Calendari d'activitats del Club d'Escacs Congrés

En Josep Sadurni, company del meu club, és d'aquella mena de persones amb les quals et trobes a gust, es una persona cordial i educada, de les que ajuden a fer "pinya". Com a jugador és més fort del que el seu Elo indica (normal per les persones que no poden estar gaire pels escacs). També és el responsable d'un web de suport al Club d'Escacs Congrés i tenint en compte que el club no té pàgina web, és el web del Josep el que sovint supleix aquesta mancança.

El Josep em diu, que li ha dit l'Andreu (el Frederic Andreu, president del Congrés) si puc donar difusió, en aquest bloc, d'algunes de les activitats que des del Club d'Escacs Congrés es pensen fer.

No acabo d'entendre per què el Frederic no m'ho ha dit a mí directament, ja m'ho aclarirà. Però, òbiament, no tinc cap inconvenient i us passo aquesta informació.


Calendari d'activitats socials i competicions previstes per a aquesta temporada

Festa Catalana.
26-09-2010. Campionat de Catalunya de ràpides per equips. El nostre Club participarà, com a mínim, amb dos equips.

Festa Major del Barri del Congrés. Del 2 al 4 d'octubre.

• Torneig individual de partides llampec. 3 d'octubre a les 11:00 h. a la seu del Club. Obert a tothom. Inscripcions al Club, dilluns, dimecres i divendres, de 18:30 h. a 20:00 h. o bé per teléfon (93 352 38 51).
• Per a altres activitats alienes als escacs, podeu consultar al Club.

Campionat social.
Del 8 d'octubre fins el 3 de desembre, a les 21:30 h. Ritme de joc: Una hora per jugador a "finish".

Assemblea General i convocatòria electoral.
29 d'octubre a les 21:30 h. Preguem l'assistència de tots els socis donada la seva importància i transcendència.

Torneig de partides llampec de Nadal.
10 i 17 de desembre, a les 21:30 h. Inclourà cava i torró i el lliurament de trofeus i premis pendents de les temporades anteriors.

Copa Catalana i Campionat de Catalunya per Equips 2011.
Comptem amb tots per tal de no tenir vacants als equips!


Bé aquesta és la informació dels propers actes programats pel Club d'Escacs Congrés, i jo de collita pròpia voldria plantejar algunes qüestions:

1. No fiar-se gaire de la programació, el Club ens té acostumats a variar les dates i horaris. Això si, fer-se'n, sempre es fan. Però si esteu interessats en algun d'aquests actes, confirmeu prèviament les dades ("el que avisa, no es traidor").
2. És una gran alegria veure amb quina sinceritat es posa que es farà "el lliurament de trofeus i premis pendents de les temporades anteriors". Espero que no sigui una innocentada, ja que alguns portem anys esperant.
3. Seria d'agrair que es donés molta més informació sobre l'assemblea, ja que, segons sembla, a d'obrir una nova etapa al nostre Club. La tenim aquí mateix, el proper mes d'octubre i no s'han donat públicament, encara, les explicacions previes pertinents.

En fi, que sigui tot per a bé, l'esperança és l'últim que es perd.

Salut i escacs,

Adéu Larsen

Ha mort Bent Larsen, un dels millors jugadors d'escacs del segle XX.

El passat dijous 9 de setembre, va morir a l'Argentina Bent Larsen.

Bent Larsen va néixer a Tilsted (Dinamarca), el 4 de març de 1935, però la seva infantesa va transcórrer a la ciutat d'Holstepro, allà als 6 anys va descobrir els escacs. Als 12 anys va començar a jugar a un club d'escacs i set anys després es va consagrar com a Mestre Internacional. Als 21 anys, va ser campió del seu país per primera vegada i va aconseguir el títol de Gran Mestre Internacional després de la seva brillant actuació a l'Olimpíada de Moscou (1956). Allà defensant el primer taulell de Dinamarca va sumar 14 punts de 18 possibles.



El seu màxim esplendor, es va produir durant la decaca de 1960 i comenáments de la del 1970, quan el seu rànquing Elo, el va ubicar entre els 3 millor jugadors del món. Larsen va ser l'únic escaquista occidental que va aconseguir tenir "score" favorable contra la majoria dels campions mundials soviètics, superant en més d'una ocasió a Botwinnit, Smyslov, Tal, Petrosian, Spassky i Karpov. També va sumar victòries sobre Bobby Fischer.



Larsen va ser considerat en aquests anys un dels millors jugadors no soviètic, conjuntament amb Bobby Fischer. En el desafiament entre la Unió Soviètica i la resta del món a deu taulers, celebrat a Belgrat el 1970, va defensar el primer tauler i va relegar a Fischer al segon.



Un any després el nort-americà el va derrotar a Denver per un contundent 6 a 0, a la semifinal del Torneig de Candidats. Larsen l'havia vençut el 1970 a l'Interzonal de les Palmes.

Larsen és considerat el millor jugador de la història de Dinamarca i també el millor jugador escandinau fins la recent aparició del jove Gran Mestre noruec Magnus Carlsen.

Amb més de 5000 partides disputades al llarg de la seva dilatada carrera, amb sis campionats nacionals a Dinamarca, amb els primers llocs a: Wijk aan Zee (1960 i 1961), Torneig IBM a Amsterdam (1964), l'Havana (1967), Winnipeg (1967), Mònaco (1968), Lugano (1970), Las Palmas (1972), Manila (1973) i molts més.

També es va adjudicar els tornejos interzonals classificatoris pel campionat mondial d'Amsterdam (1964), Sousse (1967) i Biel (1976). Va disputar quatre cicles per la candidatura pel títol del món: El 1965, va caure a la semifinal amb Tal, el 1968 va perdre també la semifinal amb Boris Spassky, el 1971 va ser rotundament derrotat, com ja he comentat, per Bobby Fischer i el 1977, a quarts de final, va ser derrotat per Lajos Portisch.

Malauradament, la seva amarga derrota, per 6 a 0 amb Fischer el 1971, va ser un cop massa dur per a ell, això va representar un abans i un després a la seva carrera i a partir d'aquell moment ja no va ser el mateix d'abans.

Larsen es va caracteritzar per utilitzar obertures no convencionals i serà recordat pel seu esperit de lluita, que va resumir al seu llibre "Jo jugo per guanyar".

Si voleu disfrutar amb partides de Larsen, podeu clicar aquí.

Des dels anys 70 del segle passat vivia alternativament entre Las Palmas i Buenos Aires, establint-se finalment a la localitat de Martínez, província de Buenos Aires, on vivia amb la Laura, la seva dona argentina.

El 2004, va ser entrevistat pel diari argentí "La Nación", consultat sobre les raons de les passions que els escacs desperta en els homes, el veterà mestre, amb veu greu i una petita ganyota de complicitat, va dir: "Els escacs és una bella amant a la qual tornem una i altra vegada sense que importin les moltes vegades que ens rebutgi"

Un sincer adéu per aquest gran escaquista, seguirem gaudin amb el teu llegat, les teves partides.

Salut i escacs,

III Torneig Torxa

Organitzat pel Club Peona i Peó, per tercer any s'ha celebrat aquest torneig d'escacs base. Un total de 46 nois i noies, provinents de 13 clubs diferents (Espiga Les Corts, Peona i Peó, Cerdanyola, Llinars del Vallès, Mollet, Catalunya, UGA, Tres Peons, Vila Olímpica, Congrés, Escola d'Escacs de Barcelona, Ateneu Hortenc i Comtal), s'han enfrontat per Sistema Suís a 7 rondes. S'ha jugat en un grup únic, format per jugadors sot-16, sot-14, sot-12 i sot-10.

El campió ha estat l'Aitor Ortiz de Latierro de l'Espiga Les Corts amb 6,5 punts, en segon i tercer lloc han quedat el Jaume Gotes del Peona i Peó i el Daniel García del Cerdanyola, amb 5,5 punts cadascun.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Per part del Club d'Escacs Congrés, han participat el Xavier Povill que amb 4 punts ha quedat tercer de sot-10, enorabona Xavier, i el Francisco Javier Romero que també ha fet 4 punts, bon campionat de tots dos. Cal tenir en compte que el Francisco Javier va perdre l'última ronda, llàstima, ja que d'haver guanyat hagués quedat bastant millor. El Xavier ha fet 1,5 punts més que l'any passat, molt bona progressió.

Bona iniciativa per part del Club Peona i Peó, que està aconseguint que aquest torneig, ja sigui tot un clàssic dels escacs base a Barcelona.

Salut i escacs,

S'ha acabat

Ja he tornat, que ràpid han passat les vacances. Ja sé que lo bo dura poc, però és una llàstima. Torno a la normalitat, però això tampoc és gaire fàcil, necessita d'una aclimatació. Tots els anys després de les vacances estic uns dies com un "zombi" fins que la normalitat em "devora" totalment.

Aquest agost he estat desconectat dels escacs i ara m'estic posant al dia d'algunes coses:

Veig que s'ha tornat a discutir sobre la conveniència o no dels diferents Elos de què gaudim (o no) a Catalunya, això si que s'ha tornat l'autèntic "culebró" dels últims estius, quina manera de perdre el temps, crec sincerament que aquestes polèmiques, enfocades com s'enfoquen, no ens porten a cap lloc.

M'ha cridat l'atenció el "sidral" que s'ha muntat al Campionat d'Espanya per equips. No m'ha estranyat, des de fa massa temps que aquests campionats es van transformar en autèntics "circs" (amb perdó als circs sense cometes) i a veure ara qui li posa el "cascavell al gat".

També he mirat amb passió els resultats de l'Open de Sants. Quina barbaritat, quin "mega" torneig, batent tots els rècords. Enorabona als organitzadors.
Però el que més m'ha cridat l'atenció i m'ha omplert de satisfacció ha estat la victòria al grup B de la jugadora del Santa Eugènia de Girona, la Gal·la Garcia-Castany, formidable torneig d'aquesta jove i prometedora jugadora. Felicitacions Gal·la.

M'he alegrat que al poblador del Planeta de Saba li agradi José Antonio Labordeta, a mí també m'agrada. Quin humor que tens Jordi, quin humor!!! El teu humor és d'un altre planeta.

Hi ha persones que fan enquestes i amb 33 participants són capaços d'arribar a conclusions, això és de ments priviligiades. No creus Joan (per cert, felicitacions pel teu aniversari).

També he vist que hi ha persones que els agraden els "Toros de Osborne", doncs molt bé "sobre gustos..."

Bé, és la meva intenció que aquest bloc torni ha estar actiu amb tota normalitat (he dit normalitat? Aquesta normalitat és de la bona, eh!). Us deixo un problema per si us bé de gust pensar una miqueta.

Les blanques juguen i fan taules

Com sempre el resultat el podeu trobar en un missatge a l'apartat de comentaris.

Salut i escacs,

Vacances

Vacances, tot un any esperant i per fi ja són aquí. Toca sortir de l'asfixiant Barcelona i carregar "piles". Aquesta societat és de boigs, milers i milers de persones de tot el món volen venir a visitar Barcelona i nosaltres, "tontos del cul" com diria l'amic "Saba", qualsevol oportunitat és bona per sortir com uns coets d'aquesta la nostra ciutat. Nostra? A vegades, quan tinc que mourem pel centre de Barcelona (sempre que puc, ho evito), en aquests mesos d'estiu, la quantitat de "guiris" que es mouen amb una total seguretat de que tot allò que troben ho han pagat i que és d'ells, tinc molts dubtes de què aquesta ciutat sigui nostre, dels ciutadans que vivim en ella. Aquesta ciutat, amb el vistiplau de l'Ajuntament, és dels hotelers i de la Cambra de Comerç que fan el que és més convenient pels seus interessos. Que per més que és gastin grans quantitats de diners en propaganda (en aquest cas l'Ajuntament i altres administracions amb diners públics) per fer-nos creure que també són els nostres interessos, la realitat, tossuda realitat, diu cada dia més clarament que els seus interessos i els interessos dels ciutadans d'aquesta maravellosa ciutat, són molt diferents i en algunes ocasions clarament oposats.

Bé, potser estic una mica "cremat". El cert és que necessito vacances i "foto el camp" de Barcelona.

Ara a l'agost farà un any que vaig començar aquest bloc i fins aquest article tan sols havia parlat d'escacs, permeteu-me aquesta petita dispensa, la parrafada extraescaquistica m'ha sortit espontàniament i no m'he volgut reprimir.

A finals d'agost tornaré a escriure més articles i prometo escriure d'escacs i no més que d'escacs. Perquè no es digui que no poso res d'escacs us deixo aquest malintencionat problema de lògica escaquista.

Les blanques poden donar mat en una jugada.

Com és possible això?

He deixat un missatge amb la solució.

Salut i escacs,

Open del Sant Martí, punt final

Bé, s'ha acabat, després de nou calorosos dies l'Open del Sant Martí ha finalitzat amb el triomf del Gran Mestre Internacional mexicà José González amb 7 punts, amb els mateixos punts ha finalitzat també el Gran Mestre Internacional ucranià Viktor Moskalenko, però amb pitjor desempat (esperem que sigui definitiu, ja que amb els amics del Sant Martí en això dels desempats no pots estar gaire tranquil. "Por un perro que maté..."), tercer ha estat el Gran Mestre Internacional cubà Aryam Abreu amb 6,5 punts. Cal destacar l'alta combativitat de la gran majoria dels jugadors, qüestió que té un mèrit afegit si tenim en compte les circunstancies de la sala de joc.

GM José González

GM Viktor Moskalenko

GM Aryam Abreu

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Al grup B s'ha imposat André Quiela Agostinho d'Angola amb una clara autoritat fent 8,5 punts de 9 possibles, segon ha quedat el Pablo Castrillo del Cornellà amb 7,5 punts i tercer ha estat en Joerg Riekenbrauk d'Alemanya amb 7 punts. Cal destacar també l'actuació del jugador local Javier Rios que amb 6,5 punts ha quedat 6è a la classificació general i 1r del seu tram d'Elo, felicitacions Javier.

