Jesús Díez del Corral

Sabeu qui és aquest personatge? Molts de vosaltres de ben segur que ho sabeu, sobretot els que porteu uns quants anys en aquest món dels escacs, a altres segurament us sona, i també haurà, principalment entre els més joves, els que no saben qui és; i en canvi, estem parlant d'un dels jugadors més forts a la història dels escacs espanyols i curiosament va ser un jugador totalment aficionat, és a dir, un jugador que no vivia dels escacs, i que, primer els estudis i oposicions, i després la seva professió, no el van permetre dedicar el temps als escacs que altres jugadors professionals si que ho van poder fer. Això fa que els seus èxits com a escaquista tinguin un gran valor afegit. Però, anem "pam a pam":

Jesús Díez del Corral Rivas va néixer a Saragossa el 6 d'abril de 1933 i va morir a Madrid el 19 de febrer del 2010. Va ser notari, registrador de la propietat, lletrat de la Direcció General dels Registres i del Notariat, i vocal permanent de la Comissió general de Codificació.

Díez del Corral es va aficionar als escacs sent un nen, quan al voltant dels dotze anys va conèixer, a través d'uns parents, al doctor Rey Ardid, segon campió d'Espanya d'escacs després de batre en un matx a Manuel Golmayo, a Barcelona del 4 al 12 desembre de 1930. Ramón Rey Ardid, metge, catedràtic de Psiquiatria a Saragossa, i campió d'Espanya d'Escacs (1930-1943) li va ensenyar els fonaments del joc. Als quinze anys ja era un fort jugador d'escacs que destacava a Burgos.

Amb divuit anys, l'any 1951, participa per primera vegada al Campionat d'Espanya d'escacs i obté el tercer lloc, destacant la seva victòria sobre Arturo Pomar.

Dos anys després repeteix el seu tercer lloc i finalment, l'any 1955, guanya el campionat amb dos punts d'avantatge sobre el segon, el fort jugador català Jaume Lladó.

Campionat d'Espanya 1953

El 1956 torna a quedar tercer i no tornarà a jugar el campionat d'Espanya fins l'any 1965, en què repeteix títol amb 3 punts d'avantatge sobre el segon. La seva sisena i última actuació al campionat espanyol serà l'any 1971 on obté el segon lloc, el primer va ser Juan Manuel  Bellón.

Campionat d'Espanya 1965

Però on Díez del Corral va destacar va ser en el terreny internacional i ja al Nadal de 1955 va tenir una bona actuació al tradicional torneig de Hastings. També bones van ser les seves actuacions en els tornejos internacionals de Madrid i Lugo el 1957.

Torneig de Lugo 1957, Foto: Ajedrez Español.

Torneig de Madrid. Foto: Ajedrez Español.

Foto: Web Ajedrez 365

Menció especial mereix la seva actuació internacional més destacada, va ser al torneig de Palma de Mallorca de 1969, sens dubte la seva actuació internacional més destacada. En el qual va concloure sisè. Dit així, no sembla gran cosa, però si recordem que davant hi havia dos campions mundials: Petrosian (segon) i Spassky (cinquè), i jugadors de primer nivell com: Larsen (primer) Kortchnoi (tercer) i Hort (quart), i que per darrere estaven Henrique Mecking, que va jugar diversos candidats, Szabo, que va quedar tercer al candidats que va guanyar Smyslov l'any 1956, els argentins Panno i Najdorf, els iugoslaus Parma i Damjanovic, l'alemany Unzicker i Arturo Pomar, tots ells grans mestres d'altíssima reputació, juntament amb els mestres internacionals Torán i Medina, el resultat aconseguit per Díez del Corral és probablement un dels millors que hagi aconseguit mai un jugador espanyol.

Aquesta progressió el va fer pensar que el títol de Gran Mestre Internacional estava al seu abast i  va enfocar el seu esforç en aquesta tasca; objectiu que aconsegueix l'any 1973 al torneig de l'Hospitalet de Llobregat, organitzat per diferents clubs de la ciutat. Díez del Corral va ser el segon Gran Mestre Internacional espanyol, anteriorment tan sols ho havia aconseguit  l'Arturo Pomar.

A partir d'aquell moment consolidarà el seu nivell amb importants actuacions com ara el Zonal de Barcelona de 1975 en què es classifica per l'Interzonal de l'any següent a Manila, que per raons professionals no va disputar.

Els anys de finals de la dècada dels anys 60 i durant la dècada dels anys 70, són anys en els quals signarà grans actuacions, en diferents competicions:Palma de Mallorca i Torneig de Mestres d'Amsterdam a l'any 1969, les Olimpíades de Siegen l'any 1970, Skopje i Olot l'any 1972, Las Palmas i l'Hospitalet l'any 1973, Zonal de Barcelona l'any 1975, Montilla-Moriles l'any 1976 i l'Olimpíada de Buenos Aires  l'any 1978. En aquesta època la qualitat del seu joc arriba a un nivell que probablement cap jugador espanyol ha pogut superar (en aquesta apreciació no incloc a Shirov per raons òbvies).

Partida Díez del Corral-Porstich, Olimpíada Buenos Aires 1978, comentada per Leontxo García. 

A començament de la dècada dels anys 80 la seva activitat disminueix, fins a la seva retirada dels tornejos internacionals a l'any 1983 (amb 50 anys), és curiós o potser meticulosament programat, que amb 40 anys aconseguís el títol de GM i amb 50 anys deixes de competir amb els millors professionals. Malauradament, l'any 1986 va deixar de competir definitivament.

Díez del Corral va participar a 7 olimpíades representant a Espanya entre els anys 1960 i 1982. Va jugar un total de 97 partides aconseguint 56,5 punts contra contrincants molt forts.

Si voleu consultar partides de Díez del Corral, ho podeu fer en aquest enllaç.

L'any 1975, es va instituir per primera vegada el "Oscar Español de Ajedrez", que li va ser atorgat a Jesús Díez del Corral. Igualment, la Federació Madrilenya li va atorgar l'any 2001 el "Peón de Oro" per la seva trajectòria escaquística.

Foto: Butlletí d'Escacs

Va ser un habitual col·laborador de diaris i revistes d'Escacs, destacant els seus articles a les revistes El Ajedrez i OchoxOcho, a més de les seves col·laboracions al diari ABC.

En fi, com us deia al començament, un jugador excepcional que mereix que la seva
memòria perduri.

Salut i escacs,