Reshevsky, un pont entre èpoques

Samuel Herman Reshevsky (26 de novembre de 1911, Ozorkow, Polònia - 4 d'abril de 1992, Nova York, Estats Units), va ser un dels més forts grans mestres de la seva època.

Quan vaig llegir per primera vegada el magnífic llibre de David Bronstein "El ajedrez de torneo" sobre el campionat de candidats de 1953, jo buscava principalment les partides de jugadors com Bronstein, Smyslov, Keres, Petrosian, Najdorf... però em va cridar fortament l'atenció que havia un jugador que amb un joc sòlit i natural, no tan sols els feia front sinó que també era capaç de guanyar-los. Aquest jugador era Samuel Reshevsky.

Al quart volum de la estupenda obra de Kasparov, "Mis geniales predecesores", al respecte de Reshevsky, Kasparov comença dient el següent:

"El llegendari Gran Mestre nord-americà Samuel Reshevsky va ser el més famós nen prodigi dels escacs després de Capablanca. Però hi ha una cosa que és molt més important: es va convertir en un dels escassos vincles entre dues eres dels escacs, separades per la II Guerra Mundial. Reshevsky era un dels jugadors més forts del món, durant els temps de Lasker, Alekhine i Capablanca, i també durant el quart de segle que va de Botvinnik a Fischer. És l'únic jugador de la història que ha disputat gairebé un centenar de partides contra onze campions mundials!"

Fem una petita biografia: Samuel Reshevsky va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, i els seus progressos van ser molt ràpids. Va ser, en la seva època, el nen prodigi més famós del món dels escacs. Molt aviat va ser exhibit en sessions de simultànies. Els seus pares el van explotar com a nen de fira. En finalitzar la primera guerra mundial, i després d'haver derrotat a forts escaquistes, la seva família es va traslladar als Estats Units, i va continuar sent explotat pels seus pares. El 1922, als 11 anys, va disputar el seu primer torneig important, amb uns resultats pobres, però en el que va vèncer David Janovsky. Poc després el govern va considerar que els seus pares eren incapaços d'exercir la pàtria potestat, a causa de l'explotació a la qual el sotmetien, i el van designar un supervisor que havia de vigilar la seva educació. Als 12 anys, gairebé analfabet, va anar per primera vegada a l'escola. Durant uns anys es va retirar de la pràctica dels escacs i es va concentrar en els estudis.





Segurament, gràcies a aquesta aturada, el seu talent no es va malmetre. Després d'aquest lapse de temps, va tornar a jugar, obtenint el tercer lloc al torneig de Pasadena (Califòrnia) de 1932, a partir de llavors va començar la seva època més gloriosa.

Va quedar en primer lloc a Margate 1935, per davant de Capablanca, va ser sis vegades campió dels Estats Units abans de la segona guerra mundial, i dues després. Va ser tercer al torneig de Nottingham de 1936, en què van jugar cinc campions mundials; primer a Kemeri 1937 i a Hastings 1938. Va quedar quart al torneig AVRO del 1938. Després del seu matrimoni la seva dedicació als escacs es va alentir.

Reshevsky va participar al torneig pel campionat del món de 1948 en què va quedar per darrere de Mijaíl Botvínnik i Vassily Smyslov. No va poder participar al torneig de candidats de 1950 a Budapest. Va tornar a participar assíduament en tornejos: va quedar segon en Amsterdam 1950, primer a Nova York 1951, va derrotar a Svetozar Glígoric i Miguel Najdorf. Al torneig de candidats de 1953 va quedar segon empatat amb Paul Keres i David Bronstein. El 1967 va perdre amb Víktor Korchnoi als quarts de final del cicle de candidats. Va disputar amb Bobby Fischer una trobada que va quedar interrompuda quan tenien dues victòries cadascun i set taules. Va jugar diversos cicles d'interzonals i candidats, sense arribar mai a les finals, fins l'eclosió de Fischer que li va treure l'hegemonia als Estats Units. Fins llavors era, de lluny, el millor jugador nord-americà.





Tot un personatge aquests Reshevsky. Jo em pregunto, si hagués tingut una infància més normal, anant a l'escola com qualsevol altre nen i tenint amics de la seva edat; i amb bons entrenadors d'escacs. Podíem estar parlant del millor jugador de la història dels escacs? Porca misèria (mai millor dit).

Salut i escacs,