Per equips. Setena ronda.

Hem guanyat, hem guanyat al Vilafranca per 6 a 4 i de "retruc" ja estem salvats. Si salvats, es fa estrany, dues rondes abans del final del campionat i estem salvats. Ni els més optimistes esperaven una cosa així al començament del torneig.

El matx ha estat curiós, jo no recordo, i mira que fa anys que jugo en aquest equip, que els tres primers taulers guanyessin en un mateix encontre, potser en alguna ocasió quan estàvem a segona, però ja us ho dic, la meva memòria es incapaç de tenir-ho en compte. També és curiós, com norma general els punts normalment els fem als últims taulers, doncs avui els dos últims han perdut. En fi, on no arriba un arriba un altre, som un equip amb majúscules i aquí radica la nostra força.

També voldria ressaltar que el Vilafranca compta amb un bon equip, molt lluitador, que en cap moment ens ha posat les coses fàcils. Ara, la tercera plaça en discòrdia, se la rifaran entre l'Ateneu Colón, el Vilafranca i el Catalònia, amb encontres directes molt determinants. Els tres equips em cauen força bé, però tan sols un se salvarà.

 Sempre la foto de l'equip l'he posat a l'article de l'última ronda, aquest any ens hem guanyat posar-la a la setena ronda.

 Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

L'equip B ha a perdut amb el Sitges B per 5,5 a 4,5, encara queda un esglaó per a la salvació, la propera ronda no es pot fallar.

Podeu seguir la crònica d'aquest matx al bloc de l'Héctor Hernández.

 Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

L'equip C ha guanyat amb contundència i també ha aconseguit la salvació, enhorabona companys, objectiu complert.

Us deixo amb la habitual i personal crònica d'en M.A.

La vuelta al cole de la suerte
 
Parece ser que al final mi cabezonería se va a salir con la suya pues la permanencia, tras una mañana "gloriosa", está mucho más cerca. Despúes de una semana de encaje de bolillos entre los equipos B-C-D  intentando hacer los dos equipos más competitivos posibles, hemos ido con dos ochos de garantías. Esta vez los elos de los rivales (pese a que el Foment D también ha reforzado para la ocasión) era muy similar al nuestro e incluso en el caso del Montcada C (rival del Congrés C) era hasta inferior. En el match del C las viejas glorias (léase M.A, Sapiña, JJ, Paco), han estado  a un nivel extrañamente brillante (4 de 4), y apuntalando con la sabia nueva birlada al D (que nunca falla) han derivado en una victoria clara y  en lo que mucho más importante, la PERMANENCIA. Como único aspecto negativo es el hecho de que las dos rondas que quedan no nos jugamos nada, pero bueno nos permitirá volcar los esfuerzos a reforzar el D.
Incréible el match del D, me remito a la crónica de mi compi JJ, pero ya os anticipo que ha sido un final competitivo, de tensión y de infarto. Desde aquí felicitar a todo el equipo y especialmente a Jordi Rodríguez quien nos ha dado la victoria y ha sido una triple victoria:
- A su rival.
- Al minuto de tiempo que le quedaba.
- A la expectación, nervios y todo el mundo mirando la partida. 
No cabe duda que el año que viene lo veremos en el C.
Como anédota avisar de que el cronista (osease yo) ya dispone de Whatsupp así que cualquier día tendréis mensajitos secretos en vuestro móvil!
La semana que viene a definir la permanencia del D. Forá Congrés!!
Congrés C 7 - 1 Montcada C
Congrés D 4,5 - 3,5 Foment D
M.A

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

L'equip D ha guanyat i encara pot lluitar per la salvació, ànim companys que ho podeu aconseguir.

Us passo l'acurada crònica que ha fet el nostre cronista oficial de l'equip D.

