Glòria Velat

Foto: www.bidmonfa.com

El passat dissabte, després de jugar el Social del Sant Martí, uns quants companys vam estar prenent unes cerveses com és costum. En un moment de la tertúlia, vaig fer esment sobre la Glòria Velat i em vaig adonar de què cap de les persones presents sabia qui era.

Bé, vaig pensar que era una jugadora que va jugar fa ja molts anys i que potser era normal que molta gent no hagués sentit parlar d'ella; jo sabia que havia estat campiona d'Espanya i de Catalunya, però tampoc sabia exactament quantes vegades.

Quan vaig arribar a casa, vaig consultar el llibre “Federació Catalana d'Escacs 75 anys d'Història 1925-2000”, el qual normalment em serveix per sortir de dubtes sobre els escacs catalans anteriors a l'any 2000. Però la meva sorpresa ha estat que no la he trobat en l'apartat de jugadores destacades, he trobat una petita referència a l'apartat de clubs d'escacs, en aquest cas el Club d'Escacs Barcelona que surt el seu nom quan s'esmena la relació de jugadors d'aquest club que han estat campions d'Espanya.

No m'ho puc creure, perquè, la Gloria Velat va ser la primera campiona d'Espanya a l'any 1950, però també va ser sub-campiona en tres ocasions: 1953, 1965 i 1973. També va ser Campiona de Catalunya, ho va ser en sis ocasions: 1935, 1936, 1942, 1943, 1949, 1952.

Glòria Velat amb negres jugant amb la Sofia Ruiz al Campionat d'Espanya 1950. 

Foto: Boletín Federación Catalana de Ajedrez

Amb aquest historial, és inamissible que no sigui reconeguda, com cal, per la nostra federació al seu llibre. Però,  per sobre d'això, no podem permetre que els nostres campions, campiona en aquest cas, desapareguin de la nostra memòria col·lectiva com si res.

Quan he intentat començar aquest article, el primer que he buscat ha estat la seva data de naixement i no he estat capaç de trobar-la, tampoc la data de la seva mort. En realitat tampoc sé si ha mort, però si no fos el cas, molt possiblement estarà per sobre dels cent anys. He de dir que la Wikipedia diu ben poc.

És preocupant que no hagi gaire informació sobre la seva persona, ja que he comprovat que va ser una jugadora que va competir durant molts anys. Com a demostració d'això, us passo uns quants articles que he trobat a l'hemeroteca del diari “Mundo Deportivo”.

Article publicat l'1 de setembre de 1935

Article publicat el 26 de maig de 1936

Article publicat el 17 d'abril de 1940

Article publicat el 12 de febrer de 1943

Article publicat el 17 de febrer de 1943

Article publicat el 7 de juny de 1946

Article publicat el 25 de juny de 1965

Article publicat el 3 de setembre de 1966

Article publicat el 21 d'octubre de 1966

Article publicat el 10 de setembre de 1967

Article publicat el 12 de setembre de 1973

Sort de les hemeroteques, bé, de les bones hemeroteques, la Vanguardia, el Mundo Deportivo i l’ABC em sembla que també; i pocs diaris més.

És curiós i preocupant, que fa 40, 50 o 60 anys, com a mínim en aquests diaris, es parlés més d’escacs que ara; afortunadament avui dia hi ha molts altres mitjans més àgils per a poder consultar les informacions referents als escacs, però està per veure si aquesta informació és podrà consultar en un futur més o menys llunyà. També en això estem en l’època del “fer servir i llançar”, el que no siguem capaços de  guardar nosaltres, és molt probable que, en poc temps, es perdi definitivament.

Salut i escacs,

Per equips, grups de les categories catalanes

Al web de la Federació Catalana d'Escacs han sortit publicats els grups de les categories que juguen equips de tota la geografia de Catalunya, a diferència de les categories inferiors que s'enfronten equips per delegacions, és a dir, de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Les categories denominades catalanes són: Divisió d'Honor, Primera catalana i Segona catalana.

Aquests són els grups:

DIVISIÓ D'HONOR

PRIMERA DIVISIÓ

SEGONA DIVISIÓ

El proper 21 de novembre, dins de l'Assemblea de Clubs, es farà el sorteig del número de cada club; que permetrà confeccionar el calendari de cada categoria.

Referent a la força dels equips poca concreció es pot fer a data d'avui, però si que podem dir que aquest any sembla ser que sobretot a Divisió d'Honor es preveuen molts canvis de jugadors en certs equips.

