Històries, narracions i curiositats d'escacs

El món dels escacs esta farcit d'històries, llegendes, narracions i curiositats; acumulats durant segles d'història, podem dir que també en aquests sentit els escacs són rics.

Malauradament, les històries antigues s'han perdut en una gran part, ja que els escaquistes d'altres temps tan sols estaven pel que era la vesant competitiva i no gaire per recopilar aquest tipus de qüestions col·laterals dels escacs.

No obstant això, el que ens ha quedat no deixa de ser important. En aquest treball us passo un petit «tastet».

L'origen dels escacs.

Va sorgir a Europa durant el segle XV com evolució del joc persa Shatranj, el qual va sorgir a partir del més antic Chaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI. No obstant això es creu que el joc s'utilitzava per representar una batalla i d'aquesta manera idear estratègies. El nom sànscrit Chaturanga pot significar "Joc de quatre parts", assenyalant les quatre parts en les que es dividia l'exèrcit en el joc. Però els antecedents dels escacs, encara són difícils d'assegurar amb precisió; com a exemple comentar que a la tomba de Tutankamon (1300 ac) al costat de nombrosos objectes que acompanyaven la mòmia es va trobar un tauler quadriculat i peces amb una significativa semblança als escacs que coneixem, això si, amb menys peces.

S'exposa al Museu del Caire.

La llegenda més coneguda

Una antiga llegenda ens explica que cert sobirà indi tiranitzava cruelment al seu poble, i un savi braman va inventar el Chaturanga per tal d'ensenyar-li a tractar degudament els seus súbdits. En aquest joc el rei no podia fer res sense l'ajuda de les altres peces, no obstant això, era la peça principal.

Sorprès per l'enginy del Chaturanga, el sobirà li va donar la seva paraula al braman de no tiranitzar més al seu poble i es va comprometre a concedir-li el que demanés, i aquest, volent donar-li una nova lliçó, va demanar que li recompensés amb la quantitat de blat que resultés de posar un gra a la primera casella, dos a la segona, quatre a la tercera, vuit a la quarta i així successivament sempre doblant l'anterior. El sobirà, calculant que el tauler tenia seixanta-quatre caselles i que la recompensa representaria uns pocs sacs de blat, li va concedir la petició que tan modesta semblava a primera vista.

Però, després d'haver fet els càlculs, va resultar que tot el blat de l'Índia no era suficient per poder recompensar al brahman. Doncs es necessitaven res més que 18.446.744.073.709.551.615 grans! Per poder produir tal quantitat de blat, s'hauria de sembrar setanta-set vegades tots els continents de la terra.

Quantes obertures diferents hi ha? 

És fàcil comprovar que hi ha 400 posicions diferents després de la primera jugada, (una de les blanques i una altra de les negres); 72.084 després de la 2a jugada, i més de 9 milions després de la 3a jugada. Després de 4 jugades per cada bàndol hi ha més de 280 milions de posicions diferents.
Aquest nombre es multiplica per aproximadament 1.000 cada vegada que fem una jugada més. Després de la 6a jugada, hi ha al voltant de 300 bilions de posicions diferents.
Podríem seguir comptant, però això ja ens dona una idea del que estem parlant, no creieu?

Max Euwe

L'ex campió del món Max Euwe, llicenciat en matemàtiques, va calcular el següent: si dotze mil escaquistes estiguessin ocupats constantment en la recerca de les millors jugades a totes les posicions imaginables i en cada una d'elles invertís una desena de segon, necessitarien més d'un trilió de segles per analitzar-les.

Foto: Wikipedia

Benjamin Franklin

Benjamin Franklin (1706-1790), va escriure el primer article d'escacs publicat a Amèrica: "la moral dels escacs". També se li atribueix la frase: "La vida és com els escacs, amb lluita, competició i esdeveniments bons i dolents".

Foto: Wikipedia

El tauler de Carlemany

El 4 d'abril del 782, es va celebrar una festa al palau oriental d'Aquisgrà. Era una festa extraordinària per commemorar el quarantè aniversari del monarca Carlemany. El rei havia convidat a tots els nobles de l'imperi. Per a aquest mateix dia el guerrer més gran del món i monarca d'un gran regne
havia preparat una sorpresa. Mestre de l'estratègia bèl·lica, sentia predilecció pel joc dels escacs o joc dels reis. Aquest dia Carlemany pretenia enfrontar-se amb el millor escaquista del regne, un soldat amb el nom de Garin el franc.

