Ha sortit la llista d'Elo català de juny i ha coincidit amb l'arribada a casa meva del número 142 del butlletí que edita la Federació Catalana d'Escacs. Dic que ha coincidit perquè a pesar que aquest bultlletí és el d'abril, a mi no m'ha arribast fins el juny. Potser és un problema de correus, però ho dubto, últimament sembla que hi ha problemes amb el butlletí, desitjo que no sigui així.
En aquest butlletí hi ha una amplia crònica del Campionat de Catalunya per Equips, referint-se majoritariament a la Divisió d'Honor, però també fan una crònica dels equips que han jugat a Primera Divisió i es pot llegir el següent del Club d'Escacs Congrés: "Un any més ha lluitat per salvar la categoria i ho ha aconseguit amb solvència. Amb una mica de sort pot eternitzar-se en aquesta categoria tan complicada; qualitat no n'hi falta".
Bé, paraules ben amables que són d'agrair. Més encara quan altres anys, amb bones paraules, ens han dit que ens hem salvat molt justet i que som "carn" de baixar o allò tan tòpic de què som un equip "ascensor".
La veritat és que aquest any hem jugat força bé, l'equip ha funcionat i hem donat "batalla" a tots els equips, a excepció del Tres Peons que ens va guanyar amb certa facilitat.
Uns jugadors han fet uns resultats força bons i altres no tant. Però les partides que s'han perdut, mai han estat fàcils pels nostres contrincants, la inmensa majoria han estat al final del matx i sempre donant "guerra". Hem sigut un equip dur com feia anys que no ho aconseguíem.
En altres articles anteriors he destacat els jugadors que ho han fet força bé, però avui vull referir-me a un jugador que any rere any ho fa francament bé i que aquest any encara ho ha fet millor, em refereixo al Xavier Sagués, que des de fa molts anys tan sols juga el per equips i sempre dóna la mida. Una abraçada Xavier.
Ara em toca parlar de l'última llista d'Elo català, la que ha sortit aquest mes. Cal ressaltar que a la llista del Congrés surt un jugador nou, el Cecili Domínguez procedent de l'Aragonés i amb 2181 d'Elo. Des d'aquesta pàgina vull donar-li la benvinguda al nostre club.
Podeu consultar la llista d'Elo dels jugadors del Congrés clicant aquí.
El Pedro Martínez i el Manuel Llopis es mantenen com primer i segon talulell, però el Rubén Hernández es posa tercer amb ganes de recuperar el primer taulell. Seria bo una sana competència entre els nostres jugadors que en fes jugar més tornejos individuals.
Els jugadors que han fet un notable increment d'Elo són els següents:
- Rubén Hernández +20
- Xavier Sagués +22
- Roger Salvo +17
- Jaume Viñals +39
- Josep Sadurní +21
- Hector Hernández +14
- Petar Plamentov +41
- Jordi Climent +17
- Joan Sorribas +16
- Sandra Escobar +8
- Josep Manel Gómez +40
- Javier González +21
- Cristian Aguado +9
- Marcelo Daniel Muñoz +25
- Jordi Rodríguez +49
- Antonio Sapiña + 16
- David Baselga +27
- Xavier Povill +101
- Jordi Rodríguez +49
- Carlos Bascoñana +18
- Ramon Povill +64
- Carlos Mena +13
Felicitacions a tots els que han guanyat Elo. Als que l'han perdut els desitjo que ho recuperit el més aviat possible.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Hola Roger
Gràcies per les felicitacions tant de part meva com del Xavier que es va posar molt content quan va veure que parlaves d'ell. A hores d'ara ja deus saber per això que no m'en puc estar de dir la meva així que només una petita correcció que té una setmana de vigència: en Xavier encara no te els 10 anys, els farà aquest divendres.
Per altra banda un dia el Marco em va dir que els jugadors tenim un nom en funció del tram d'ELO en el que estem. No sé, m'ho invento: fins 1800 mindundis, fins 1900 mandonguilles... Que algú sap els trams d'ELO no-oficials i els seus noms tant en català i castellà si existeixen?
PS: M'estic aficionant al teu blog. A veure si feu aquesta pàgina oficial del Congrés de la que parlaves en altre comentari i el convertiu en una columna d'opinió fixe.
Hola Ramon
Era de justícia ressaltar la vostra bona actuació i a més una satisfacció per part meva. Però ull, no passa res si a la propera avaluació el Xavier perdés Elo, l'important és que vagi consolidant el seu joc. He vist molts casos de nens que han guanyat 200 o 300 punts d'Elo molt ràpidament i després s'han quedat totalment estancats. Això és degut a què han assimilat uns conceptes que els han permès guanyar a jugadors d'un nivell determinat, però no han assimilat altres conceptes fonamentals que no els permet guanyar a jugadors d'un nivell més alt. No passa res si es perd alguna partida, si això permet que ell vegi en que s'ha equivocat i també en que ha de progressar. Òbviament es important que tingui una persona al costat suficientment preparada per poder fer-li veure aquests conceptes.
Bé, pensava que el Xavier ja tenia els 10 anys. Per compensar el meu error, Xavier, deixa'm que sigui el primer en felicitar-te. Per molts anys, Xavier.
Referent a l'acudit d'en Marco, pot ser graciós, però jo no estic d'acord en absolut. Jo crec que qualsevol jugador d'escacs, pel sol fet de ser-ho es mereix un respecte. Tot escaquista és un amant del nostre joc. Els grans campions d'escacs del passat van fer la història del nostre joc, però sense els mecenes (grans aficionats sense gaires aptituds però que amaven els escacs) no haguessin pogut subsistir. Avui en dia la cosa afortunadament és una mica millor, però sense la gran massa d'aficionats els escacs d'elit serien molt diferents.
Encantat de parlar amb tu Ramon, m'agrada que entris al meu bloc.
Publica un comentari a l'entrada