XVI Campionat d'Espanya de veterans

El passat diumenge dia 14 d'octubre, ha finalitzat el Campionat d'Espanya de veterans. En realitat he de dir que han finalitzat, ja que han estat dos competicions.

El Grup A era per a jugadors de 50 a 64 anys (+50) i el Grup B per a jugadors de més de 64 anys (+65).

El Campionat d'Espanya de veterans s'ha celebrat a l'Hotel Cap Negret a Altea, Alacant, entre els dies 7 i 14 d'octubre comptant amb la participació de 118 jugadors.

Luis María Campos s'ha proclamat campió en la categoria +50 sumant un total de 7 punts. Amb 6,5 punts han finalitzat Héctor Elissalt, que ha ocupat la segona posició, i Avelino Antoñano, ha completat el podi.

A la categoria +65, Juan Andrés Fos, amb 8 punts, s'ha alçat amb el campionat. Jaume Anguera ha ocupat la segona plaça amb 7 punts, gràcies a un millor desempat que Alberto Pastor, que ha finalitzat en tercera posició. També comentar que els amics Emili Simon i  Josep Fernández van quedar 5è i 6è respectivament.

Foto: FEDA

Bé, com he comentat alguna altra vegada, he de dir que no m'agrada i estic en desacord que és denomini veterà a una persona de poc més de 50 anys (el campió té 51 anys), però la FIDE i la FEDA consideren que té que ser d'aquesta manera i són ells els que manen. Aquí a Catalunya es té el criteri que els campionats de veterans siguin per a jugadors a partir de 60 anys, un criteri que des del meu punt de vista és molt més coherent.

Podeu consultar les classificacions finals en els següents enllaços: + 50  +65.

Us passo unes fotos dels jugadors catalans:

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Les fotos són del web de la FEDA. M'ha cridat l'atenció la lluminositat de la sala de joc.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

També sembla que és una sala de joc força còmoda; òbviament, al no haver estat,  no puc manifestar-me sobre el soroll, però per les fotos sembla que tot està correcte.

Dic això perquè, tal i com vaig manifestar en un article anterior, la sala de joc de l'últim Campionat de Catalunya de veterans que vam jugar a Lloret no era gaire adequada.

Com “rectificar és de savis”, espero i desitjo que la Federació Catalana d'Escacs prengui les mesures pertinents i el proper Campionat de Catalunya de Veterans tingui una sala de joc adequada per a un esdeveniment com és un Campionat de Catalunya.

Salut i escacs, 

Dos vídeos a la clausura de Batumi

Normalment deixo una distancia de set dies entre article i article d'aquest blog, en aquesta ocasió han estat deu dies; res estrany, el divendres va ser festa i, aprofitant aquest tres dies, la meva dona i jo vam fer una escapada a la muntanya, que falta ens feia.

Avui, ja de tornada, us vull parlar de dos vídeos que m’han agradat, dos vídeos que es van projectar a la sala on es va fer la clausura de l’Olimpíada de Batumi, poc desprès de l'entrega de premis.

Potser, alguns (molts?) de vosaltres ja els heu vist, tan si val, crec que val la pena donar-los difusió en aquest blog, de ben segur que molts (alguns?) no els heu vist.

El primer vídeo és una cançó, “Oh, Capablanca!”, que va cantar en directe la seva autora, Juga di Prima, cantant, artista i jugadora d'escacs. Aquesta artista xilena, ens expressa en aquesta cançó els sentiments que va experimentar en una partida que va jugar, va tenir molt superior i finalment va perdre.

Juga di Prima. Foto: David Llada

El segon vídeo, titulat  “The Art of Chess”, ens fa un recorregut pels diferents colors de l’Olimpiada, expressant la diversitat cultural i ètnica.

En fi, tan sols desitjar que us hagin agradat tant com m'han agradat a mi. Tal com he comentat sovint en aquest blog, els escacs són molt més que la competició.