Conta la llegenda que Garin va entrar al so de trompetes, els acròbates van saltar davant ell i les joves van omplir de pètals de roses el seu camí cap el rei, agenollant-se davant ell. El monarca es va aixecar per donar-li la benvinguda.

Vuit criats negres van entrar portant a les seves espatlles el tauler d'escacs regal d'Ibn-al-Arabi, governador musulmà de Barcelona, com a mostra d'agraïment per l'ajuda que Carlemany li havia prestat quatre anys abans contra els muntanyencs bascos. Va ser durant la retirada d'aquesta famosa
batalla, al congost navarrès de Roncesvalles, on va trobar la mort Roland, el soldat estimat pel Rei.

La cort es va meravellar davant aquell joc d'escacs, realitzat per artesans àrabs. Les peces mostraven indicis del seu origen indi i persa. El tauler forjat en plata i or, tenia una mesura d'un metro per cada costat. Les peces eren de metalls preciosos filigranats, incrustats posseïen, diamants, robins, safirs i esmaragdes sense tallar. A causa a del resplendor semblava brillar amb una llum interior que hipnotitzava a qui ho contemplava.

Segons la llegenda, Carlemany influenciat per estranys efluvis que sortien del tauler, va proposar una aposta que consistia en el següent: «Si el soldat Garín em guanya una partida, li concedeixo els territoris del meu regne, que va des d'Aquisgrà fins els Pirineus bascos i la mà de la meva filla gran en matrimoni. Si perd serà decapitat en aquest mateix pati a l'alba.

La cort es va estremir, doncs Carlemany estimava a les seves filles, a més posava en risc la vida d'un cortesà i, per una altra banda, era una aposta digna d'un bàrbar. A mesura que avançava la partida els contendents es comportaven d'una manera estranya, com embruixats: suor, fred, moviments
espasmòdics; el rei estava pres d'una ira profunda, es mesava els cabells agitat. Garin es mostrava amb un desassossec inexplicable.

Quan portaven més d'una hora jugant i amb convulsions i excitats, Carlemany es va incorporar amb gran esforç i llançà el tauler a terra com si s'alliberés d'una maledicció, les peces van caure a terra i la partida es va interrompre.

A dir dels presents la partida es va abandonar, ja que van considerar que aquells escacs estaven posseïts per una força maligna. No obstant això, en un to menys tens es va iniciar una nova partida, triomfant Garin i rebent com a recompensa la Propietat de Montglane, en els Baixos Pirineus.

No sabem si la història és veritable o falsa, però el cert és que hi ha qui assegura que els escacs màgics encara existeixen, que van ser custodiats per molt temps pels monjos de l'Abadia de Montglane i que encara es segueix buscant el seu parador.

Aquesta és una versió de la llegenda, hi ha diferents versions, podeu trobar una altra versió en aquest enllaç.

Foto: Wikipedia

Curiositats

• El primer tauler d'escacs amb quadres blancs i negres alterns va aparèixer a Europa a l'any de 1090.
• El primer quadre conegut amb el tema dels escacs és «the chess players», pintat en 1490.
• Luis Ramírez de Lucena (1465-1530) és l'autor del llibre més antic sobre els escacs moderns, «Repetición de amores y arte de ajedrez». El seu llibre va publicar-se l'any 1497. 
• El primer ballet conegut basat en els escacs va ser «Ballet des echecs», representat davant el rei Lluís XIV de França.
• La primera columna d'escacs escrita a un Periòdic, va aparèixer l'any 1813 al «Mercuri Liverpool».
• La primera revista d'escacs va ser «Le Palamedes», fundada per La Bourdonnais l'any 1836.
• La primera universitat a tenir un club d'escacs va ser la d'Oxford l'any 1845.
• El model estàndard de peces usat en competicions rep el nom de model Staunton, Dissenyat el 1849 per Nathaniel Cook, i anomenat així en nom del campió anglès del segle XIX Howard Staunton.
• Els rellotges de sorra es van usar per primera vegada a Londres l'any 1862. 
• El Primer rellotge d'escacs mecànic va ser inventat per Thomas Wilson l'any 1883.
• Wilhelm Steinitz, ha estat el Campió Mundial més vell de la història. Tenia 58 anys quan va perdre el títol davant Emanuel Lasker l'any 1894.
• L'alemany Emanuel Lasker ha estat el Campió del món que durant més temps va retenir la seva corona: 26 i anys 337 Dies. Va guanyar el títol a Steinitz el va perdre davant de Capablanca.
• La primera pel·lícula dedicada als escacs va ser «Febre d'escacs», rodada a Moscou l'any 1925 i protagonitzada pel Campió Mundial José Raúl Capablanca.
• La soviètica Nona Gaprindashvili va ser la primera dona en assolir el títol de Gran Mestre entre els homes l'any 1978. Va ser també la primera dona a guanyar un torneig masculí, el celebrat a «Lone Pine», l'any 1977.
• Rookies (novell, principiant), se li diu a jugadors principiants i el nom ve de «rook» (torre) dels escacs. Les torres generalment són les últimes peces que entren en acció i per això s'aplica als «rookies».

Un esclau campió d'escacs

L'hindú Sultà Khan era un esclau (serf) del coronel local Nawad Sir Umar Hayat Khan, que a més d'emprar-lo com servent, li va ensenyar a jugar als escacs segons les regles occidentals. L'any 1929, formant part del seguici de Sir Umar, Sultà Khan va viatjar a Anglaterra i va romandre alli fins l'any 1933.

Davant l'estupefacció dels mestres anglesos, va guanyar el Campionat Britànic els anys 1929, 1932 i 1933, aconseguint derrotar a més, en aquests cinc anys, a jugadors de la talla de Capablanca, Flohr i Rubinstein, entre altres molts il·lustres noms. Després va tornar a l'Índia i va deixar els escacs.

Foto: Blog Ajedrez cusco

Bobby Fischer

"El teu cos té que estar en òptimes condicions. Els teus escacs es deterioren com ho fa el teu cos. No pots separar la ment i el cos" (Bobby Fischer).

En unes simultànies, Fischer va guanyar la dama a un rival, i aquest va tornar a posar-la al tauler al anar-se l'americà. Va continuar el joc normalment i l'home es vanagloriava davant els espectadors de què el geni no s'havia adonat de la seva trampa. Set jugades més tard, Fischer va tornar a guanyar-li la dama, i aquesta vegada es la va ficar a la butxaca i se la va portar sense intercanviar paraula.

Durant l'Olimpíada de Varna de 1962, Tahl va decidir fer-li una petita entrevista a Bobby Fischer.
Thal va explicar posteriorment una petita anècdota sobre la mateixa, que reflecteix clarament com les gastava Fischer quan només tenia 19 anys!:
"La primera qüestió que et plantejaré és: A qui consideres el jugador més fort del món" Em va mirar molt sorprès, de manera que vaig corregir la pregunta: "A part de tu, per suposat". Em va mirar atentament i va respondre: "Bé, tu no jugues molt malament ...".

Recordem que en aquells moments Thal ja havia estat Campió del Món.

Foto: AP

Vasili Ivanchuk

Ivanchuk és un extraordinari jugador que uneix a la seva profunda concepció estratègica una visió tàctica meravellosa, però el seu pitjor enemic és ell mateix. Ja ho va dir al seu dia Karpov: "Serà campió del món si els seus nervis s'ho permeten". Incapaç de controlar els nervis en els moments de tensió ha protagonitzat un gran nombre de divertides anècdotes.

En una ocasió va començar a colpejar-se violentament el cap contra una paret després d'haver comès un error. A Linares, mentre passejava per l'escenari, es va acostar a la taula de l'àrbitre i va prémer el timbre que es feia servir per començar les partides, donant un ensurt a tots el presents. A Sevilla, mentre passejava, es va desmallar perquè un gos li va bordar des de darrera d'unes reixes. En la cerimònia de clausura de Linares 1989 es va posar a cantar a plena veu. Les anècdotes sobre Ivanchuk són moltes i variades, però, el que tothom sap és que no ho fa amb mala fe, qüestió que li
ha lliurat de més d'una sanció.

Foto: Chess Dom.com

Aquest article comença a ser molt llarg, però no vull acabar sense tocar una anècdota ben propera, referent a la nostra federació, la Federació Catalana d'Escacs.

Buscant amb Google, m'he trobat amb la següent entrada:

No trobeu res d'estrany, ampliarem el tema

Però que fa aquesta macro truita en la referència de la federació a Google? De ben segur que és tracta d'un error, però no queda gaire bé, no creieu?

Salut i escacs,