Campionat absolut de Catalunya.
Jordi Magem es proclama campió de Catalunya Absolut 2010. El Gran Mestre manresà va necessitar de les partides de desempat per imposar-se a Joan Fluvià . Daniel Alsina també va necessitar els desempats per vèncer a Alvar Alonso i classificar-se tercer. Més...
Això és el que trobes si entres al web de la Federació Catalana d'Escacs, poca difussió si tenim en compte que juntament amb el Campionat de Catalunya per Equips deuria de ser el campionat més important dels que organitza la nostra federació.
Aquest campionat s'ha anat degradant els últims temps i el format actual no deixa de ser una excusa perquè no poden suprimir-lo.
Quan jo vaig començar a jugar als escacs al començament dels anys 70 del segle passat, el Campionat de Catalunya Individual es jugava sistema tancat amb els millors jugadors del moment. Per a la majoria dels jugadors catalans era un honor classificar-se i òbviament un privilegi jugar-lo. Cal dir que els pocs jugadors amb titulació internacinal habitualment no el jugaven, però els que el jugaven eren dels millors de Catalunya i el campionat gaudia d'un gran nivell.
El format actual no m'agrada, per molt original que sigui no em sembla adequat per decidir el Campió de Catalunya. Aquest any s'ha decidit el campió i el tercer lloc pel sistema de desempat que són semi ràpides. El campió em sembla totalment digne, el Jordi Magem és des de fa molts anys un molt fort jugador i possiblement en un format tancat també hauria quedat campió. Però en un campionat tancat, tots contra tots, les coses queden molt més clares.
En realitat els quatre jugadors que han jugat la final o per el tercer lloc, han jugat 8 partides. Un campionat tancat de 10 jugadors hagués representat 9 rondes. Tan complicat és fer un tancat? A on està el problema?
Suposo que consensuar els interessos dels jugadors professionals i els jugadors aficionats deu ser complicat. Els jugadors professionals viuen dels escacs i no poden deixar compromisos més interessants econòmicament, els jugadors aficionats no poden jugar en dates complicades per a la seva feina o estudis.
Setmana Santa podria ser una bona data per a fer una final amb format tancat, però aquestes dates coincideixen amb tornejos amb bons premis. La solució passa per organitzar un Campionat de Catalunya Individual amb bons premis i si això no és possible prescindir dels professionals que no estiguin dispossats a jugar en aquestes dates.
Estic convençut que es podria organitzar un campionat realment interessant amb jugadors que voldrien lluitar per ser campions de Catalunya.
Ha mode d'exemple i a la "tun tun" penso que amb jugadors com: Daniel Alsina, Alvar Alonso, Antoni Gual, Joan Fluvià, Jordi Fluviá, Xavier Vila, Santiago Beltran, Alfonso Jérez, Robert Aloma i Antonio Torrecillas, podria fer-se un tancat francament il·lusionant per als aficionats i donaria prestigi al Campionat de Catalunya Individual. Òbviament es poden fer altres llistes de jugadors aficionats tan dignes com la que jo he posat.
La Federació Catalana d'Escacs hauria de fer un esforç en aquest tema, els escacs catalans es mereixen un campionat individual a l'alçada del prestigiós Campionat de Catalunya per Equips, del qual ens puguem sentir orgullosos.
Salut i escacs,
8 comentaris:
A mi personalmente me gusta este sistema de eliminatorias q obliga a ganar a tu rival si quieres eliminarlo,,el problema que le veo al formato actual es la asignacion de plazas,ya que realmente es un poco triste ver partidas como las de Magem en la ronda 1.
No tengo tampoco nada en contra de un cerrado aunque tambien tiene sus problemas( como asignas los jugadores,empates,menos combatividad),quizas si se hiciese un campeonato cerrado me animaria a jugar las clasificatorias algun año.
El campeonato de catalunya siempre se hizo en semana santa y la verdad es q era un desastre, en el Open acababamos jugando menos de 100 jugadores ya que los torneos de edades coincidian y solo 2 o 3 catalanes titulados-
Respecto a la lista que citas yo preferiria ver en el campeonato de Catalunya a gente como Lopez Narciso Oms o Magem.y no a aficionados como yo mismo.
Un saludo
Alfonso Jerez
La FCE prioritza el Circuit Català i el per equips. Només cal veure els criteris que imperen en el moment d'atorgar les subvencions. Jo també crec que la lligueta seria el millor o directament fer un obert en unes dates que vagin bé a tothom.
Hola Alfonso,
Me alegro de que te hallas decidido a entrar en mi blog, siempre me has parecido una persona muy razonable. Vamos que sueles razonar.
Estoy contigo que puede ser complicado encontrar un sistema equilibrado de clasificación. Pero haberlo," hailo", seguro. Lo que es más seguro todavía, es que si no se busca nunca se puede encontrar.
