Els passats dies 9, 10 i 11 de maig s'ha jugat el Campionat d'Espanya Universitari i la Universitat d'Alacant ha estat l'encarregada de la seva organització. Aquest campionat ha comptat amb la participació de 147 jugadors i jugadores, amb un més que apreciable nivell de joc, tan sols dir que 24 dels participants eren titulats internacionals.
Podeu trobar el rànquing inicial clicant aquest enllaç.
El ritme de joc ha estat de 40 minuts per jugador al començament de la partida més un increment de 5 segons per jugada feta. Això ha permès que es juguessin quatre rondes els dos primers dies i l'última ronda el tercer dia. Un ritme de joc força ràpid pel meu gust, però bé, són joves i segur que ho poden aguantar sense problemes.
A priori la universitat que portava millors jugadors era la de Barcelona, amb el Daniel Alsina, el Xavier Vila i el Robert Aloma. Però al final el campió ha estat el Pablo Almagro de l'UNED amb 7,5 punts, segon ha estat el Xavier Vila amb els mateixos punts però pitjor desempat.
Las universitats catalanes que han competit en aquest torneig han estat les següents:
Universitat de Barcelona
- Xavier Vila 7,5 punts.
- Daniel Alsina 7 punts.
- Robert Aloma 6,5 punts.
- Mariano Mayans 6 punts.
- Teresa Muñoz 3,5 punts.
- Sandra Escobar 3 punts.
Universitat Politècnica de Catalunya
- Silverio J. Martínez 6 punts.
- David Escofet 5 punts.
- Sergi Salvador 5 punts.
- Hèctor Vela 5 punts.
Universitat de Girona
- David Guix 4,5 punts.
- Francesc Saurina 4 punts.
- Ramon Estades 3 punts.
Universitat Pompeu Fabra
- Lluís Delgado 6 punts.
- Esteban Serrano 4,5 punts.
A diferencia d'altres països del nostre entorn, a Espanya no hi ha el costum de donar-li gaire importància a les competicions universitàries. És una pena, ja que aquest mateix torneig amb un ritme de joc més normal i amb les nou rondes preceptives, donant-li la difusió oportuna, podria ser un torneig important dins del calendari dels escacs espanyols. Però sembla que estan per a unes altres coses, que hi farem.
Salut i escacs,
3 comentaris:
Hola Roger, t'escric en dissabte i a les cinc de la matinada per a que vegis que tens lectors fins i tot a hores intempestives (!).
Sobre el tema dels campionats universitaris tens raó quan comentes que no se'ls acaba de donar importància. A mi m'agradaria afegir que són torneigs que sovint interfereixen en la vida estudiantil i fins i tot laboral de l'alumne. Per començar, hi ha molta gent que simplement no pot anar a fases finals per incompatibilitats. Això li va passar a l'Ariadna, classificada per jugar el d'Espanya, fa un o dos anys amb la UPC.
Un altre tema és que a les fases prèvies, aquests torneigs semblen més aviat un social pq la gent va jugant les partides quan pot, sense àrbitres i a llocs ben diferents. Una prova de que l'Universitari en el fons és una excusa per als nostres jugadors joves de rememorar els torneigs escolars.
Ni punt de comparació amb la cursa de piragüisme entre Oxford i Cambridge.
Bon dia Joan,
Quina barbaritat escrivint al meu bloc a les cinc de la matinada, ets únic. Referent als campionats universitaris, em refereixo a tots els esports, sembla que prima més fer competicions "normaletes", perquè la universitat de torn surti en algun diari o televisió, que organitzar competicions realment amb "cara i ulls". En altres països les competicions universitàries són més reconegudes.
Si parlem dels escacs, tenint en compte la gran quantitat de bons jugadors que estan cursant estudis universitaris, és clar que si es busquessin les dates idònies, amb una bona organització i amb estímuls adequats, es podria aconseguir un campionat d'un nivell superior al sub 20 i molt a prop del nivell del absolut.
Però estem on estem i algunes coses no és que siguin impossibles és que són impensables.
Salutacions,
Bé, avui t'escric més tard, un diumenge a les 7 del matí...
Aquests campionats tenen molt de potencial però com l'encarregada de organitzar-ho és la uni, que no en sap, no acaba sortint del tot bé.
Potser ara, amb l'aparició de moltes universitats privades que volen vendre el producte, algunes s'ho prenguin més seriosament.
En qualsevol cas, les dominadores sempre són les unis grans (i públiques).
Publica un comentari a l'entrada