Vaig fitxar pel Sant Martí fa dues temporades, però sóc soci uns quants anys abans, i una de les coses que més m'agrada d'aquest club, és, apart de la gran quantitat de tornejos que organitza, el bon "rotllo" que és respira a l'ambient.
Això es reflexa de diferents maneres, però hi ha una que m'ha semblat molt gratificant i m'ha recordat els meus primers anys al Club d'Escacs Congrés (estic parlant de quan jo era jove) quan apart dels escacs teníem temps per quedar per prendre alguna cosa, anar al cinema o jugar al futbolí (en aquell Congrés hi havia autèntics virtuosos del futbolí).
En aquest Sant Martí he pogut constatar que alguns que ja tenen una relació d'anys queden per sopar amb les respectives mullers, qüestió que denota amistat. Però anant al tema que volia comentar, és costum al per equips quan es juga a casa, anar, després de les partides, a fer un "pica-pica" a un bar proper. També és habitual anar a prendre unes cerveses després de jugar alguna competició, com ara és el Campionat Social.
El passat dissabte, després del Social, vam anar uns companys al bar habitual i com també és habitual vam parlar de moltes coses relacionades amb els escacs. Ho fem d'una manera informal, en pla tertúlia amigable. En aquest context, vaig tenir una petita polèmica amb l'amic Andrés Rojas.
L'Andrés, home amb molts anys d'escacs, ens explicava interessants anècdotes dels seus anys al Club d'Escacs UGA, quan jo vaig fer referència a l'open que l'UGA va organitzar a principi de la dècada dels anys 70 i la meva creença de que van ser els primers opens setmanals jugats fora dels caps de setmana. L'Andrés em va dir que no recordava aquests opens i que jo devia estar equivocat, jo li vaig respondre que estava segur perquè els havia jugat i ell va seguir defensant que no el constava que aquests opens es juguessin.
Arribat a aquest punt vam canviar de tema, no sense que li digués que estava segur i que li aportaria proves.
Bé, aquí estan les proves, us passo dos articles a l'antic «Boletín de la Federación Catalana de Ajedrez» on fan referència a aquest open.
Clica la imatge per fer-la més gran
Clica la imatge per fer-la més gran
Si heu prestat atenció als dos articles, haureu vist que a les dues classificacions de l'Open B, de jugadors de segona i tercera categoria, surt el meu nom.
En fi, he de dir que he fet aquest article amb la intenció de fer un recordatori d'un fet de la història dels escacs catalans que inclús per a les persones que van conviure amb aquest torneig ho han oblidat; constatació que és important recollir, recopilar i arxivar tots els esdeveniments dels nostres escacs per a què no es perdin sense remei.
Aprofito aquestes línies per lliurar una forta salutació a l'Andrés Rojas, bon amic i millor persona.
Salut i escacs,
4 comentaris:
Molt bon article, com sempre. I molt bones fotografies d'antics butlletins. T'has fixat que a la foto del torneig Dicen (que per cert està molt bé) hi ha una errada; posa 1871 i deu ser 1971.
Moltes gràcies Enric per les teves paraules.
Referent al número 1871, crec que està posat com a nombre, es a dir que fa referència a quantitat, en aquest cas parla de la quantitat de participants.
Aprofito aquest missatge per felicitar-te, tant pel teu bloc, cada vegada més bo, i també per aquesta nova ràdio per Internet. Ahir vaig estar escoltant l’últim programa i em va agradar força; la interlocució entre un GM, un monitor d’escacs base i una nena d’11 anys em va semblar sublim, sobretot perquè ho vau saber portar de tal manera que tot va encaixar perfectament.
En fi, una molt bona tasca la que esteu portant, ja saps, perquè ho he expressat molt sovint als articles del meu bloc, que penso que els escacs són molt més que la mera competició.
Una abraçada company,
Moltes gràcies per haver escoltat el programa. la veritat es que va ser un programa complicat perque vem tenir alguns fallos tècnics, però els convidats eren bons, i alguns temes d'actualitat van servir també perque sortís una conversa molt interessant.
Hola Roger:Molt bona com sempre per altre part els teus comentaris sobre la vida social dels clubs tan necesaris per la bona marxa dels mateixos.En quant a recopilar la historia perque no es perdi no deixis mai de "picar pedra" ja que fins i tot els protagonistes oblidem coses.Sempre recordaré una conversa amb el Ramirez sobre una activitat feta en el Congrés que ni tan sols recordava fins que em va anant explicant fil per randa tot .Vaig quedar francament avergonyit pero suposo que es la"memoria selectiva" que et fa oblidar tantes i tantes coses.Penso que en els escacs necesitem un historiador tipus Jaume Sobreques per poder recopilar tans fets de la nostra historia que malauradament es perdran!! Anims company.Fins la setmana entrant!!!!!
Publica un comentari a l'entrada