Lo que no me gusta son los torneos importantes que se pueden decidir por semi rápidas o rápidas. Si, ya sé que el Campeonato del Mundo también podía haber acabado así. Pero desde mi punto de vista no deja de ser una chapuza además de una pena.
Lo ideal sería una final del Campeonato de Catalunya Individual con premios importantes en los primeros puestos, pero también con premios en las demás clasificaciones, es decir, que el sexto se lleva un premio mayor que el séptimo, por ejemplo. Con lo cual el tema de competitividad se podría resolver, pero claro, el tema del dinero en estos tiempos que corren es ciertamente complicado.
No me dirás, que un torneo con los jugadores que he propuesto no sería atractivo, sobre todo si estuvierais un poco entrenados para el evento. No creo que estos jugadores se muevan prioritariamente por el dinero. Habría que motivaros con otros temas como por ejemplo: Que se hiciera en un lugar atractivo, que os sintierais bien tratados, que se le diera difusión y un buen tratamiento al evento, que se intentara que fuera mediático dentro de nuestro mundo, que fuera atractivo para los aficionados el ir a verlo... y tantas cosas más que le podrían dar el prestigio que se merece.
Estoy seguro que se podrían hacer muchas cosas, pero si se le da más importancia a otras, nunca habrá ni tiempo ni dinero para este campeonato.
Saludos,
Hola Joan,
No sé que seria d'aquest bloc sense les teves aportacions.
No estic d'acord amb tu de què el Campionat de Catalunya Individual sigui un obert, crec que té que ser una final amb format tancat, prestigiat i prestigiós. En un campionat d'aquestes característiques, si fessin un llibre del torneig amb les partides ben comentades pels mateixos participants, a mi no m'importaria comprar-lo encara que fos "caret".
Me olvidaba de comentar q en el año 94(sino recuerdo mal q han pasado muchos años) ya se celebro la final del campeonato de Catalunya en un torneo cerrado.
Algunos de los participantes eran de los mas fuertes de la epoca: Orestes Rodriguez,Angel Martin.Juan Mellado,Oscar de la Riva o Enrique Fernandez. Mas algunos clasificados en un Open entre los cuales estaba yo.El torneo la verdad es q fue bastante interesante pero se considero un fracaso y al año siguiente se volvio al formato Open.
Yo creo que el problema real es la falta de aficionados al ajedrez.Cada año se juega un torneo importantisimo en el Casino de Barcelona y casi nadie va a verlo,hay retrasmisiones en directo y la gente no las sigue.
Como curiosidad pondre una anecdota hace un tiempo en una concentracion de la FCE para jovenes promesas el GM Josep Oms pregunto a sus alumnos quien era FIscher,la mayor parte de los chavales no tenian ni idea.
Les eliminatòries només m'agraden pel campionat del món amb el format tradicional que avui en dia ja està quasi oblidat. Proposava l'obert com a solució més democràtica però un tancat amb uns bons criteris de selecció estaria molt bé.
Ben promocionat, podria tenir més seguiment que el cacarejat per equips de DH. Al capdavall, és un joc individual.
Per prestigiar un torneig el primer que cal fer es donar-li importància. Amb calers, prestigi, presència mediàtica de l'edició en curs i del palmarès...
Abans tenia més pes però crec que no era per mèrit de les juntes anteriors sinó pq simplement hi havia menys oferta de torneigs.
Tampoc ha ajudat molt el canvi de criteri respecte a qui pot o no participar en aquests torneigs. Em refereixo a la nacionalitat. No opto aquí per cap sistema. Simplement dic que el canvi de criteris en sí mateix afebleix el torneig.
Hola Alfonso,
Creo que te equivocas en el año, en el año 1994 quedo campeón Torrecillas y no fue un cerrado. El campeonato que tú te refieres, creo que fue el año 1992, fue un cerrado que ganó Oscar de la Riva. Tú también lo jugaste y los demás participantes fueron: Ángel Martín, Enrique Fernández, Orestes Rodríguez, A. Fernández, J. Mellado, J.M. Lerch, Fermín González y J. Codina. La federación dotó el campeonato con un millón de pesetas en premios (nada mal para aquellos tiempos) a repartir entre los participantes (300.000 pesetas para el primero) y parece ser que quedaron decepcionados por la no participación de las "primeras espadas" de aquel momento (Illescas, Magem, Ochoa...).
¿Se puede ser joven, querer jugar bien al ajedrez y no haber analizado partidas de Fischer? Eso es como querer aprender a montar a caballo y hacerlo con un vespino.
Hola Joan,
Estic d'acord amb tu. Referen a les persones d'altre països, els que avui són aquí i dema estan en altre lloc si que tenen que tenir una restricció, però els que porten amb nosaltres una pila d'anys és totalment injust que no el puguin jugar
Publica un comentari a l'entrada