També dir que un cop tinguem la confecció dels equips, la seva força varia entre la força teòrica, la que diu l'Elo de les seves llistes, i la força real que dona la possibilitat de comptar amb tots els jugadors.

Com sempre passa en aquestes dates, fer pronòstics del que pot passar al proper per equips en les categories catalanes ens pot portar a equivocar-nos fortament, però tinc la sensació que aquest per equips serà molt diferent als anteriors en Divisió d'Honor.

A la Primera Divisió, crec i amb el criteri actual, que els dos grups estan força igualats, potser podríem dir que el grup I és una mica més fort.

La Segona Divisió cada vegada té més contradiccions, ja vaig manifestar que augmentar aquesta categoria a quatre grups no em convencia però que s'havia d'esperar a veure com funcionava. Aquest calendari està ple de situacions que podem denominar com a mínim de curioses, amb equips de la Delegació de Barcelona jugant amb equips de altres delegacions i tenint un més  que previsible calendari ple de llargs viatges (no era això el que es volia evitar amb el quart grup?), i sinó que s'ho preguntin per exemple al Cornellà, el Jake o el Masnou.

Bé, apart de contradiccions i temes per resoldre, el proper campionat en aquestes categories es presenta molt i molt apassionant. Però, he de tornar a deixar ben clar que per a mi el Campionat de Catalunya per equips, des de Divisió d'Honor fins a Tercera Territorial, és el millor campionat d'escacs que es juga a Catalunya.

Salut i escacs,

Petita recopilació gràfica del Club d'Escacs Sant Martí

Tots els clubs tenen la seva història, i per suposat els clubs d'escacs no poden ser una excepció. Però pel general, la història dels clubs d'escacs no acaba de ser gaire ben cuidada.

Alguns clubs guarden, com a mínim, les dades històriques més importants, com és per exemple data de fundació, socis fundadors, relació de presidents, fets més rellevants, jugadors més importants, relació de campionats organitzats pel club, etc. Altres clubs no arriben a aquests nivells tan elementals i la seva història com a clubs es va degradant.

El Club d'Escacs Sant Martí té un grau de memòria històrica com a club, força important. Podeu llegir el que diuen al seu web.

També van escriure una recopilació de la seva història en un llibre que van fer, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 2004 amb motiu del seu trentè aniversari.

És un llibre molt complert, molt ben fet, no en va el text va estar a càrrec del David Vivancos, persona minuciosa i bon escriptor, com s'ha demostrat posteriorment amb la publicació de diversos llibres.

Si tenim que fer un «però» al llibre, diria que gaudeix de poques fotos i de mala qualitat. Que haguessin poques fotos al llibre, suposo que és degut a què en èpoques anteriors no és feien gaires fotos quan estàvem jugant i tampoc era habitual fer-les després de les partides; amb la qual cosa crec que és un bon treball de recerca les fotos que surten al llibre. Respecte a la qualitat, doncs suposo que té molt que veure el format del llibre, ja que el contingut és molt bo, però el format és bastant senzill, he de pensar que l'Ajuntament va donar una aportació que no donava per a més.

No obstant això les fotos són força interessants, us passo unes quantes:

L'any 1982, l'alcalde Pascual Maragall inaugura el Centre Cívic i entre altres, visita les dependències del Club d'Escacs Sant Martí.

Un jove Manel Riera, va ser el campió  del primer campionat social del Sant Martí, any 1983.

Luis Sánchez, Antonio Jiménez i David Vivancos amb la resta de jugadors classificats per a la fase final del Campionat Juvenil de Catalunya 1987, on trobem noms coneguts com Òscar de la Riva, Joan Mellado, Xavier Ávila o Alberto Gómez Jurado.

Any 1994

Any 1999

L'11 de novembre de l'any 2000, el Manel Riera com a president del Sant Martí, recull la medalla del Districte de Sant Martí en reconeixement als vint-i-cinc anys de participació a la vida cultural del barri.

Any 2003

També us passo dues fotos que estan al llibre però també les he trobat dins de les diferents xarxes socials que utilitza el Club d'Escacs Sant Martí, en aquest cas en color i amb un format força millor. Són aquestes:

Estiu de 1991, Drets: Emilio José Ruiz, Gregorio Santamaría, Jesús Roig, Juan Carlos Tebar, Eavris Pérez, Alfonso Álvarez, José María Martínez, David Pérez, Jorge Bagán, Ricard Llerins, Vicenç Muns, David Alberto Martínez, José Miguel Vicente, Eduard Pariente, Alfonso Jerez i Francisco Miguel Zancas; asseguts: Antonio Madridejos, José Aranda, Alejandro Díaz, Lluís Julián i José Torralbo.

