Moltes vegades he parlat en aquest blog de la utilització dels escacs com excusa o mer objecte decoratiu en tot tipus de camps. Els escacs s'han utilitzat a la literatura, a la publicitat, a la cultura, i podria seguir amb un llarg etc.
Com no podria ser una excepció al cinema també, i òbviament a les series de televisió. En aquest sentit em vist personatges relacionats amb els escacs normalment, mes o menys, “rarets i/o extravagants.
Aquesta setmana s'ha estrenat a TV3 la segona temporada de la sèrie “Nit i dia”. Que a la primera temporada podem anomenar com a sèrie d'èxit.
En aquesta segona temporada surt un personatge relacionat amb els escacs, jugador i entrenador.
Però “anem a pams”, és obvi que és d'aquest personatge del que vull parlar, però, primer deixeu-me fer una petita aproximació a la sèrie en aquesta segona temporada: aquesta sèrie, produïda per Televisió de Catalunya i Mediapro, no és una continuació de la primera temporada però manté les seves senyes d'identitat aplicant-les a l'àmbit de la corrupció política i econòmica, en la qual hi ha cadàvers reals i metafòrics. La nova trama té com un dels elements centrals la mort en estranyes circumstàncies d'un jutge encarregat de la instrucció d'un important cas de tràfic d'influències i blanqueig de diners que apunta directament a polítics del país. Paral·lelament, la descoberta accidental del cos d'un nen desaparegut a Barcelona el 1992 impactarà directament en la vida de la protagonista, la forense Sara Grau.
Si no heu vist aquest capítol, i teniu interès i temps, us passo el vídeo.
Però anem al personatge del jugador d'escacs. Podem tenir clar que la interpretació serà bona, ja que l'actor que encarna aquest personatge és el Josep Maria Pou, des del meu punt de vista, un dels millors actors catalans. Dir també que aquest actor, bes per on, no sap jugar a escacs! No obstant això, sembla ser que l'han proporcionat un bon assessorament.
Aquest personatge es diu Benet Muntada i té una personalitat ben complexa, llibreter de vell, jugador i professor d’escacs, persona erudita i educada, pulcre i metòdic, en fi, als ulls del seu entorn més quotidià una persona responsable i que emet confiança.
Però malgrat l'aparença de “bon home”, el personatge ja deixa clar al primer capítol que “no hi ha bones persones en aquest món”. En Benet té una altra afició ben diferent, és un sicari assassí.
Escaquista i assassí, collonut!! Aquesta és una etiqueta nova, és cert que en alguna pel·lícula americana havia sortit algun cas d’escaquista psicòpata assassí, però aquest cas és diferent, estem parlant (sembla) d’un assassí sense patologies.
En fi, com a sèrie pinta bé; però la triple identitat de l’escaquista assassí em té intrigat. Sembla que aquest personatge durarà força capítols, potser tots, perquè sinó no haguessin contractat per aquest paper un actor de renom. Al temps.
Salut i escacs
3 comentaris:
Hola Roger:Realment has aconseguit fer un article que desperta la atenció,al extrem que per la meva part he decidit grabar els capitols de la serie!!.Tens raò quan parles d'altres vegades que al cinema parlen d'escacs(Alguna escena del 007,La tabla de Flandes,les més recents de En busca de Bobby Fischer i el caso Fischer i tants altres.No obstant anant a la serie hem d'agrair la atenció i dedicació amb que han tractat el tema dels escacs.Em venen a la memoria aquell llibre(Ajedrez elemental de Panov on en la primera edició havia un jove en actitud reflexiva devant el tauler(amb el quadre negre(!!) al costat dret!!,els constants aparadors on veiem els taulers colocats també amb el quadre negre a la dreta i les innumerables escenes al cinema on veiem el mateix cas,al extrem que em va fer preguntar a un fotograf si aquest error podia ser explicable tecnicament.Naturalment em va contestar que no que demostraba simplement que qui colocaba el tauler d'aquesta manera era senzillament que no dominama les regles dels escacs.Per tant hem d'agrair als productors la cura amb que tractat el nostre joc.Molt bé la frase que aplicaré als meus alumnes:Observo,penso,actuo.Per acabar em permeto recomanar un llibre,com bon llibreter que soc(jubilat,si però em nego a definirme com a ex!!)El llibre en questió es titula Shibumi i parla sobre el go.Un altre excelent joc de reflexió on cada capitol esta titolat amb una paraula del joc,molt semblant a l'altre llibre el Ocho.Shibumi em va encantar tant que em vaig comprar un tauler de go,set o vuit llibres sobre el tema.Fins el proper article amic Fred
Nota:Els llibres recomentas son:
Trevanian-Shibumi
K.Neville-El ocho
Hola Frederic,
Gràcies per les teves paraules, m'alegro que t'agradi aquest article. Tot i que, com bon amic, sempre ets molt benèvol amb els meus articles.
Està molt bé l'explicació que fas sobre que ets llibreter i que no acceptes la inclusió del terme “ex”, estic molt d'acord amb tu.
En fi, tota la teva experiència sobre llibres i el món que els envolta, no pot ser menyspreada, és vigent i forma part de tu com a llibreter que has estat i ets.
Salutacions,
Vull agrair, per les seves recomanacions d'aquest article, tant a l'Enric García per la seva recomanació al seu fantàstic blog, com al David Vigo per la seva recomanació al Fascebook que ell porta.
Salutacions a tots dos.
Publica un comentari a l'entrada