El que no pot ser, no pot ser i a més és impossible. Sembla que aquestes paraules estiguin fetes per a nosaltres, els del Congrés. Estar a Primera Divisió i no patir per salvar la categoria, sembla que no és el nostre destí. Avui guanyant pràcticament consumàvem la salvació, però, hem perdut amb el Catalònia de Maresa per 6 a 4. El Catalònia havia perdut els cinc encontres anteriors i si avui perdia consumava el descens, han jugat millor que nosaltres i ara tenen possibilitats de salvació. Tan sols ens queda felicitar-los i intentar jugar millor les properes rondes.
Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç
L'equip B ha estat el protagonista de la jornada, ha guanyat per 7 a 3 a l'Ateneu Barcelonès i ha donat un salt de gegant per aconseguir la salvació. Avui, com a reconeixement al seu valuós triomf, la foto d'entrada a l'article, a la dreta del títol, va dedicada a ells.
Com sempre podeu consultar la crònica que l'Héctor Hernández fa al seu bloc
Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.
L'equip C ha perdut amb un equip que els superava en Elo. Us passo la crònica del Marco Antonio:
El auténtico "Canguelo"
Si ya la anterior ronda el Sant Josep de Badalona reforzó para derrotar a nuestro D, hoy el turno ha sido del Catalunya del D y es que con las nuevas tecnologías y la revolución digital ya se ha extendido, los buenos son del Congrés!!, y ahí el sentido del titular, nos tienen miedo o que la caverna conoce como "Canguelo"!. Basta con mirar las actas del enfrentamiento del Catalunya C y del Catalunya D, curioso el equipo D más fuerte del C, pero es que si miramos el acta del Catalunya D de la ronda anterior ya es para mosquearse.. En realidad no es excusa en absoluto, de hecho hemos vuelto a dar en el poste, incluido Marcelo ha estado a punto de darnos las tablas de la permanencia, pero finalmente no ha sido posible. Ésto lo hacen todos los equipos (incluidos nosotros), así que mejor ver la vertiente positiva del asunto y quedarse con que acojonamos a los rivales, además es que sigo convencido de que nos vamos a salvar. Força Congrés!
Como nota curiosa de la jornada queda la celebración tipo Champions de uno de los jugadores del Catalunya, lo que refleja la igualdad del match y las opciones que hemos tenido de puntuar.
Catalunya D 5 - 3 Congrés C
(Hoy no dispongo del resultado del D)
M.A
Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.
L'equip D també ha perdut i comença ha tenir problemes, bé problemes que encara tenen solució, es tracta de puntuar les properes rondes.
Us passo la crònica d'en J.J. Fernández sobre l'encontre de l'equip D.
En un altre encontre amb força diferència d'Elos, hem caigut amb cert estrèpit per 7-1 davant de l´equip del Vila Olímpica, que partia amb el ja gairebé clàssic avantatge inicial del 1-0 per la nostra alineació de set jugadors. Patirem en aquesta recta final per mantenir la categoria, ja ho havíem dit, però en veritat us comunico, amics, solemnement, amb efusivitat, amb rigor, amb... el que vulgueu, que ho intentarem fins a la darrera ronda! .
Els nostres dos primers taulers, en Carlos Fraile i l'Andreu Herrerías se les han hagut amb els joves germans Ventura, ambdós amb més de 2100 d'Elo. Com comentàvem, en la resta de taulers érem inferiors també, en un interval entre els 100-200 aproximadament fins al setè tauler. El resultat final de l'encontre no ens ha, per tant, de sorprendre, era quelcom perfectament plausible.
Hem caigut primer per darrera, per davant hem aguantat una miqueta més, fins que han caigut el Carlos, l'Andreu que, per cert, deixeu-me dir que està fent un notable campionat, amb vàries partides guanyades a rivals d'Elo molt superior, i l'Emili al tercer. El punt de l'honor ha recaigut en la meva partida, que ens ha semblat força interessant tant al meu rival, l'estimable Jorge I. Aguadero, com a mi, una siciliana tancada que no he perdut en poques jugades, com en d´altres ocasions.
Finalment, deixeu-me ressaltar la ja proverbial amabilitat dels nostres anfitrions, encapçalats pel Jorge Aguadero, contrastada totes les temporades que hem jugat al seu terreny, preocupats en tot moment per fer-nos sentir el més còmodes possible, sense que faltés l'habitual convit de cafès, sucs, etc. amb què acostumen a obsequiar els rivals. Moltes gràcies.
Cordials salutacions.
José Juan Fernández Panzano
Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.
Tornem a tenir problemes, com cada any. Ara cada encontre serà una final, com cada any. Estem plenament dins de la nostra normalitat, com cada any.
Salut i escacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada