Parlant de l'Elo

S'ha escrit molt de l'Elo, de l'Elo en general, de l'Elo internacional, de l'Elo català, menys de l'Elo estatal, d'aquest últim parlem menys aquí a Catalunya perquè és un Elo que no ens aporta res, però suposo que a altres regions espanyoles si que deu tenir una importància. Del que si que podem estar segurs és que el sistema que va inventar el Sr. Árpád Emrick Élő va ser una gran aportació al món dels escacs. Va posar ordre en aquest caòtic circ escaquista i "como todo el mundo sabe" (gran frase del segon de  Mourinho, el Sr. Aitor Karanka), l'ordre és el que posa les coses en el lloc que les correspon.

En realitat, estiguem més o menys d'acord amb la "parida" del primer redactat, l'Elo s'ha transformat en una eina fonamental dins dels escacs, però com és natural, té els seus costats foscos. L'altre dia, jugant el circuït de ràpides que organitza exemplarment el Club d'Escacs Sant Martí, a la primera ronda vaig sentir una conversa a una taula propera a la meva, un jugador, principiant possiblement, va preguntar al seu rival per l'Elo que tenia, l'altre jugador li va dir que al voltant de 2200 i el primer és va posar les mans al cap i va posar una cara com si hagués vist un extraterrestre. Malament, vaig pensar, estàs fotut abans de començar, l'Elo ja t'ha guanyat abans que el teu rival. Això em sembla molt negatiu, no podem posar l'Elo en un pedestal i tractar-lo com si fos un Déu.

En realitat l'Elo tan sols és una operació matemàtica que a partir de situacions estadístiques ens dona una numeració resultant. L'Elo no matisa, no pensa, no té cervell. L'Elo tan sols resolt a partir dels resultats finals. Bé, això és un esport em direu i d'això es tracta; i tindreu raó, no és pot discutir.

Però a manera d'exemple voldria posar uns tipus de situacions que no són gaire anecdòtiques.

Situació A: jugador que juga en un equip de categoria baixa, sols juga el per equips, els contrincants habitualment tenen 200 o menys punts d'Elo que ell, això fa que jugant millor o pitjor sempre obté resultats molt positius. Com fa bastants anys que això es produeix, el seu Elo poc a poc sempre s'incrementa i pot arribar a un Elo bastant decent. Aquest Elo reflecteix la seva força real?, no ho podem saber fins que no s'enfronti a jugadors del seu nivell d'Elo.

Situació B: un segon equip, un B, arriba a una categoria alta per ser un B. Tot un èxit, però el què té que jugar al primer tauler, experimentat i bon jugador normalment, es troba que els seus contrincants el superen en 200 o més punts d'Elo. Aquest jugador és conscient de la seva responsabilitat i és prepara molt bé per a aquest torneig, juga partides esplèndides, posa en greus problemes als seus contrincants però al final la qualitat d'aquests s'imposa i el nostre protagonista tan sols aconsegueix un parell o tres de taules a pesar que en moltes partides a donat la talla i inclús a estat a prop de la victòria. Resultat, gran davallada del seu Elo i l'Elo resultant no reflecteix el seu nivell de joc (al torneig següent te'l trobes i t'amarga el dia).

Jo sempre he pensat que un marge de més, menys, 50 punts d'Elo dona un nivell similar. Vull dir que si un jugador té 2200 punts d'Elo, tots els jugadors que tinguin entre 2150 i 2250 tenen un nivell similar a ell, tan sols condicionats per l'estat de forma i/o dedicació. Això sempre en Elos consolidats, no estic parlant, per exemple, de nois que un any tenen 1950 i a l'any següent 2300. Amb això vull expressar que no tindríem (fora de les qüestions estadístiques i per confeccionar els llistats de tornejos, etc.)  que valorar als jugadors punt a punt d'Elo, sinó d'una manera més general. 

L'Elo mou vanitats, infla l'ego i provoca actituds estúpides ( el que estigui lliure de pecat que tiri el primer peó), l'Elo deuria ser un referent, una eina que ens pot ajudar, però alguns s'han entestat en fer d'ell una mena de religió.

"En fin Pilarin", no m'enrotllo més, sembla ser que el que més ens agrada als sers humans, és enganyar-nos a nosaltres mateixos.

La propera setmana ja el per equips i els articles seran de dedicació exclusiva. No és una amenaça, és una promesa. Visca el per equips!!

Salut i escacs,