Els escacs es troben en ple apogeu, i això es nota en la gran demanda de professionals que existeix a tots els nivells i la recerca de classes d'escacs (tant presencials, com online). Des de professors d'escacs base, fins a entrenadors d'elit, el ventall és enorme.
Recordo que quan jo, sent un adolescent, vaig començar a jugar federat (any 1970), la qüestió de l'ensenyament dels escacs a casa nostra era un tema molt precari. Els joves ens teníem que preparar pel nostre compte, i això feia que la progressió fos força lenta.
Però no sempre havia estat així, ja que en temps de la República Espanyola (1931-1936) va haver un gran impuls de l'ensenyament dels escacs, especialment a les escoles.
El màxim exponent d'això va se l'Escola del Mar. Una nova visió pedagògica on el joc servia per a la educació.
Escola del Mar. Foto: Butlletí d'Escacs
Foto: Els escacs a Catalunya
Foto: Els escacs a Catalunya
Però també van haver altres escoles com van ser: Grup Escolar Ramón Llull, Escuela Nueva Damon, Escola l'Artesana, i també a les Patrulles de Boys Scouts. Aquestes escoles són redactades a una crònica de la revista d'escacs "Els escacs a Catalunya" de l'any 1933, però de ben segur que havia d'haver algunes més.
Totes aquestes iniciatives es van truncar, com tantes altres, amb el cop d'estat feixista de l'any 1936.
Va ser en plena Guerra Civil, el 7 de gener de 1938, quan una bomba incendiària llançada per l'aviació italiana va impactar a l'Escola de Mar. L'atac no va provocar víctimes, però l'edifici de fusta va quedar arrasat pel foc.
Anys després, amb la tornada de la democràcia, poc a poc és van anant creant estructures de cara a poder fer un ensenyament dels escacs més adequat.
En aquest sentit, l'any 1979, el desaparegut Institut d'Escacs de Catalunya va crear uns cursos per a la creació de monitors d'escacs (els cursos els organitzava l'institut, però els homologava la Federació Catalana d'Escacs).
Foto: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'escacs
Com he comentat abans, avui dia ens trobem amb una gran quantitat d'ensenyants dels escacs que van des de professors d'escacs base, monitors, entrenadors i entrenadors d'elit.
Aquesta oferta va dirigida segons la demanda: nens i nenes a escoles i/o clubs, principiants, aficionats i jugadors professionals.
Podem fer una petita descripció de la tipologia d'ensenyants:
Professor d'escacs. Un professor d'escacs és una persona que imparteix classes i que tracta que els alumnes aprenguin. És una persona que està preparada per transmetre coneixements a altres, i la seva activitat es pot fer de manera grupal o individual.
Monitor d'escacs. Podem dir que les seves característiques són similar a les que hem comentat sobre els professors, però en aquest cas són persones que normalment estan més capacitades ja que han estat formades i estan titulades per la FIDE o les diferents federacions nacionals (en el cas de Catalunya la Federació Catalana d'Escacs).
Entrenador d'escacs. Un entrenador d'escacs és una persona amb una gran experiència que està preparada per a orientar, a un jugador o un grup petit de jugadors, per a la seva preparació competitiva.
Entrenador personal d'escacs. Aquesta persona no imparteix classes com a tal, sinó que porta a terme un acompanyament personalitzat del jugador, i tracta d'orientar-lo específicament en els seus defectes i àrees de millora. Definir objectius específics i guiar-lo durant tot el procés. Molts fonaments dels escacs es donen per sabuts i la dinàmica de treball és de plena col·laboració. El treball que se li exigeix a l'alumne és molt actiu ja que, en general, aquest tipus de preparacions solen ser costoses econòmicament encara que molt profitoses en termes de millora de nivell.
Òbviament a d'alt de la "piràmide" es troben els entrenadors d'elit. En aquesta categoria ha estat catalogat per molts com el millor el Mark Dvoretski, que ens va deixar l'any 2016.
Poc després de la seva mort vaig fer un article que podeu consultar des d'aquest enllaç.
Fa ben poc, m'he assabentat de que s'ha publicat un llibre sobre el Mark Dvoretski escrit per Vladimir Barsky.
Imatge: Ajedrez21
He volgut acabar aquest article amb la información d'aquest llibre, com un petit homenatge a un gran entrenador d'escacs.
Salut i escacs,
