El comptador em diu que han hagut més de 25.000 visites a aquest bloc. Bon invent això dels comptadors, ens permet alimentar l'ego i pensar que fem una cosa gran. I a més, si ens volem enganyar a nosaltres mateixos una mica més (esport que cada vegada té més practicants) podem dir que ens han llegit 25.000 persones. Mentida podrida!
En realitat i suposant que el comptador compti bé, que és molt suposar, podem dir que 25.000 persones han clicat l'enllaç del meu bloc. En alguns casos potser que s'hagin equivocat, altres són tafaners sense cap ànim de llegir res, també hi ha que entren de tant en tant per llegir per sobre i mirar les fotos, després venen els que entren interessats pel que puc dir i si els agrada el tema ho lleixen i finalment trobem una minoria de persones que els agrada la meva manera d'enfocar les coses i llegeixen periòdicament aquest bloc. Gràcies a tots, moltes gràcies.
Quan a l'estiu del 2009 vaig crear el bloc, ho vaig fer intentant aconseguir un instrument que permetés una certa interacció i pogués generar debats amb els companys del meu club, el Congrés. He de dir que si aquest era l'objectiu, francament he fracassat, perquè els del Congrés (amb poques excepcions) no diuen ni "piu".
Però desprès de cert temps i una vegada superat aquest fracàs inicial, em vaig adonar que havia altra gent amb més ganes de fer comentaris al que jo deia (especialment els amics del Sant Martí més acostumats a aquestes coses) i que havia també gent que entrava al meu bloc i que el llegia. Per a mi ha estat una gran satisfacció quan jugant al per equips o en alguna prova individual alguna persona que no coneixia em comentava que era un seguidor del meu bloc i que li agradava. En realitat, la primera vegada que em va passar em vaig quedar tan "parat" que potser aquella persona es va pensar que era una mica antipàtic.
Ara també sé que molts del meu club llegeixen aquest bloc, sí tu, que t'amagues darrere de la pantalla del teu ordinador, que sé que m'estàs llegint. No dissimulis, home! (ho potser dona, que no fa falta ser masclista), que sé que em segueixes.
Bromes a part, m'agrada que la gent entri al meu bloc i si llegeixen el que dic, doncs ja és "l'hòstia", amb perdó si algú se se'n ofès. Alguns els agrada el que dic, altres potser no tant però tenen interès en saber el que dic i altres, també em consta que no els agrada gaire, ni una cosa ni l'altre, ells sabran perquè entren, a mi ja m'està bé.
Ja sé que algú dirà que 25.000 entrades tampoc són gaires i té raó, tan sols es tenen que mirar els comptadors dels blocs dels amics Catulo o els Mon i el meu comptador es un nan. Però tinc molt clar que les comparacions en aquest cas no són justes. El meu bloc és en català i des del primer moment sabia que amb el meu idioma no podria arribar a tanta gent com en castellà, va ser una opció totalment volguda. Crec que les persones als que va dirigit aquest bloc, que són les persones del nostre entorn, siguin catalanoparlants o castellanoparlants, estan en condicions de poder-lo seguir i si no més, fer el petit esforç d'intentar-ho. No és tant complicat amb els traductors d'avui dia.
Com exemple us posaré el meu cas, quan jo era jove el que estudiàvem a les escoles era el francès, d'anglès no sé "ni papa" (disculpa Patty per haver pecat) però ara quan em compro un llibre d'escacs en anglès, amb el traductor de Google m'assabento del que m'interessa sense gaires problemes.
Bé, va ser una opció totalment assumida, crec que tenim que escriure en el nostre idioma, si no ho fem, ningú ho farà per nosaltres. Que quedi clar que és una opció personal, que cadascú faci el que el sembli més oportú, a mi ja em sembla bé, però és la meva opció i volia explicar-la.
