Trentena edició d'un social

Trenta edicions de qualsevol esdeveniment és una gran fita. Quan això fa referència als escacs, és una proesa. Però quan estem parlant d'un campionat social, doncs, en aquest cas és una heroïcitat.

Estic parlant de la XXX edició del Campionat Social del Club d'Escacs Sant Martí, social que gaudeix de molt bona salut.

Quan la majoria de clubs ja no fan cap social a ritme clàssic, i els que ho fan, la majoria són socials "descafeïnats" per cobrir les aparences; el Club d'Escacs Sant Martí, any rere any, organitza els dissabtes de tardor a la tarda, un social més que notable.

Aquest any, compta amb 57 participants. El primer del rànquing és el Raúl Mínguez amb un Elo de 2309; trobem fins 14 jugadors amb un Elo per sobre dels 2000 i a la part final del rànquing set jugadors no federats, el que vol dir que no tenen Elo. El que juguin persones del barri, aficionats als escacs però sense federar , demostra que el Sant Martí és un club obert al barri, primera condició d'un club no professional per tenir èxit, sembla que alguns clubs això ho han oblidat, i en aquests temps "fotuts" que ens venen a sobre, potser alguns grans clubs ho passin "magre" per sobreviure.

M'he passat aquesta tarda una estona pel Sant Martí, algunes partides ja havien acabat, ja se sap, les primeres rondes deparen forts desequilibris entre el nivell dels jugadors. He saludat els amics i he fet algunes fotos.

Podeu consultar els resultats d'aquest social en aquest enllaç.

Com sempre, alguns són els "culpables" dels fets. Aquest són uns dels responsables de què aquest torneig estigui tan bé.

 Tan sols un "però" al social, la no participació del gran "Catulo". Aquest social o qualsevol altre social, perd molt "glamour" sense el Joan. Joan, torna, et necessitem!!

Casi m'oblido, a la cinquena planta és jugava un torneig per norma de Mestre Internacional. També organitzat pel Sant Martí.

 És curiós, tota la gent estava concentrada a la sisena planta, em refereixo als jugadors i alguns espectadors, com jo. Al torneig dels mestres, que també m'he passat un moment, tot era calma, cap expectació mediàtica. El món a l'inrevés.

Salut i escacs,