Congrés D 4,5-Foment D 3,5: un petit-gran alè d'esperança. D'herois i patidors. 
Per començar, i breument: el diumenge vam viure un encontre dels que creen afició, d'aquells que des de la nostra petita parcel•la al món de les seixanta-quatre caselles acostumen a recordar-se durant molt de temps, d'aquells que passat els dies es rememoren amb molta estima. Començo: si no guanyàvem, el descens estava pràcticament garantit. L'equip rival presentava un equip duret, amb més Elo tauler per tauler que el nostre, tot i que havíem confeccionat un equip el més fort possible per tal de poder enfrontar el repte amb les millors garanties possibles. A l´hora de la veritat, la igualtat ha estat la tònica del matx, d'aquí l'emoció i la intriga pel resultat final. Començàvem bé: el nostre company del sisè tauler, l'estimable Rafael Ylla guanyava la seva partida amb negres. La resta de partides continuava la seva marxa, fins una estona després, una mica abans de les dotze, que en José Manuel Gómez signava taules al tercer tauler. Això tenia bona pinta, 1 1/2 a 1/2, els resultats ens feien mantenir l'esperança, el reforç de l'equip estava donant fruits. Els resultats es van desencadenant: el Carlos Fraile al quart materialitza en victòria el seu avantatge en un final de peons en què disposava de dos més que el rival. Bona partida del Carlos. La partida del Jordi Abad al segon es decantava per la banda del Foment, també en un final de peons. Al primer, cinquè, setè i vuitè ens jugàvem el matx, en els tres darrers eren obvis ja els apuraments de rellotge. Al cinquè perdíem, de fet, per temps, en una curiosa partida entre el Marcelo Muñoz i el jove Alejandro Olvera. Al primer, l'inapel•lable Cristian guanyava vistosament un peó i poc després la partida a en Lliberia, que té gairebé 2000 punts d´Elo. Decisiu un altre cop el nostre jove jugador, que està demostrant molta sang freda i molt bones maneres. Enhorabona!. 3 1/2-2 1/2. Recta final del matx. Tots els ingredients per l'emoció: igualtat, pressió del rellotge, permanència, descens, uf! Gairebé tots els membres dels dos equips, per no dir tots els presents, envoltàvem, en una típica escena escaquística les dues taules on es continuava jugant. L´Andreu Herrerías al vuitè tenia un atac tàctic prometedor però anava molt apurat de temps, mentre que a la setena, el Jordi Rodríguez disposava d'una mica més de temps i un peó d'avantatge. L'Andreu, que tan bon campionat està fent, i a pesar del bonic final de partida que estava plantejant, acaba patint la seva manca de temps i ha d'abandonar la partida per incorporar-se al grup de patidors al voltant del setè tauler. 3 1/2-3 1/2. El Jordi demostra sang freda amb el rellotge marcant cada cop menys temps, quan en un moment del final queda amb torre de més. La victòria sembla segura, els del Congrés ens mirem aliviats. Però el rellotge corre, i els dos jugadors entren en un estira i arronsa tàctic demolidor. El Jordi ha d'entregar la torre per un peó a punt de coronar i el cavall restant del jugador martinenc es dirigeix a la caça del peó supervivent. Però el Jordi demostra que el jugador del Congrés més tranquil en aquell moment és... ell mateix i finalment, després d'una maniobra de desviació del cavall del congressista contra el cavall negre, el peó aconsegueix el camí lliure cap a la coronació, i arriba el moment que el rei negre declina. Els observadors-patidors deixem anar un sospir i un buf! i no sé què més. Salutacions entre els equips i esperança per mantenir la categoria. Saludem l'heroi de la jornada i el felicitem per la partida, importantíssima dintre del bon campionat que està fent el Jordi. Enhorabona!

Cordials salutacions.
José Juan Fernández

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

 Dos + dos + dos: a dues rondes del final del campionat, dos equips salvats i dos equips per salvar. Objectiu 2+2=4. Els nostres quatre equips mantenint la categoria. Seria fantàstic!

Salut i escacs,