dissabte, 2 de maig de 2015

Torneig Internacional de Barcelona 1946


Dins dels tornejos internacionals d’escacs jugats a Barcelona, el de l’any 1946 va ser un dels més forts. No tant fort com els tornejos de 1929, 1989 i el Campionat del món juvenil jugat també a Barcelona l’any 1965, però equiparable, com a mínim, a la resta dels tornejos forts que s’han jugat a la nostra ciutat.

Aquest torneig és va jugar el mes de novembre de l’any 1946, organitzat pel Club d’Escacs Barcelona en commemoració del seu 25è aniversari.

El Rafael Llorens, campió de Catalunya en aquell moment, va fer un llibre sobre el torneig, i gràcies al meu amic Frederic Andreu he pogut adquirir un exemplar d'aquest llibre, el que m'ha donat la possibilitat de tenir accés a molt bona informació sobre aquest esdeveniment.

Però, abans d’entrar en matèria del que va ser el torneig, voldria posar-lo en el context de com es trobava el país en aquells temps.

El nostre país havia patit una terrible guerra civil (1936-1939) conseqüència d’un cop militar que va acabar amb el règim democràtic que representava la Segona República.
Un cop acabada la guerra, els vencedors sota el comandament del general Franco, van instaurar un règim de terror i es van alinear amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
Això no és difícil d’entendre, ja que durant la guerra aquests dos països van donar un gran suport als insurrectes i tanmateix van participar directament en la guerra. Els Alemanys amb la seva aviació i els italians amb la seva marina de guerra i també  amb un cos d’exercit.

Al començament de la Segona Guerra Mundial, l’Espanya del General Franco va estar clarament al costat de les potencies feixistes, inclús va enviar un cos d’exercit, la “División Azul”, a combatre amb els alemanys.

 Foto: www.blogoteca.com

Foto: El Mundo

Però quan es va veure que Alemanya tenia tots els números de perdre la guerra, es van anant desvinculant dels que serien els perdedors i es van, tímidament, aproximant als vencedors, en aquest cas a la Gran Bretanya i els Estats Units.

Com sabem, la Segona Guerra Mundial va finalitzar l’any 1945 i aquest torneig es va jugar l’any 1946. En aquells temps molts països demanaven una intervenció dels aliats a Espanya, que retornés la democràcia. Això no va ser possible, ja que en aquest context el món anava molt ràpidament cap allò que més tard és va denominar la “Guerra Freda” i amb el suport dels Estats Units el règim de Franco va sobreviure.



Però encara quedava que l’Estat Espanyol fos reconegut com a membre de les Nacions Unides, tema que en aquell any 1946 va ser extensament debatut. Pel règim de Franco, ser reconegut internacionalment era fonamental i van fer un gran esforç tan de mitjans com propagandístic per a posar Espanya al món.

Portada de la Vanguardia 9-11-1946. (Que poques vegades hem vist una portada de la Vanguardia amb una noticia d'escacs)

En realitat va ser en va, ja que la resolució de les Nacions Unides de l'any 1946 no va donar suport a l’entrada d’Espanya. El meu punt de vista és que si no s’hagués estat en aquest context, la difusió i suport al torneig per part d’institucions i empreses, hagués estat molt més modesta.

El tema de l'entrada d'Espanya a l'ONU no es va tornar a tractar fins uns anys després, l’any 1955, i aquesta vegada Espanya va ser admesa, fet que va apuntalar la dictadura del General Franco fins la seva mort a l’any 1975.

Però anem al torneig. Hem comentat anteriorment que va ser organitzat pel Club d'Escacs  Barcelona per celebrar el seu 25è aniversari; van comptar amb la col·laboració de l'empresa Cinzano, el patrocini del diari El Mundo Deportivo (que va donar una àmplia cobertura) i un ampli suport de les institucions.

Posteriorment es va editar un llibre escrit pel Rafael Llorens.


