Si parlem de Botvinnik, estem parlant d’un dels millors jugadors de tots els temps, també podem dir que va ser un dels jugadors que més va aportar a la teoria del nostre joc ciència, tampoc és discutible que la seva escola va ser una de les millors de la Unió Soviètica de la qual van sortir grans campions. Si això és així, per què aquest grandíssim protagonista de la història dels escacs està tan poc considerat fora dels països abans denominats com de l’est?
Si voleu accedir a una biografia de Botvinnik podeu clicar aquest enllaç.
Potser duran molt de temps va ser el “dolent de la pel•lícula” ja que des d’occident se l’identificava com a màxim representant del bloc soviètic i ell sempre es va identificar amb aquella ideologia.
Però deixant apart la vessant política i centrant-nos exclusivament en el seu tarannà escaquístic, va ser la figura de Botvinnik realment tan important en el desenvolupament dels escacs?
Voldria passar la paraula a dues persones tant qualificades com són el GM romanès Mihail Marin i el que per a molts a estat el millor jugadors de tots els temps Gary Kasparov.
En primer lloc us passo un fragment del que escriu Marín, al respecte de Botvinnik , al seu meravellós llibre “Aprenda de las leyendas”:
Al llarg de la història dels escacs, és difícil trobar un nom quina autoritat pugui comparar-se amb la de Mikhail Moiseyevich Botvinnik.
El fet que, exceptuant dues pauses curtes, va aconseguir mantenir el títol de Campió del món durant quinze anys és només una part de la qüestió, podríem dir que és només la seva manifestació externa. Les qualitats que van fer a Botvinnik únic al món dels escacs van ser la seva habilitat per a una comprensió profunda de les posicions, la seva capacitat analítica colossal, i el seu art en expressar l'essència de qüestions complicades en poques i simples paraules. Mai abans o després d'ell, un altre jugador va aconseguir tal altura intel•lectual.
Encara que va pertànyer a una altra època, molts dels seus comentaris i valoracions segueixen sent esmentats en llibres contemporanis, articles i revistes. Crec que no exagero afirmant que en els països ex comunistes el seu gran treball analític està considerat com una mena de Bíblia dels escacs.
He de confessar que jo tampoc vaig poder fugir d'aquesta tendència, però durant molt de temps aquesta sensació es manifestava a un nivell esnob: de manera similar a algú que "creu" en la Bíblia sense haver llegit més que unes poques línies durant una tarda plujosa.
En algun lloc profund, una ombra de dubte va fer sentir la seva presència. Al cap i a la fi, ¿quin valor actual poden tenir les anàlisis o afirmacions escrites en un temps en què els ordinadors personals i el mòduls d'anàlisi només existien en els somnis d'uns pocs visionaris?
Fa algun temps, vaig tenir l'ocasió d'analitzar una posició d'obertura força interessant. Després de diversos dies de dur treball, ajudat de tant en tant per l'ordinador, vaig aconseguir treure unes conclusions i podia estar bastant segur que eren correctes.
De totes maneres, em vaig quedar intrigat pel fet de trobar en la base de partides una referència a unes anàlisis de Botvinnik. Un cop acabat el meu treball, vaig obrir el volum corresponent i. .. ¡no puc descriure la meva sorpresa!
En només unes poques línies, amb un mínim de variants, Botvinnik va explicar molt clarament l'essència de la posició; imaginin quan temps hauria estalviat si hagués començat el meu treball analític mirant al lloc correcte ... Igual que un tal Tomàs de temps antics : un cop ho vaig veure, m'ho vaig creure. A partir d'aquest moment vaig començar a tenir fe infinita en la majoria de coses que va escriure Botvinnik.
Paraules contundents, les d'aquest fort jugador.
Kasparov, per la seva part al volum 2 del seu fantàstic treball “Mis geniales predecesores” al capítol en que parla de Botvitnnik, va escriure el següent comentari:
Mikhaïl Moiseevich Botvinnik (17.8.1911-5.5.1995) va ser, sens dubte, un dels més grans campions, un genuí innovador que va dominar una era dels escacs. El seu estil estava marcat per una profunda estratègia, basada en una seriosa preparació psicològica i d'obertures, excel•lent tècnica i decisions posicionals i combinatives perfectament sincronitzades. Encara que, com Euwe tenia una altra especialització professional - era enginyer electrònic, posteriorment doctor en ciències - va ser als escacs als quals va consagrar la major part dels seus esforços professionals. L'enfocament científic de Botvinnik li va permetre crear un sistema de preparació competitiva sense precedents, que incloïa la investigació fonamental d'obertures, l'estudi sistemàtic de l'estil dels seus oponents i un rigorós anàlisi de les seves pròpies partides, amb l'obligatòria publicació, per tal que poguessin ser criticades per altres jugadors.
Botvinnik va alliberar els escacs del seu halo de misteri, comparant constantment amb les situacions de la vida quotidiana. Considerava els escacs com el típic problema inexacte, similar als que la gent ha de resoldre en la seva vida diària, dient: "Per resoldre tasques inexactes és molt important limitar l'escala del problema, per tal de evitar empantanar-se, i només així hi ha una possibilitat de resoldre-ho amb major exactitud. Seria erroni pensar que els escacs no reflecteixen la realitat objectiva. Reflecteix el que una persona pensa ".
Aquesta és la concepció que Botvinnik tenia dels escacs, i també de la vida: reduir el problema a dimensions operatives. Recordo que, a mitjans dels setanta, em prevenia contra el perill d'extraviar-me en les complexitats, dient-me: "Mai seràs un Alekhine si deixes que les variants et controlin, i no a l'inrevés". Això em va preocupar llavors, però el savi Botvinnik tenia, és clar, raó.
En els seus últims anys es pronunciava en contra dels escacs ràpids i tractava de crear un poderós programa de joc per a ordinador. "Així els grans mestres es veuran obligats a competir amb els seus oponents més significats - els ordinadors - i tornar al joc seriós. Òbviament, això és el que permet concebre esperances per a la sort dels escacs".
Està considerat, amb justícia, com el patriarca de l'Escola Soviètica d'escacs, aquest fenomen, encara poc estudiat, del segle XX. No puc sinó coincidir amb les paraules de Petrosian, pronunciades en la cerimònia de clausura del seu matx de 1963: "Tots nosaltres ens considerem deixebles de Botvinnik, i les generacions futures seguiran aprenent de les seves partides".
Si fem cas d’aquests punts de vista (podríem afegir molts més en aquest sentit) i tenint en compte tot el que ens diu la seva biografia, sumant totes les seves diferents aportacions als escacs en les seves diferents vessants, tant com a jugador d’elit, com a teòric i com pedagog, jo crec que la figura de Botvinnik , dins del món dels escacs fins a dia d’avui, es pot considerar com a insuperable.
Salut i escacs,
6 comentaris:
Botvinnik ha estat, sens dubte, un dels més importants però no sé si el millor.
Hi ha jugadors que, en la meva humil opinió están sobrevalorats ja que la seva estel·la és brillant però efímera com Morphy, Tahl o Fischer. No van durar massa al cim escaquístic.
En canvi, Lasker, Capablanca, Alekhine, Botvinnik, Karpov i Kasparov han dominat llargament. El regnat de Capablanca tampoc va ser massa llarg però sabut és que Alekhine el defugia. Lasker també va prolongar antinaturalment el seu regnat, com el Karpov postkasparov.
Jo crec que el millor está entre Alekhine, Botvinnik i Kasparov si combinem supremacia i longevitat com a número 1. A més comparteixen una característica que en competició és molt útil, no tenien gaires amics.
Hola Joan,
Gràcies per aquesta aportació a aquest article. En realitat l'he fet amb la idea de crear un cert debat, no sé si ho aconseguiré.
