va semblar molt interessant i necessari, recordareu els que seguiu aquest bloc, que poc abans de l'estiu de l'any 2012 vaig fer un article, "Dades (3)", al qual parlava d'aquestes disfuncions territorials.

Però com la qüestió de les dades és  un tema canviant i ja han passat tres anys i mig, vull aportar unes noves dades d'aproximació a aquesta qüestió; i ho faig des del plantejament del que, des del meu punt de vista, faria falta saber com a informació prèvia a qualsevol feina a desenvolupar per poder incidir als territoris de Catalunya més precaris des del punt dels escacs organitzats.

Estem parlant de dades a partir de criteris geogràfics i de clubs d'escacs en aquests territoris (el que representa la presencia, o no, de jugadors federats). Crec que és fonamental enfocar-ho sobre dues qüestions: la visualització dels clubs d'escacs a les 42 comarques que té Catalunya en aquests moments (a l'article de l'any 2012 eren 41 comarques) i les poblacions de més de 5.000 habitants que no tenen cap club d'escacs. La relació de clubs d'escacs amb la qual he treballat és el llistat de clubs publicat al web de la Federació. 

Però, abans de començar, crec que és interessant visualitzar la distribució dels municipis de Catalunya per trams de població:

Com he dit abans, Catalunya té actualment 42 comarques. Els clubs d'escacs en aquestes comarques és reparteixen de la següent manera:

Si ho comparem amb el gràfic que surt a l'article de l'any 2012, podem comprovar que el número de comarques sense cap club d'escacs ha crescut. Si tenim en compte, segons publica la Federació Catalana d'Escacs, que la quantitat de jugadors federats a Catalunya ha augmentat en aquests anys, doncs tot suggereix que la desproporció entre comarques amb un alt nivell de jugadors federats i las que estan en precari, és cada cop més gran.

L'altre barem amb el que s'hauria de treballar és el dels municipis sense cap club d'escacs. Òbviament, als municipis petits no és fàcil poder incidir, però crec que als municipis de més de 5.000 habitants si que és pot treballar perquè pugui haver un club d'escacs; dic treballar, seria una utopia pensar que tots aquests municipis puguin tenir un club d'escacs, però hi ha un amplísim camp de millora en aquest sentit; crec sincerament que als municipis de més de 10.000 habitants no hi pot
haver excuses per aconseguir, després del treball pertinent, que la immensa majoria tinguin un club d'escacs. Us passo els municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants que en aquest moments no tenen cap club d'escacs:

Crec que aquestes dades poden ser un bon punt de partida per poder començar a treballar aquest tema. No sé si des de la Federació ho tindran en compte, o potser ja tenen treballades aquestes dades, tan si val, el que és realment important és que es treballi per a què els escacs organitzats arribin a tots els racons de la nostra terra.

Salut i escacs,

Socials Club d'Escacs Sant Martí, festa final

Finalitza la temporada i molts clubs ja estan preparant la propera, especialment el campionat rei, el per equips. Però, aquest 2015 encara no està acabat, i els clubs que han organitzat molts tornejos els queda encara un acte final, han de repartir els premis als guanyadors.

Aquest dissabte, 28 de novembre, s'ha realitzat el Social de ràpides del Club d'Escacs Sant Martí i després, com és costum, s'ha celebrat l'entrega de premis dels socials i també els premis del Circuit de ràpides.

Però anem a pams, el Social clàssic, és a dir el social a ritme normal, o dit d'altra manera el social amb majúscules, l'ha guanyat el MC Pablo Castillo; un any "rodo" per al Pablo, ja que al per equips va aconseguir la tercera i definitiva norma de Mestre Català.

El podi el van completar el David Alberto Martínez en un meritori segon lloc (un molt bon torneig d'en D.A.) i el MC Luis Sánchez que va quedar tercer.

Podeu consultar la classificació final d'aquest campionat en aquest enllaç.

El Social de semi-ràpides, el va guanyar el MF Òscar Ruiz, segon va quedar l'Evarist Pérez i tercer el Beto Moreno.

Podeu consultar la classificació final d'aquest campionat en aquest enllaç.

El Social de ràpides, també, l'ha guanyat el MF Òscar Ruiz, segon ha quedat el MC Luis Sánchez i tercer l'Evarist Pérez.

Podeu consultar la classificació final d'aquest campionat en aquest enllaç.

El Circuit de ràpides, després de 12 tornejos l'ha guanyat el MF Òscar Ruiz, segon el MC Luis Sánchez i tercer el Beto Moreno.

Podeu consultar la classificació final d'aquest campionat en aquest enllaç.

Com podeu comprovar, no he repetit foto d'alguns que han acaparat els podis.

Us passo unes fotos del Social de ràpides:

Destacar també la festa final d'entrega de premis, que com també és costum compta, després de l'entrega dels trofeus, amb el sorteig de diferents lots de nadal. En aquesta ocasió he de dir que he tingut la sort de què em toqués un pernil.

Un pernil i alguna cosa més en un bon lot.

Premis i lots de productes per sortejar

Premiats al Social Sant Martí

Premiats Social semi-ràpies

Premiats Social ràpides

Premiats circuit de ràpides

Guanyadors del Gran Slam, que premia amb lots nadalencs els que treuen millors resultats en tots els tornejos socials més el circuit de ràpides.

Després, com a final de festa, un "ràpid" "pica-pica" (alguns són autèntics professionals dels "pica-pica" més ràpids que a les partides ràpides, si no estàs atent, et deixen sense poder tastar res).

Preparació del "pica pica"

No puc acabar sense fer esment d'en Javi Ríos, un dels principals "culpables" de què tot anés d'allò més bé 

En fi, una vetllada cordial i agradable, com és habitual al Club d'Escacs Sant Martí.

Salut i escacs,