El torneig va comptar amb 14 jugadors, sis estrangers i vuit espanyols. Us passo algunes cròniques d'aquells dies:

EI día 17 de septiembre de 1921 quedó constituida en nuestra ciudad la primera entidad ajedrecística de España, el Club de Ajedrez Barcelona, cuyas bodas de plata conmemora con el Torneo Internacional que dará comienzo esta tarde en el Círculo Artístico. Mucho antes de su constitución oficial, existían grupos dispersos de practicantes del noble juego . La labor del “Sportmen's club”
y de la «Peña Ajedrecista de la Sala imperio», así como los trabajos literarios en libros y revistas, fueron preparando el terreno, en el que germinó el nacimiento del Club que hoy, tras cinco lustros de actividad ejemplar, se ufana celebrando una efemérides alentadora.
En estos veinticinco años que quedan como un recuerdo y como un incentivo,las realizaciones del Club de Ajedrez Barcelona han sido múltiples y aleccionadoras y figuran como una tarea cumplida, como un camino a seguir, como una conducta a imitar. No ha sido ajena a su actividad la organización de torneos internaciones, entre ellos el de Sitges, en 1934, Barcelona y Rosas, en
1935, y Reus y Barcelona, en 1936, con la participación de jugadores de la categoría
de Lihenthal, Spielmann. Flohr, Sir Thomas, Koltanowosky. Canal. Tartakower,
Grob, Prins, Rellstab, Vaüve, Tieoulat, Rey, Golmayo, Llorens
Cherta y Ribera.
El Club de Ajedrez Barcelona reanuda, con esta ocasión de tu XXV aniversario,
la serie de sus organizaciones internacionales, congregando en Barcelona
un numeroso grupo de figuras destacadas en el ajedrez mundial.  Los argentinos
Najdorf y Guimard, el inglés Wood, el neozelandés Woode, el belga O'Kelly y el
Canadiense Yanofsky, entre los extranjeros, y el  joven campeón de España, Arturo
Pomar; Medina, Llorens, Golmayo, Cherta, Vilardebó y Albareda, nacionales,
constituyen el cuadro de participantes que esta tarde, en los salones del Circulo
Artístico, iniciarán la disputa de este interesante torneo.
El Club de Ajedrez Barcelona, campeón de Cataluña el año 1932, de nuevo
campeón en 1945, con un equipo de veintidós jugadores, entre ellos Llorens, actual
campeón regional; Medina, campeón de España en 1944 y 1945, hoy subeampeón
nacional; Cherta, Rafael Doménech, Menéndez, Catalán y Torralba en un momento
culminante de su activa vida, ofrece, pues, a través de las partidas que hoy
comenzarán, una pruebe más de sus desvelos en favor del ajedrez y del nombre deportivo de Barcelona. Santiago García.


Ayer comenzó el Torneo Internacional de Ajedrez de Barcelona
El argentino Najdorf habla para la Vanguardia:

Miguel Najdorf, el maestro argentino de origen polaco, vencedor del Torneo i n t e r n a c i o n a l de P r a g a recientemente disputado, uno de los más cualificados aspirantes a la herencia de Alekhine y señalado como probable ganador del Torneo Internacional de Barcelona, iniciado ayer en el Circulo Artístico, acaba de vencer  al subcampeón inglés y campeón de Londres, G. Wood, en una brillante y geníal jugada después de una partida muy interesante.  En este momento le dirigimos algunas preguntas, a las que correspondió en tonos cordiales:

—No dudo en pronosticarle que Arturo Pomar, ese joven maestro maravilloso, puede llegar a ser campeón mundial con todo merecimiento. Y esto no sólo porque nadie ha jugado a su edad como juega él, sino porque posee cualidades físicas e intelectuales para conseguirlo. Sólo le falta por el momento desechar el temor de perder las partidas, que a mi entender, le achica, no dejándole rendir cuanto podría. —…

 —De los últimos torneos de Groninga y Praga he sacado la conclusión de que el ajedrez actual es un ajedrez de técnica, de máquina, al que hay que acudir bien preparado, como ocurre con cualquiera otra clase de competiciones. Hay un excesivo número de jugadores de calidad que impiden las actuaciones brillantes que antes eran posibles. —…

—Yo auguro a España un gran porvenir en el juego del ajedrez porque tiene muchos y buenos jugadores. En cuanto al encuentro telegráfico con Argentina, la victoria de España debe conceptuarse en todo su valor; es un gran  triunfo por la cotización mundial del equipo argentino. Pero permítame un juicio personal. El ajedrez a distancia no es igual que el ajedrez ante el tablero; aquél está falto del factor psicológico, privado de la presencia próxima del contrincante... No obstante, los triunfos son triunfos, y éstos son los que valen.—... 

Con una nueva referencia a Pomar, que — afirma Najdorf — superará al gran
Ruy - López, el gran jugador argentino dio por terminada nuestra conversación.

Santiago García.

Aspecte parcial de la sala de joc. Foto llibre R. Llorens.


Foto: Mundo Deportivo 12-11-1946.


.

Article al Mundo Deportivo de 17-11-1946. A destacar la caricatura de Pere Cherta feta pel gran Muntañola


Article al Mundo Deportivo de 22-11-1946. Classificació a falta d'una ronda.


Article al Mundo Deportivo de 23-11-1946.


Article al Mundo Deportivo de 29-11-1946.

Torneig Internacional Barcelona 1946. Classificació final.



Aquests van ser els quatre primers classificats. Fotos llibre R. Llorens.

Altres jugadors del torneig. Fotos llibre R. Llorens.


Publicitat del llibre de torneig del Rafael Llorens que va ser públicat l'any 1947.

Per acabar, m'ha semblat interessant posar-vos aquesta carta de rèplica, publicada al Mundo Deportivo amb data de 5-12-1946 de l'Arturo Pomar, responent a unes declaracions que el Miguel Najdorf va fer al diari Marca. Desgraciadament no he estat capaç de trobar aquest article a la hemeroteca de Marca.

Madrid. La prensa de la mañana en sus páginas deportivas publica la siguiente carta dirigida por Arturito Pomar: “Al regresar de Barcelona he leído unas declaraciones del señor Narjdorf, publicadas en el número de “Marca” del domingo último. Entre otras cosas trata de mi porvenir ajedrecístico y respeto y agradezco sus opiniones y consejos, así como su interés por mi perfeccionamiento; pero contiene un desliz de mal gusto acaso no intencionado del que tengo que protestar.
El señor Narjdorf puede perfectamente enjuiciarme con autoridad y se lo estimo, pero su prestigio y relevantes títulos no le dan derecho a entrar en la vida privada de mi hogar. Da a entender, con sus pocas medidas expresiones, que yo soy objeto de explotación familiar, empleando la frase de que “debe escoger entre jugar al ajedrez o llenar el bolsillo a mis padres”. O sea que viven a costa mía. Y esta es una ligereza, por no calificarla de otra forma. Al señor Narjdof le guardo toda clase de consideraciones, pero he de decir que mis actuaciones en partidas simultánea, que son contadas, no llenan, ni pueden llenar el bolsillo a mis padres, ni a mi ¡Qué más quisiera yo! Ojalá fuera cierto, qué más quisiera yo, y me alegraría no solo por mi amor filial hacia ellos, si no en fin de cuentas repercutiría en mi propio beneficio y en el de mi hermanita al disponer de desahogos económicos de que hoy, por desgracia, se carece en casa.
Por lo demás, todo es muy discutible y opinable. Toda las figuras del ajedrez, en su infancia y siendo jóvenes, dan y dieron partidas simultáneas… Y llegaron. Capablanca, Alekhine y Rechevsky pueden citarse como ejemplo. El último siendo niño y bien niño, recorrió Europa de punta a punta dando exhibiciones y llegó a campeón norteamericano y a ser hoy candidato al título mundial.
Finalmente, fuera ya del tema de dichas declaraciones, quiero aclarar mi deficiente clasificación en el Torneo de Barcelona. Confieso que no he estado en forma, que he estado desgraciado, que como dicen los toreros “no he encontrado mi sitio” y que me ha apurado el tiempo de reflexión, defecto que reconozco y que tengo que corregir. Además, la suerte factor importante en todos los torneos, me ha sido en cierto modo hostil! Porque he tenido más de una partida ventajosa y ganada, y se me ha escapado de las manos, por causa de mi mayor enemigo que es el “reloj”. He podido pues mejorarla. Pero no siempre va a ser esto ni lo ha sido. No siempre voy a luchar contra la adversidad y la fatalidad. Y por otra parte, mis competidores tanto extranjeros como nacionales, han sido formidables y esto es justo proclamarlo. Alfil.