Les teves indicacions estan bé en el tarannà de jugador d'elit, però dóna't compta que jo parlo com el millor en relació de les tres facetes, com a jugador, aportació a la teoria i concepció dels escacs (en certa ocasió vaig llegir que igual que Steinitz va canviar la manera d'entendre els escacs anteriors a ell, això també va passar amb Botvinnik) i com pedagog, creant una escola d'escacs de la qual van sortir gran quantitat de molts bons jugadors, incloent a Kasparov i Karpov. Quan jo plantejo que va ser el millor, és sumant aquestes tres vessants. No crec que altres grans jugadors de la història dels escacs sumant-los aquests tres elements puguin superar a Botvinnik.
Respecte al criteri que has expressat de què al igual que Alekhine i Kasparov, no tenia amics. Bé això és molt interessant, digne d'un altre article. Per què? Que entenem per amistat en el món dels jugadors d'escacs d'elit? Resposta complicada, no creus. No obstant això dir-te que Botvinnik va ser una persona (i estic parlant com a persona) molt respectada, tan sols et diré que una persona tan visceralment antisoviètic militant com és el GM holandès Genna Sosonko, al seu llibre "Siluetas del ajedrez ruso" en el qual carrega de valent contra aquella societat, en canvi quan parla de Botvinnik (al qual va entrevistar després de la caiguda del Mur) ho fa amb un gran respecte. Un home al qual respecten els seus enemics, segurament és que té molts amics. No creus?
Botwinnik tenía molts falsos amics, per interés polític i influències diverses. Era l'época. De fet aquesta imatge de gran profesor (que ho era) respectat, m'el penso carregar aviat amb un article on escriuré les "cabronades" que feia i alguna que d'altra trampa de reglament, on s'aprofitava d'allò més, així com el seu vot favorable a que executèssin físicament a un amic seu escriptor (famosíssim que ara no recordo) al pertànyer voluntàriament a una comissió-judicial. També per fer justícia parlaré de com va intercedir a favor de Keres just després de la segona guerra mundial, i tota la pesca. Keres va tenir que jugar torneigos a l'Alemanya nazi per poder menjar, al costat d'un tal Alekhine.
En quan a Lasker, vull dir que volia "abdicar" en favor del jove Capablanca després de la primera guerra mundial, però les llargues negociacions van mantenir viu un récord de 21 anys amb el títol mundial "en propietat". Gran post Roger!!!
Hola Jordi,
Gràcies per intervenir en aquest debat. Bé, ja dic en l'article que la valoració de Botvinnik, en las tres vessants descrites, era apart de què ens caigués millor o pitjor políticament. No obstant això, em sembla molt correcte que vulguis escriure un article sobre les "cabronades" que va fer Botvinnik, quan ho facis ja et donaré la meva opinió. De totes maneres es té que anar amb molta cura amb aquests tipus de temes ja que molt sovint una mentida repetida fins la sacietat, als ulls del món acaba sent una veritat. Precisament en l'actualitat això està molt de moda.
Salutacions cordials,
Moltes mercès, ja procuro vigilar molt i molt amb això i asegurar-me bé dels "fets". Mai em perdonaria ser injust amb qui no s'ho mereixi, precisament sóc un gran defensor d'aquesta idea, la justícia. En cap cas té res a veure amb la política, on accepto de bona gana la diferència (sóc Català i ho he patit, je, je)sino amb els drets humans. En un altre terme hi ha les simpatíes personals, és clar. També vull que sàpigues que és molt difícil (virtut i defecte alhora si vols)que algú em caigui malament, sempre intento entendre els motius i mancançes que porten a algú a fer el que fa. Molta gent fa mal perque ha patit abans i ningú l'ajuda. Quin rotllo, je, je, una abraçada.
Una abraçada, Jordi. Ja parlarem.
Publica un comentari a l'entrada