Salut i escacs,

Nous aires a la FIDE

Doncs sí, ahir 3 d’octubre de 2018, dins del marc de les Olimpíades d’escacs celebrades a Batumí (Georgia), es va celebrar la votació per a l'elecció del President  de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE).

El guanyador ha estat Arkady Vladimirovich Dvorkovich, de 46 anys, economista i fins ara alt funcionari de l'administració russa. Recentment ha estat el màxim responsable del Mundial de Futbol celebrat, l'estiu passat, a Rússia.

Els candidats eren tres: Georgios Makrópulos (candidat oficial), Arkady Dvorkovich i el conegut GM britànic Nigel Short.

Georgios Makrópulos. Foto: El País

Arkady Dvorkovich. Foto: El País

Nigel Short. Foto: El País

Short va ser el més radicalment crític amb la cúpula de la FIDE, com a mostra aquesta frase que va dir pocs dies abans de la votació: Sí, sembla que hi ha alguna esperança que el lema de la FIDE, “Gens Una Sumus” [Som una família] comenci a complir-se de veritat. Perquè fins ara el lema correcte hauria de ser “Màfia Una Sumus”.

Arkady Dvorkovich va guanyar la votació per 103 vots a 78 vots que va rebre Georgios Makrópulos; aquest fet representa el final com alt càrrec a la FIDE de Makropulos a on es mantenia des de l’any 1982.

Foto: Chess.com

Realment una sorpresa, ja que alguns pensaven que no es podia guanyar a la  corrupta “maquinaria” oficialista. També s'ha de dir que la retirada de Short a l'últim moment i el seu suport públic a Arkady Dvorkovich, va ser un fet determinant.

Un fet que m'ha agradat d'aquesta victòria, potser perquè el personatge sempre m'ha caigut força bé, és que el GM peruà Julio Granda entrarà a la FIDE com a Vicepresident.

Julio Granda. Foto: Chess.com

Foto: Chessbase

L’equip complert d’Arkady Dvorkovich és aquest:

President Adjunt: Bachar Kouatly (França) 

Secretari General: Enyonam Sewa Fumey (Togo) 

Vicepresidents: Mahir Mammadov (Azerbaiyán), Julio Granda (Perú) 

Tresorera: Zhu Chen (Qatar) 

En fi, la cosa pinta bé, s'ha acabat amb anys d'una organització amb un fort component de corrupció i s'obre una altre etapa que pot ser molt diferent, però..., ai! Sempre hi ha un però..

El però... és que moltes persones l'acusen de ser molt proper a Vladímir Putin i això no deixa indiferent a ningú.

A mi em va tranquil·litzar força una breu entrevista que li va fer el periodista Leontxo García el 28 de setembre al diari El País. La podeu llegir des d'aquest enllaç.

Dic que em va tranquil·litzar per dos motius: primer perquè el més important era que algú mínimament coherent acabés amb la cúpula de la FIDE dels últims decennis, i dos perquè em va semblar una persona molt preparada pels reptes del món actual (com exemple l'últim Mundial de Futbol, amb una organització modèlica). El tema polític, està per veure, però de ben segur que pitjor que els seus antecessors no ho serà.

Salut i escacs,

Batumi, un petit espai per a l’amor

Aquesta setmana a començat la 43 Olimpíada d’escacs a Batumi (Georgia). Dels esdeveniments d'aquest fabulós espectacle escaquístic hi ha força informació en els mitjans relacionats amb els escacs de tot el món. Per això, tenint en compte que faig un article setmanal, entrar a fer un seguiment de les Olimpíades representaria arribar tard i malament.

Però si que voldria fer un comentari a un fet que es va produir a la segona ronda. Però, anem a pams, primer us presento els dos protagonistes d'aquest article.

Per una part, trobem a l’Ángela Franco, jugadora colombiana que va jugar alguns tornejos del Circuit Català de l’any 2017; un d’ells l’Obert Internacional Sant Martí.

