dimecres, 8 de juny de 2011

Un fet insòlit


Com ja sabeu els que seguiu aquest bloc, de tant en tant em dona per parlar de temps passats del Club d'Escacs Congrés. En realitat això forma part de la història dels escacs catalans, una part molt petita d'aquesta història, però important pels que ens importa aquest club.

En aquests moments en què el Congrés té una greu crisi social, és bo recordar altres temps en els quals ens sobraven els joves talents. Us vull parlar del Campionat per equips de la temporada 1976/77. Feia poc que els més talentosos jugadors del club ens havien deixat, l'Àngel Martín, el Jordi Ayza i el Victor Vehí, havien fitxat pel Vúlca. Aquest club va esdevenir durant molts anys com imbatible a Catalunya.

Que a un club modest, com sempre a estat el Congrés, li treguin els seus tres millors jugadors, doncs normalment és un desastre. Però el Congrés va aguantar, afortunadament l'any següent va fitxar per nosaltres el Màxim Borrell, molt bon jugador i millor mestre, i pocs anys després va tornar el Fermín Tejero, després d'uns anys a l'equip de la SEAT.

El campionat de Catalunya per equips a la màxima categoria, que en aquells temps es denominava Primera Divisió, la jugaven 14 equips a tretze rondes. Precisament aquell any va ser l'últim, ja que l'any següent va passar a jugar-se amb 12 equips, això va representar que aquell any van baixar 4 equips. Va ser un campionat dramàtic a la part baixa de la classificació.

Però us direu que té d'insòlit tot això. Bé, el que va ser un fet realment insòlit (no sé si cap altre club ho ha aconseguit mai, sense fusions eh!) és que aquella temporada el Club d'Escacs Congrés va comptar amb un equips a la màxima categoria i dos a la categoria immediata, que es denominava Segona Divisió Regional.

Com va ser possible aquest fet? En aquells moments el nostre club comptava amb una gran quantitat de joves amb molt bones qualitats i talent. Uns aviat van arribar al primer equip, altres van triomfar en altres equips i altres van deixar els escacs. Però en aquell moment, tots plegats, van aconseguir un fet insòlit i difícilment repetible als escacs catalans.

Us passo les cròniques i classificacions que van sortir al Bulletí 5 de la Federació Catalana d'Escacs, a on es pot llegir i constatar aquest fet. Podeu clicar a la imatge per fer-la més gran (fins a dues vegades).







La història, història és, però m'agrada recordar quan érem un club amb molt futur.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Los "MON" ha dit...

No hay que sucumbir o dejarse llevar por la negatividad. Como decía un holandés enrojecido: "siempre positifo, nuncas negatifo ...".

Hay que pensar que siempre llegarán tiempos mejores y que dentro de cualquier entidad siempre hay altibajos.

Un grande como vosotros tiene el suficiente magnetismo como para tirar hacia adelante. Ademáqs la Historia debría servir para sonreir al mirar atras pro lo logrado, nunca como una losa que pese sobre lo que vendrá.

Roger ha dit...

Gracias Pablo, por tus palabras. En realidad, la actual situación deportiva (que no social) del Congrés es bastante buena dadas las circunstancias y esto también es culpa de aquella generación, por lo menos en el primer equipo, que cuenta con varios cincuentones que ya estábamos en aquellos tiempos.

Referente a lo de negativo, saber ver la realidad nunca debería ser negativo. Lo que pasa y no solo en el ajedrez, es que la gente no le apetece ver lo que esta pasando y mira hacia otro lado, se pone a silbar y hace como si no pasara nada. Después la realidad nos devora.

Hombre, te agradezco mucho que digas que somos un club grande, de todas maneras se nos podría aplicar aquella frase que dice: “que grande que eres, pequeño”.

Parece que los problemas que tenemos a nivel directivo se empiezan a arreglar, ya hay algunas personas que están dispuestas a asumir responsabilidades y como bien dices podamos “retomar el vuelo” y volvamos a ser, poco a poco, el club que fuimos en otros tiempos.

Saludos,

Catulo ha dit...

Cual Ave Fénix...

Roger ha dit...

Hola Joan,

Encara no estem tan cremats com per renéixer de les nostres cendres. Ara, tu ho fas encara més complicat, fent un social amb un club que ja no existeix. O no?

Dema ens veiem, compta que si ho voleu fer al carrer sembla ser que plourà.

Salutacions,