Bé, com podeu comprovar, en aquells temps també havien polèmiques, això si, molt més moderades de les que podem llegir avui dia a “Facebook”, com a mínim de "portes en fora".



Vull acabar donant una explicació: algunes persones potser pensaran que m'he estès massa en l'apartat primer, el del context històric. Jo crec que no, aquells anys foscs, desgraciadament estan poc explicats, les generacions antigues ho volen oblidar, quan no tapar, i les noves generacions, normalment, tenen una gran ignorància sobre aquells terribles anys. Crec que tenim que ser més didàctics, si parlem de qualsevol qüestió d'aquells anys, ho tenim que posar en el seu context.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:
Els teus comentaris sobre el torneig de Barcelona 1946 son excelents i molt amplis demostrant que darrera de la informació hi ha hagut un excelent treball de recerca.En quant al context històric ja es hora que es conegui millor els anys foscos de l'epoca.Jo com tants vaig viure en la més completa ignorancia i només a l'any 1967 amb motiu del meu primer treball fora de casa em vaig començar a donar compte de la mordaça que tots teniem a sobre.Dos exemples : a la façana de la Llibreria Francesa (Rambles) vaig veure escrit amb spray el seguent: Catalanes no ladreis como perros Hablad la lengua del imperio.La censura de la epoca era brutal.Recordo que el llibre de poemes de Baudelaire-Les flors del mal estava prohibit en francés no pel seu contingut sino perque en la portada hi havia un quadre que mostrava un nu artistic.També en el cinema havien mesures surrealistes.La pel-licula "Mogambo" per donar només un exemple mostrava un adulteri i la censura va canviar el contexte i on hi havia un matrimoni el van convertir en dos germans i clar el remei va ser pitjor que la enfermetat ja que al dormir junts els dos germans van convertir un "normal adulteri" en un incesto.Acabo aqui perque no vull frivolitzar sobre una situació que per a moltes persones va ser molt dura pel simple motiu de no estar d'acord amb la ideologia governant.Fins la setmana que vé company!!!! Fred

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

Les teves experiències de la dictadura són 20 anys després de l’època de la del torneig, ja no eren temps tan terriblement repressius, però encara era un règim dictatorial que funcionava amb “mà de ferro”, terriblement brutal amb els que no “combregaven” amb els seus plantejaments. Les teves vivències personals són molt valuoses, ja que no són anècdotes.

Com saps, m’agrada posar els temes en el seu context; en altres articles, quan he parlat d’un equip, moltes vegades he parlat d’aquell barri, ciutat o comarca. Òbviament aquest bloc és d’escacs, però els escacs estan dins del món i de la història, i és important no oblidar-ho.

Com tu també has plantejat, aquest article m’ha suposat un esforç de recerca, però també he de dir-te que el llibre d’en Llorens m’ha facilitat molt la feina, ja que si es tenen clares les dates és molt més fàcil treballar en les hemeroteques. Afortunadament els diaris la Vanguardia i el Mundo Deportivo tenen una molt bona hemeroteca, en canvi el diari Marca és tot el contrari, com també he pogut comprovar.

Salutacions amic,