Obert Internacional Sant Martí 2017. Foto: Pau Pascual

Obert Internacional Sant Martí 2017. Foto: Pau Pascual

Per una altra part trobem al periodista i jugador d'escacs de l’Índia Niklesh Jain, corresponsal de Chessbase Índia en alguns tornejos del nostre circuit en els últims anys; entre ells l’Obert Internacional Sant Martí, on tenim una molt bona relació amb ell.

Obert Internacional Sant Martí 2018

L’Ángela Franco forma part de l'equip femení de Colòmbia a la Olimpíada de Batumi.

 Foto: Chessbase India

Doncs bé, el fet és que minuts abans que comences la segona ronda d'aquesta Olimpíada, quan tots els participants estaven buscant la seva taula de joc, inesperadament, Niklesh Jain li va fer la petició de matrimoni a Ángela Franco, al més pur estil clàssic i romàntic.

Foto: El país

Foto: Chessbase

Foto: Chessbase

No vull acabar sense comentar que l’Ángela va acceptar la petició. Per la meva part desitjar-los el millor i, sobretot, que sàpiguen governar amb saviesa les ineludibles diferencies culturals.

Salut i escacs,

Lyudmila Rudenko

Sabeu qui va ser Lyudmila Rudenko? Lyudmila Rudenko va ser la segona campiona del món d'escacs.

La primera campiona del món va ser Vera Menchik, indiscutible millor jugadora d'escacs a la dècada dels anys 30 del segle XX. El 22 de novembre de 2009 vaig fer un article en aquest blog sobre ella, podeu consultar-lo des d'aquest enllaç.

Lyudmila Vladímirovna Rudenko (Lubny, Imperi Rus; 27 de juliol de 1904 - Leningrad, Unió Soviètica; 28 de febrer de 1986) va ser una economista-planificadora i escaquista soviètica i la segona dona a la història dels escacs a ser campiona del món (1950-1953).

Nascuda a Lubny, una ciutat d'Ucraïna que en aquell moment formava part de l'Imperi rus, va començar a jugar als escacs als 10 anys, va ser el seu pare qui la va ensenyar. Després d'obtenir el títol d'economia, Lyudmila l’any 1925 es va mudar a Moscou per a treballar a un comitè de planificació econòmica de la Unió Soviètica, i va ser en aquest moment quan va començar a participar en campionats d'escacs, més per mantenir viva la seva afició que amb afany competitiu, no obstant això, va aconseguir guanyar el campionat femení de Moscou.

Amb 25 anys, el 1929, Lyudmila Rudenko es va mudar a Leningrad, on va continuar amb el seu treball com a planificadora econòmica pel govern soviètic. Allí va contreure matrimoni amb el científic i pioner cibernètic Lev Davidovich Goldstein i va donar a llum, l’any 1931, a un nen al que van posar el nom de Vladimir. En Leningrad va començar a entrenar amb el mestre d'escacs Piotr Romanovsky i va guanyar el campionat femení en tres ocasions.

Si heu llegit l'enllaç sobre Vera Menchik, sabreu que l'any 1944 la primera campiona mundial d'escacs va morir tràgicament i va deixar el títol vacant. La Federació Internacional d'Escacs, coneguda com a FIDE,  va organitzar llavors un torneig a Moscou per determinar una nova campiona a l'hivern de 1949-1950.

Lyudmila Rudenko, que va competir amb 16 jugadores de 12 països, es va proclamar vencedora del campionat amb un balanç final de 9 victòries, 5 empats i una derrota, obtenint el títol de Mestre Internacional (IM). El domini de l'antiga Unió Soviètica era tan aclaparador que les quatre primeres classificades van ser russes: Rudenko, Rubtsova, Borisenko, Bykova.

Foto: e3-e5.com

L’any 1952 Rudenko es va proclamar campiona femenina de l’URSS, però a l’any següent (1953) va perdre el títol de campiona del món a mans de la seva compatriota Elizaveta Bykova en un matx amb un balanç de 5 victòries, 2 empats i 7 derrotes.

