Bé, s'ha acabat, després de nou calorosos dies l'Open del Sant Martí ha finalitzat amb el triomf del Gran Mestre Internacional mexicà José González amb 7 punts, amb els mateixos punts ha finalitzat també el Gran Mestre Internacional ucranià Viktor Moskalenko, però amb pitjor desempat (esperem que sigui definitiu, ja que amb els amics del Sant Martí en això dels desempats no pots estar gaire tranquil. "Por un perro que maté..."), tercer ha estat el Gran Mestre Internacional cubà Aryam Abreu amb 6,5 punts. Cal destacar l'alta combativitat de la gran majoria dels jugadors, qüestió que té un mèrit afegit si tenim en compte les circunstancies de la sala de joc.
GM José González
GM Viktor Moskalenko
GM Aryam Abreu
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.
Al grup B s'ha imposat André Quiela Agostinho d'Angola amb una clara autoritat fent 8,5 punts de 9 possibles, segon ha quedat el Pablo Castrillo del Cornellà amb 7,5 punts i tercer ha estat en Joerg Riekenbrauk d'Alemanya amb 7 punts. Cal destacar també l'actuació del jugador local Javier Rios que amb 6,5 punts ha quedat 6è a la classificació general i 1r del seu tram d'Elo, felicitacions Javier.
André Quiela Agostinho
Pablo Castrillo
Joerg Riekenbrauk
Javier Rios!!!Referent als jugadors del Congrés les seves puntuacions han estat les següents: El Josep Manel Gómez i el Ramon Povill han fet uns meritoris 5 punts, el Francisco Javier Romero Gamez ha fet 4,5 punts, el Xavier Povill ha fet 2,5 punts i el Francisco Javier Romero López ha fet 1,5 punts.
Si voleu consultar la classificació del grup B, cliqueu aquí.
Com a punts forts del torneig destacar l'organització (és té que tenir en compte que jugar en un Centre Cívic representa que algunes "tecles" no estan a l'abast dels organitzadors i que resodre problemes no previstos representa tenir que passar per terceres persones, amb les complicacions que això representa) que ho han fet força bé dintre de les seves possibilitats. També ressaltar l'actuació dels àrbitres, com a mínim els dies que jo he estat han passat totalment desapercebuts, un gran atribut per un àrbitre.
Com a punt feble, la calor a la sala de joc. Terrible d'aguantar fins i tot pels espectadors, el que fa encara més meritòria la combativitat de què ha gaudit el torneig. Afortunadament, sembla que l'any vinent hauran instal·lat aire condicionat a la sala de joc, el que farà molt més agradable la competició.
Enhorabona als companys del Sant Martí per aquest important pas endavant que ha estat l'organització d'aquest torneig i animar-vos a superar el "llistó" l'any vinent.
Salut i escacs,
6 comentaris:
Gracias Roger. La verdad es que es cierto que ciertos problemas son más costosos al tener que depender de otras persona para que nos faciliten la tarea.
El calor realmente ha sido bárbaro, pero ese tema si estará solucionado el año que viene. Yo creo que tal calor ha hecho que los jugadores fueran más combativos, el fresquito hubiera significado bienestar y acomodo. El calor te da incomodo y fiereza.
Respecto al desempate, jeje, si que es definitivo, lo hicieron los árbitros y no ofreció lugar a dudas.
Saludos y esperamos que vuestros jugadores hayan disfrutado de un buen torneo y que el año que viene sean más los que participen.
Hola Pablo,
El torneo, calor aparte, ha sido fenomenal, con un gran ambiente. Solucionando, como parece que se va a solucionar el tema del aire acondicionado, el futuro del torneo es esplendoroso. Cuidando algunos detalles para que la gente se sienta cada vez más a gusto, seguro que podéis conseguir un gran prestigio y fidelidad en muy poco tiempo.
Por cierto, como por el torneo se paso mucha gente y yo conozco a unos cuantos, tuve la oportunidad de poder hablar con personas que hacía tiempo que no veía. Fruto de una de estas conversaciones me enteré (espero que sea cierto) que el Barcelona Vulcà y el Barceloneta están en conversaciones para fusionarse para la próxima temporada. Sorprendido me quedé.
Un saludo
Eso se oye por el mundillo, parece que algo de verdad lleva.
Aquest cop no hi hauria d'haver problemes amb els desempats pq ho han fet àrbitres amb molta experiència i que, com bé dius, passen desapercebuts.
Ara els següents reptes organitzatius són els tancats i el Social que donen molta menys feina excepte al Ricard, que sempre porta la batuta en aquests assumptes. Sant Ricrd...
Mercès maco, has fet un article molt xulo. Per cert i com a exclusiva pel teu blog (abans que el meu, je, je) anuncïo que l'any vinent jugaré. Entre les rondes 2 i 8 la feina és relativament poca quan som molts.
Hola a tots, perdoneu que no us hagi contestat abans però he estat fora de Barcelona tot el cap de setmana. Sense xafogor les neurones em funcionen millor.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada