Doncs si, heu llegit bé, ahir, 31 de març, a la seu del Club d'Escacs Congrés és va fer una xerrada literària.
La xerrada-col·loqui va estar a càrrec d'en David Vivancos, escriptor i aficionat als escacs, jugador del Club d’Escacs Sant Martí.
Aquesta mena d'acte, no gaire habitual als clubs d'escacs, ha estat potenciat pel meu amic Frederic Andreu i com el David també és un bon amic, doncs era una satisfactòria obligació la meva presència.
L’acte estava programat per començar a dos quarts de vuit del vespre. Però, com també és habitual, la puntualitat no ha estat una prioritat, i s'ha començat a tres quarts de vuit, normal.
Però abans de parlar de la vetllada, fem una petita aproximació a la trajectòria literària d'en David.
David Vivancos Allepuz (Barcelona, 1970) és llicenciat en Geografia i Història i en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, institució en la que presta els seus serveis com a bibliotecari.
És autor de la col·lecció de contes “Mate en 30” (Ajuntament de Barcelona, 2004), “Història del Club d'Escacs Sant Martí” (Ajuntament de Barcelona, 2005), “Cruentos ejemplares y otras microficciones” (Seleer, 2012), “Muy curiosas y notables fábulas para instrucción de jóvenes hipopótamos” (Las Puertas del Hacedor, 2014), “Las jugadas intermedias” (Letras de Autor ; IDC, 2015) i “Producto interior muy bruto" (Enkuadres, 2016).
Ha participat en diverses antologies com “Ficciones en los 64 cuadros” (IMFC, 2004), “Alrededor de un tablero : cuentos de ajedrez” (Páginas de Espuma, 2005) o “DeAntología : la logia del microrrelato” (Talentura, 2013), entre d'altres. Va col·laborar a la revista Escac, on van ser editats alguns dels seus contes de temàtica d'escacs. Les seves narracions i microrelats també han aparegut en diferents publicacions digitals i revistes literàries.
L'any 2013 va guanyar la segona edició del certamen anual de la Microbiblioteca.
Manté el blog de temàtica literària “Grimas y leyendas” (http://grimasyleyendas.blogspot.com).
L'acte ha estat força entretingut, amb un David que ha sabut portar la sessió amb molta capacitat i empatia. Ens ha explicat nombroses anècdotes al volant dels seus llibres i ens ha llegit alguns fragments força interessants.
Frederic Andreu i David Vivancos poc abans de començar la sessió.
En fi, una bona iniciativa del Club d’Escacs Congrés, que demostra que el món dels escacs no és un món tant tancat com alguns pensen.
Salut i escacs,
6 comentaris:
Hola Roger: Moltes gracies per les teves paraules.En realitat tinc que dir que ahir va començar el primer acte de les celebracions que farem amb motiu del nostre 60º Aniversari(el del club) tu i jo en tenim uns quants m´s,he,he)Aprofitant els meus coneixements com a llibreter he volgut donar a coneixer més ampliament els treballs literaris d'alguns amics escaquistes,Gens una sumus,que diuen,Aprofitant que estem al mes de Sant Jordi on sembla obligatori comprar i regalar un llibre ahir varem començar amb en David.La logistica haig de dir que no va poder ser la adecuada i per tant considero que haurà d'haver una segona part on els asistents podràn adquirir els exemplars de les seves obres.I per que no una tercera ja que ens ho varem pasar molt bé amb les narracions d'en David.L'"assasinat"d'un jugador en mans d'un altre per no fer la variant"esperada"explica una cosa molt comuna entre els escaquistes quant no ens fan allò que esperavem i que tant ens molesta encara que no arrivem a aquests estrems però si els pensaments matessin molts contrincants haurien caigut penyasegat avall!!!!!.Altres presentacions confirmades seran:El ajedrez en la pantalla del Guillem Batlle on apareixen 25 films amb la partida completa anotada.També presentarem el llibre d'en Adolfo González(e.p.d.) :El libro gris del ajedrez.Pel que no el conexien era el fill del fundador de la revista Jaque on explica la seva infantesa on va jugar partides amistoses amb la creme de la creme,Najdorf,Glicoric i tans altres.En aquesta vesant una infantesa envejada per tots nosaltres.Fins la setmana que vé amic!!!Fred Ah,farem més presentacions però encara no estan lligades i per tant no em vull anticipar!!
Hola Frederic,
Felicitacions per la iniciativa. Va ser molt interessant i m'ho vaig passar força bé.
Coneixent el Congrés i tenint en compte la quantitat de gent que havia a la sala adjunta, jo et proposaria fer una sessió amb el títol: "Els secrets del dòmino" segur que hauria molta més gent.
Salutacions,
Hola de nou Roger: El teu comentari ironic denota dues coses.La primera es que aquest tipus d'actes s'han de preparar millor degut a la seva novetat.Es evident que el final lógic de l'acte va estar minvat de logistica i per tant la venda de llibres acompanyat de la dedicatoria de l'autor per qui ho volgués va ser molt escàs ja que els llibres haurien d'haver vingut de Canaries i que per la nostra part (el Congrés)a part del correu que es va enviar a tots els socis i la difusió que es va fer via Facebook no va ser suficient.Ja ho he constatat en fets anteriors que els nostres socis no llegeixen els nostres correus al dia(alguns ni ho fan mai) Va faltar per la nostra part una major informació boca-orella.En quant al domino eren vuit persones que fan molt xivarri(tres o quatre ja sordejen i per això semblaben multitud.No obstant es cert que en el nostre club aviat es podrà crear una secció de dominó i també de futboli.Per tant podem afirmar amb rotunditat que som mes que un club d'escacs.Malgrat la opinió contraria ,crec, d'en Sadurni i la teva entre altres que considereu que" hay que echar a los mercaderes del templo" I perdona la cita biblica tan llunyana del teu pensament.Una altre abraçada amic!!Fred
Hola Frederic,
És curiós, que potent és la ironia, escric un paràgraf de menys de dues línies i tu em contestes amb onze línies, donant-me tot tipus d'explicacions a qüestions que ni tan sols t'he plantejat. Això denota que ets conscient que ho podíeu haver organitzat millor, bé, espero que pugui servir per millorar els propers actes que teniu programats.
Referent a la teva menció de que jo sóc contrari (creus) a la creació de certes seccions al Congrés, expressar la meva sorpresa, ja que sense saber, com no sabia, que aquesta possibilitat pogués transformar-se en un fet, difícilment podia tenir una opinió, ni a favor com tampoc en contra.
No tinc res que perdonar-te, que no sigui una persona religiosa, no vol dir que no consideri que la Bíblia (en aquest cas, la frase que fas servir és del “Nou testament”, es a dir, de la “Bíblia Cristiana”), com qualsevol gran llibre de la humanitat, no es tingui que conèixer, llegir i consultar.
Salutacions,
Hola, companys,
aprovecho el hilo para agradecer, una vez más, la iniciativa a Frederic. Seguramente quien se lo pasó mejor fui yo porque siempre que acudo a un sarao de este tipo lo hago con el doble temor a quedarme en blanco y a encontrarme con una sala vacía. Y no ocurrió ni lo uno ni lo otro. En este tipo de actos, según propia experiencia, no acostumbra a reunirse tanta gente. Así que agradecido, y mucho, no sólo a Frederic y a los socios del Congrés sino también a todos los amigos congregados que venían "de parte del novio". O sea, yo.
Y, por supuesto, a ti, Roger, por documentar gráficamente el evento y crear este entrada en tu blog. Eres un lujo, amigo.
Un abrazo a tutti,
D.
Hola David,
La verdad que fue una velada muy gratificante, tanto la parte que comento en el artículo, como la tertulia que tuvimos los más íntimos posteriormente en el Alenxandra, con unas “birras” y un pica-pica.
Un abrazo,
Publica un comentari a l'entrada