Foto: Google

Lyudmila Rudenko va morir el 4 de març de 1986, als 81 anys, però el significat dels seus èxits, la qualitat del seu joc i, sobretot, la seva personalitat arrasadora van contribuir al fet que el seu record es mantingui viu en ingressar, el 2015, al Saló de la Fama dels Escacs Mundials.

La veritat és que fins fa poc no sabia qui era Lyudmila Rudenko, però a finals del passat mes de juliol em vaig trobar amb aquesta notícia:

-Google ha creat un Doodle per honrar el que hagués estat l'aniversari 114 d'aquesta gran jugadora d'escacs. La Sra. Rudenko va impressionar el món amb la seva destresa en els escacs que li va donar grans èxits, encara que va ser un acte heroic el que per a ella va significar el major reeiximent de la seva vida.

Google afirma que el disseny en honor de la escaquista "reflecteix la determinació de Rudenko al món".-

Foto: BBC News

Però del què ella estava més orgullosa era d'un fet heroic del qual va ser la protagonista. Durant la Segona Guerra Mundial, en l'episodi conegut com el Setge de Leningrad, un dels més cruents amb més d'un milió de morts al llarg de 900 dies de setge de la ciutat entre 1941 i 1944, Lyudmila va organitzar l'evacuació dels fills dels treballadors de les fàbriques, una gesta que va considerar sempre com l'èxit més important i transcendent de la seva vida.

Aquest fet heroic d'aquesta destacada jugadora d'escacs, m'ha fet recordar un llibre que va escriure a l'any 1980 la reputada escriptora catalana Montserrat Roig.

Vaig tenir coneixement d'aquests terribles fets (possiblement els més terribles de la Segona Guerra Mundial) llegint aquest llibre. Sempre m'ha sorprès i empipat el poc coneixement que hi ha al món occidental d'un fet tan terrible i transcendental d'aquella guerra, suposo que la “guerra freda” té molt a veure.

Si voleu tenir un petit aproximament del que va passar ho podeu trobar en aquest enllaç.

Uns anys després, l’any 1985, la Montserrat Roig va publicar un llibre: L'agulla daurada, un llibre sobre la seva estada a terres russes durant els dos mesos que va passar l'any 1980. En aquest llibre la Montserrat Roig relata les seves impressions de la Rússia d'aquells temps, al pròleg ja avisa: “aquest llibre no agradarà ni als prosoviètics, ni tampoc als antisoviètics.

No obstant això aquest llibre va ser “Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya 1986”.

Salut i escacs,

El llarg itinerari d’un treball literari

Ahir, tafanejant a Faccebok, he trobat una entrada que parlava d'un llibre, editat als Estats Units, referent a José Raul Capablanca. Sembla ser que anteriorment, no fa gaire, es va editar en anglès i ara s’ha fet una altra edició en castellà.

El títol d’aquest llibre és “Capablanca, leyenda y realidad” i el seu autor és Miguel Ángel Sánchez.

Fins aquí tot normal, sembla que aquests llibre “pinta” força bé. Però resulta que jo tinc des de l'any 1981, un llibre que em va portar de Cuba un amic, que té per títol “Capablanca, leyenda y realidad” i el seu autor és Miguel Ángel Sánchez.

En principi vaig tenir una certa confusió, ja que no tenia clar si era el mateix llibre i/o el mateix autor.

El primer llibre (el que jo tinc) va ser editat a Cuba l’any 1978 per la “Unión de Escritores y Artistas de Cuba”, però cal ressaltar que aquest llibre és un treball que va guanyar el premi nacional d’escriptors "Premio UNERC de Biografia 1976". Ens trobem amb una obra majoritàriament biogràfica, que òbviament, com no podia ser d'una altre manera, té un contingut important d'escacs, però la seva part més important és la part biogràfica.

El llibre editat als Estats Units, l'edició en anglès va sortir el novembre de l'any 2015 amb el títol de "José Raúl Capablanca, A Chess Biography", he constatat que esta fet pel mateix autor, en Miguel Ángel Sánchez i tot sembla que el llibre original està millorat en el seu contingut i la presentació és més actual i agradable (disseny, fotografies, etc. etc.)