Temporada 1991-1992

La vida segueix i després de l'any 2004 s'han fet moltes fotos relacionades amb el Sant Martí, us passo unes quantes que m'han semblat especialment representatives:

Inauguració tauler gegant. Any 2009. Foto: El planeta de Saba.

Exposició de jocs i materials d'escacs. Foto: El blog de Catulo.

Any 2010. Foto: El blog de Catulo.

Equip Sant Martí sub-16. Torneig Hotel Balí 2010. Foto: Tabla de Flandes.

Torneig Femení Sant Martí 2011.

Torneig Femení Sant Martí 2011.

Participants Sant Martí Copa Catalana 2012. Foto: web Sant Martí

Equip A 2013. Foto web Sant Martí

Al Sant Martí s'ho passen bé, any 2013. Foto: web Sant Martí.

Foto premiats i organitzadors Obert Internacional Sant Martí 2013. Foto: web Sant Martí

Equip A 2014.

El Paco Núñez, l'Andrés Rojas i al fons, l'Evarist Pérez, a l'Obert Internacional Sant Martí 2015.

La recopilació, ordenació i l'oportuna custodia de les imatges, és també una part importantíssima de la història dels escacs. En aquest sentit, és també preocupant la desídia a l'àmbit dels escacs catalans.

Salut i escacs,

Una petita polèmica

Vaig fitxar pel Sant Martí fa dues temporades, però sóc soci uns quants anys abans, i una de les coses que més m'agrada d'aquest club, és, apart de la gran quantitat de tornejos que organitza, el bon "rotllo" que és respira a l'ambient.

Això es reflexa de diferents maneres, però hi ha una que m'ha semblat molt gratificant i m'ha recordat els meus primers anys al Club d'Escacs Congrés (estic parlant de quan jo era jove) quan apart dels escacs teníem temps per quedar per prendre alguna cosa, anar al cinema o jugar al futbolí (en aquell Congrés hi havia autèntics virtuosos del futbolí).

En aquest Sant Martí he pogut constatar que alguns que ja tenen una relació d'anys queden per sopar amb les respectives mullers, qüestió que denota amistat. Però anant al tema que volia comentar, és costum al per equips quan es juga a casa, anar, després de les partides, a fer un "pica-pica" a un bar proper. També és habitual anar a prendre unes cerveses després de jugar alguna competició, com ara és el Campionat Social.

El passat dissabte, després del Social, vam anar uns companys al bar habitual i com també és habitual vam parlar de moltes coses relacionades amb els escacs. Ho fem d'una manera informal, en pla tertúlia amigable. En aquest context, vaig tenir una petita polèmica amb l'amic Andrés Rojas.

L'Andrés, home amb molts anys d'escacs, ens explicava interessants anècdotes dels seus anys al Club d'Escacs UGA, quan jo vaig fer referència a l'open que l'UGA va organitzar a principi de la dècada dels anys 70 i la meva creença de que van ser els primers opens setmanals jugats fora dels caps de setmana. L'Andrés em va dir que no recordava aquests opens i que jo devia estar equivocat, jo li vaig respondre que estava segur perquè els havia jugat i ell va seguir defensant que no el constava que aquests opens es juguessin.

Arribat a aquest punt vam canviar de tema, no sense que li digués que estava segur i que li aportaria proves.

Bé, aquí estan les proves, us passo dos articles a l'antic «Boletín de la Federación Catalana de Ajedrez» on fan referència a aquest open.

Clica la imatge per fer-la més gran

Clica la imatge per fer-la més gran

Si heu prestat atenció als dos articles, haureu vist que a les dues classificacions de l'Open B, de jugadors de segona i tercera categoria, surt el meu nom.

En fi, he de dir que he fet aquest article amb la intenció de fer un recordatori d'un fet de la història dels escacs catalans que inclús per a les persones que van conviure amb aquest torneig ho han oblidat; constatació que és important recollir, recopilar i arxivar tots els esdeveniments dels nostres escacs per a què no es perdin sense remei.

Aprofito aquestes línies per lliurar una forta salutació a l'Andrés Rojas, bon amic i millor persona.

Salut i escacs,