André Quiela Agostinho

Pablo Castrillo

Joerg Riekenbrauk

Javier Rios!!!

Referent als jugadors del Congrés les seves puntuacions han estat les següents: El Josep Manel Gómez i el Ramon Povill han fet uns meritoris 5 punts, el Francisco Javier Romero Gamez ha fet 4,5 punts, el Xavier Povill ha fet 2,5 punts i el Francisco Javier Romero López ha fet 1,5 punts.

Si voleu consultar la classificació del grup B, cliqueu aquí.

Com a punts forts del torneig destacar l'organització (és té que tenir en compte que jugar en un Centre Cívic representa que algunes "tecles" no estan a l'abast dels organitzadors i que resodre problemes no previstos representa tenir que passar per terceres persones, amb les complicacions que això representa) que ho han fet força bé dintre de les seves possibilitats. També ressaltar l'actuació dels àrbitres, com a mínim els dies que jo he estat han passat totalment desapercebuts, un gran atribut per un àrbitre.

Com a punt feble, la calor a la sala de joc. Terrible d'aguantar fins i tot pels espectadors, el que fa encara més meritòria la combativitat de què ha gaudit el torneig. Afortunadament, sembla que l'any vinent hauran instal·lat aire condicionat a la sala de joc, el que farà molt més agradable la competició.

Enhorabona als companys del Sant Martí per aquest important pas endavant que ha estat l'organització d'aquest torneig i animar-vos a superar el "llistó" l'any vinent.

Salut i escacs,

Mèrit i valors

Fa tres setmanes que no escric cap article, des de què vaig crear aquest bloc, el mes vinent farà un any, mai havia deixat d'escriure tant de temps. S'han ajuntat diverses qüestions externes als escacs que m'han tret temps per escriure i la calor que patim aquests últims dies fa que estigui més gandul de l'habitual. La meva gandula intenció era esperar a final de mes, escriure un article de notificació de començament de vacances i no tornar a escriure amb normalitat fins el setembre.

Però ahir un fet em va fer canviar d'opinió. Vaig anar a fer el "pipa" al torneig internacional que organitza el Club d'Escacs Sant Martí i vaig al·lucinar amb la quantitat de titulats internacionals que hi havia. 4 Grans Mestres Internacionals, 10 Mestres Internacionals, 7 Mestres FIDE i fins 55 jugadors catalans i d'altres indrets al grup A. També 99 animosos participants completaven un competitiu grup B.

Que un club modest, de barri, com és el Sant Martí, hagi aconseguit organitzar un torneig com aquets té molt de mèrit. Una empresa com aquesta requereix l'esforç i la dedicació de molta gent. Aquests valors, per sobre dels diners, són els que fan gran un club. Felicitacions al Club d'Escacs Sant Martí i a la seva gent.

Com a fets sorprenents d'aquesta primera ronda, cal resaltar les victòries de dos coneguts meus. A l'Antoni Fabregas del Barcelona-Vulcà, fa més de 25 anys que el conec, jugava al Terrassa i sempre ha estat un jugador peligrosament convinatiu, bé ahir es va imposar al fort Mestre FIDE cubà Arian González. Al jove MC del Foment Martinenc, el Dídac González, el conec des de l'any passat quan vam coicidir al tancat per a norma de MC que va organitzar, precisament, el Club d'Escacs Sant Martí, doncs bé, el Dídac s'ha imposat a tot un Gran Mestre, al Lelys Stanley Martínez, Gran Mestre Internacional cubà.

Des del Club d'Escacs Congrés no hem aportat cap jugador al grup principal, el A. Però si que participen alguns companys al grup B, concretament: El Josep Manel Gómez, el Francisco Javier Romero Gámez, el Xavier Povill, el Ramon Povill i el Francisco Javier Romero López. Tan sols el Josep Manel Gómez va aconseguir mig punt, tots els altres van perdre amb jugadors amb un Elo molt superior. Ànim a tots que això acaba de començar.

Dels amics i coneguts, destacar les victòries de: El "mestre" Aranda, el Javier Rios i el Fernando Poyato. Mig punt ha aconseguit el Miquel Fernández-Diaz, atracant amb bon estil. Han perdut el Manel Riera, l'Amadeu Heredia i el José Luis Alfara. Això acaba de començar, mota sort a tots.

Si voleu seguir aquest torneig, podeu clicar aquí.

Bé us deixo, tinc la sort de viure a 10 minuts caminant del local de joc i vull aprofitar per seguir la segona ronda, ja que promet ser molt interessant.

Salut i escacs,