diumenge, 3 de novembre de 2013

Club d'Escacs Ruy López Paluzíe


Fa un parrell de setmanes vaig parlar del  “Trofeu Dicen...”, ara si fem cas al títol, vull parlar d’un club que va desaparèixer fa quasi vint anys. Alguns pensaran que sóc un nostàlgic, altres que sóc una mena de “abuelo cebolleta” sempre contant “batalletes”. Potser tinguin raó, un ja té uns anys i a partir de certa edat, ja sabem que som propensos a aquestes coses, com em recorda sovint el meu fill. Però la meva intenció no és aquesta, el que a mi m’amoïna és que una part important de la historia dels escacs a Catalunya pugui desaparèixer sense deixar cap mena  de rastre. 

Un equip que ha guanyat vuit vegades el Campionat de Catalunya per equips, ha d’estar considerat com un club important dins la història dels escacs catalans. El Club d’Escacs Ruy López Paluzíe va aconseguir aquesta fita, però, per a una gran majoria dels escaquistes actuals aquests nom no els diu gaire, tirant a res. 
És una pena que això sigui així, ara bé, tampoc és casual, ja que la nostra història, la dels escacs catalans, està molt poc cuidada.

Quants clubs catalans han desaparegut en els últims 50 anys? Que sabem d’ells? Tots aquest clubs, importants o modestos, van formar part de la nostra història, però sabem molt poc del què van fer i representar. Hi ha molt poc escrit sobre aquests clubs i quan les persones que ho van viure desapareguin, ja ni tan sols ens quedarà la possibilitat de què ens expliquin quin paper va jugar aquell club i el què va representar per les persones que el van donar vida.

Una pena, crec que la Federació Catalana, els clubs i els escaquistes catalans en general, tindríem que tenir més cura en aquestes qüestions.

Bé, avui vull parlar del que he trobat del Club d’Escacs Ruy López Paluzíe, malauradament molt poc.

El “Club Ajedrez Ruy López” és va fundar, a Barcelona, en un bar de la Ronda de Sant Antoni el 23 de maig de 1923. El 22 de gener de 1926, es va constituir al Cafè Tívoli del carrer Casp, el “Club Ajedrez Tivoli” i el 22 d’agots de 1930 es van unir ambdues entitats formant el “C.A. Ruy López Tívoli”. Amb la desaparició  del Cafè Tívoli, el club torna al seu nom original a l’any 1957. L’any 1961 el “C.A. Ruy López” es fusiona amb el “Club Ajedrez Paluzie” i formen el “Club Ajedrez Ruy López Paluzie”.
Aquesta és l’època daurada d’aquest club ja que des del 1930 fins el 1966 queda campió de Catalunya en 8 ocasions.

Anys: 1930, 1934, 1949, 1950, 1960, 1963, 1965,1966.

Aquesta fotografia és la dels campions de l’any 1965. Per la meva part, puc reconèixer a: Medina, Bordell, Anguera, Ingelmo, Bechini, Trias, Llorens, Ribera, Soria, Cherta i Aulina.

A les dècades de 1970 i 1980 el club va anar a menys amb noves fusions, Lleidatà-Ruy López  i 7 a 9-Ruy López. Amb aquesta última denominació va seguir funcionant fins el campionat per equips de l’any 1994, a partir del 1995 va desaparèixer la referència a Ruy López i va seguir com a 7 a 9, coses que tenen les fusions, el que va segon acaba desapareixen.

També voldria comentar un dels fets més tragits esdevingut a la historia del Campionat de Catalunya per Equips, el que va passar el 25 de gener de 1970, en el matx entre el Terrassa i C.A. Ruy López Paluzie. En mig de la partida el jugador del C.A. Ruy López Paluzie, Joanquín Aulina, és va trobar malament i poc després va morir. Poso textualment el que posa d'on he tret la notícia: “Trasladado ràpidament por los mismos compañeros i contrincantes a la Mutua de Tarrasa, el medico de guardia ya solo pudo testificar su defunción, provocada posiblemente por un colapso cardiaco”. Realment terrible.


No vull acabar amb aquesta noticia tan tràgica, tornem a avui dia i el concepte que tenim de la nostra història. El cas del Club d’Escacs Ruy López Paluzíe, en realitat, apart d’interessant, ha estat una excusa per parlar de la debilitat en què es troba la nostra història. En general no li donem gaire importància, hi ha clares excepcions com els magnífics articles que fa el Joaquim Travesset Barba al web ajedrez 365 , però són casos aïllats massa aïllats. Ja fa 13 anys que la Federació Catalana va publicar el llibre: “Federació Catalana d’Escacs, 75 anys d’Història”, un molt bon llibre, però insuficient; insuficient perquè per manca d’espai un llibre no pot abastar tanta informació. El que faria falta és una mena de fons documental a on és pogués consultar i també aportar informació. Però és clar, estic parlant d’un fons documental amb “cara i ulls” i això desgraciadament costa diners. I amb els temps que corrent això està “fotut”.

Salut i escacs,