Presentació del llibre editat en anglès l'any 2015. Foto: Miguel Ángel Sánchez.

En fi, que deu ser un molt bon llibre. Si el llibre original ja era un “punt i apart” sobre la vida de Capablanca, aquesta nova versió, amb noves aportacions, apunts gràfics i fotografies, apunta a ser un llibre imprescindible per a qualsevol amant dels escacs.

Salut i escacs, 

Torneig "Dicen..." escolar

Quan la nova Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs es va formar, em va sorprendre la separació de les responsabilitats sobre els escacs base i els escacs escolars.

Després, escoltant i llegint a la Marta Amigó, vocal d'escacs i escoles a la Junta Directiva, em va quedar més clar el treball als dos camps.

Foto: el Periodico de Catalunya

Podeu llegir una recent entrevista a la Marta Amigó en aquest enllaç.

Però a pesar de la molt bona tasca que es pot fer a les escoles utilitzant els escacs, no deixa de ser curiós que en aquest entorn els escacs segueixen sent una activitat competitiva, m'estic referint als campionats escolars.

Tant els campionats escolars, com els campionats d'escacs base, tenen una molt bona salut, amb unes participacions multitudinàries de nens i nenes.

Foto: FCE

Avui vull parlar del que crec va ser el primer torneig multitudinari d'escacs escolars a casa nostra: el Torneig “Dicen...” escolar.

Però voldria fer una petita introducció abans de parlar d'aquest torneig; el matx pel títol mundial de l'any 1972 entre Fischer i Spassky, va representar un “terratrèmol” mediàtic a tot el món i, naturalment, aquí també. Això va fer que moltes persones s'aficionessin als escacs i també molts nens i nenes. Els escacs a les escoles van estar de moda.

L'any següent, l'any 1973, es va organitzar a Barcelona el I Torneig “Dicen...” escolar i va ser tot un èxit de participació.

Article a la Vanguardia del 10 de gener de 1973

Foto: Boletín FCA

M'ha fet gràcia repassar la classificació individual on veig jugadors que encara avui estan actius, amics i coneguts com: Andrés Rojas, Javier Bielsa, Victor Vehí, Ricard Brusi (actual campió de Catalunya de veterans) Xavier Miquel, Juan José Ortín... També vull fer referència a dos participants que ja no juguen, uns bons amics: el José Ramírez i el Juan Imperial.

El II Torneig “Dicen...” escolar es va jugar l’any 1974, i la participació va ser molt més gran, fins a 5.000 nens i nenes. Tot un record en aquells temps.

Article a la Vanguardia de 15 de desembre de 1973

Foto: Boletín FCA

Jo, equivocadament, pensava que tan sols s'havien jugat aquest dos tornejos escolars patrocinats pel diari esportiu “Dicen...” però buscant material per fer aquest article he vist que es van jugar alguns més.

L’any 1975 es va jugar el III Torneig “Dicen...” escolar:

Per sorpresa meva, els “boletines” de la FCE d’aquell any no van donar cap informació sobre aquest torneig. En canvi si que va haver informació sobre el Campionat de Catalunya infantil, del qual va quedar campió un bon amic meu.

El següent “Dicen...” escolar va ser l’any 1976, la quarta edició.

Article a la Vanguardia de 24 de març de 1976

A partir d'aquesta quarta edició ja no he trobat gaire informació sobre aquest torneig. Als Butlletins de la FCE ja no va sortir cap referència a aquest torneig. En canvi si que sembla que es va fer una cinquena edició.

Article a la Vanguardia de 6 d'abril de 1977

No sé si es va fer alguna edició més del Torneig “Dicen... escolar”, no he trobat cap informació al respecte. Però cal dir que aquesta competició, sobretot a les primeres edicions, va ser un detonant important per als escacs catalans, ja que molts nens i nenes es van incorporar a la família dels escacs; i en alguns casos, com hem vist, segueixen ara jugant després de tant temps.

Salut i escacs,