Hem vist el naixement de multitud de blocs que després d'un cert temps han mort. Primer sortien una o dues vegades per setmana, després cada dues o tres setmanes i finalment de mes en mes fins la desaparició, moltes vegades sense cap explicació. Si alguna virtut té aquest el meu bloc, és que ha sortit com a mínim una vegada a la setmana i això té el seu mèrit (deixeu-me que em posi alguna "medalleta", no?).
Tinc que dir que m'agrada escriure aquest bloc. Sóc conscient que no escric gaire bé i que a vegades s'escapa alguna falta d'ortografia, que farem, però en realitat m'ho passo bé. Mentre això sigui així, aquest bloc gaudirà de bona salut.
Salut i escacs,
7 comentaris:
Felicidades Roger, aunque estoy seguro que tu contador se ha quedado parado en alguna ocasión, ya que deberías tener muchas más entradas.
El nombre de visites no ho és tot, per això Parque Jurásico no és una gran pel·lícula.
En qualsevol cas, 25000 visites està molt bé. A mesura que les incrementis ja veuràs com comencen a demanar-te enllaços, posar anuncies... no saps el que t'espera, hehe.
Hola Pablo,
Muchas gracias por tus palabras, no sé si mi contador tiene alguna parada de vez en cuando, es posible, tendré que mirar si hay que darle cuerda como a los relojes antiguos.
También quiero felicitarte por tu blog, estás consiguiendo que sea el blog que mejor información da de eventos i temas oficiales. Sobre algunas informaciones de torneos, ya no voy a Ajedreznd, sino que las busco en tu blog, has conseguido ser todo un referente en este tipo de información y por supuesto en la información de los torneos que organizáis en el Sant Martí.
Solo echo a faltar, no se puede tener todo, aquellos artículos incisivos potenciadores de debates.
En fin, que le vamos a hacer.
Saludos, tanto a ti como a Luís.
Hola Joan,
Veig pels teus últims articles al teu bloc que tornes a estar en forma, qüestió que m'omple de satisfacció. Aquesta forma que tens d'expressar las coses mig en broma, mig en serio, sempre amb una forta carrega d'ironia i potenciant el "marro", m'encanta, segueix així.
Moltes gràcies per les teves paraules, campió.
Felicitats, no pas pel nombre de visites sinò per la constància en escriure. El nombre de visites no és important, perquè a més a més has de tenir en compte que es pot seguir un blog (a Google Reader i d'altres serveis) sense visitar-ho, o sigui que un comptador no és una referència 100% fiable.
El més important pel bloc és que t'hi agrada escriure i que t'ho passes bé:-)
Disculpat pel teu desconeixement de l'anglès;-) De fet el teu perfil és el que em trobo habitualment a classe: francès a l'escola i ara cal anglès per viure a un món globalitzat. Potser la meva generació, o una mica abans, vam ser els primers en tenir anglès a l'escola, però t'haig de dir que, igual que amb el català, vaig aprendre més amb música i llibres que no pas a classe.
Hola Patricia,
Moltes gràcies per les felicitacions. Sí, estic d'acord amb tu que l'important és escriure i no tant els numerets que surten al comptador. A més m'ho passo bé, i mentre això sigui així, seguiré escrivint els meus articles setmanals.
També estic d'acord amb totes les altres coses que dius, però, si m'ho permets, et voldria fer una recomanació. Tu que tens facilitat amb els idiomes, intenta aprendre el xinès, aquest és l'idioma del futur, s'estan fent els amos del món i els que manen sempre imposen el seu idioma.
Salutacions cordials,
Hola Roger
M'agradaria aprendre xinès, però no per aquestes raons, sinò perquè tinc un germà a Guangzhou. De fet tinc un llibre que me'n vaig emportar d'allà, i audios... però no tinc temps i només m'hi poso amb el rus, que m'agrada molt. Estudio llengües per plaer, no amb objectius laborals. És millor aixi per aprendre:-)
No tinc tan clar que el xinès sigui la llengua del futur. El present i encara més el futur és Internet, on l'anglès és la llengua dominant. Els xinesos que treballen en comerç internacional aprenen anglès...
Publica un comentari a l'entrada