Vera Menchik, va ser la primera Campiona Mundial Femenina de la història des de 1927 a 1944. Possiblement pot considerar-se-la la millor jugadora de la història dels escacs fins l'any 1944.
Vera va néixer a Moscou el 16 de febrer de 1906 i va morir tragicament a Londres el 27 de juny de 1944. Va morir juntament amb la seva mare i la seva germana Olga, en caure una V1 en el seu domicili durant els bombardeigs dels nazis sobre Anglaterra a la Segona Guerra Mundial.
Va jugar molts torneigs "masculins" amb resultats força dignes, ha destacar el de Ramsgate (Gran Bretanya) de l'any 1929, compartin el segon lloc amb Rubinstein a sols mig punt de Capablanca. Va guanyar figures com Euwe, Mieses, Steiner, Yates, Colle, Sämisch, Thomas, Reshevsky, Sultan Khan, etc., i taules amb Botvinnik, Grünfeld, etc.
Vera Menchik ho va tenir molt difíl, atès el masclisme imperant en la societat del seu temps. En una època que a molts dels països denominats civilizats, les dones encara no podian votar (a Espanya i gràcies a la República, les dones van poder exercir el seu dret al vot l'any 1933) per a molts homes perdre amb una dona als escacs era com un deshonor (bé, ara també passa però ja estem més acostumats). Va tenir que patir burles, sarcasmes i situacions incomodes (com per exemple que en posicions que entre homes s'haguessin pactat les taules, amb ella es jugava practicament fins que quedaven solsament els Reis).
Com a exemple d'aquestes situacions tan desagradables citarem la broma despectiva d'Albert Beger. L'any 1929, abans del torneig de karlsbad, Beger va tratar de ridiculitzar a Menchik i va tenir la mala pensada de proposar la creació del club masculí Vera Menchik, del qual serien socis els homes que la inglesa pogués derrotar. A més Berger va comentar que estava segur que aquest club seria molt petit. Curiosament Berger va ser derrotat per Vera Menchik i va passar a formar part del club.
Si voleu consultar el "club masculi de Vera Menchik", cliqueu aquí.
Si voleu més informació sobre Vera Menchik, cliqueu aquí.
Es pot dir que gràcies a la seva perseverància i determinació, en els escacs es va obrir una petita però important esquerda en la descriminació de genere.
Salut i escats,
6 comentaris:
Afortunadament, cada cop es veuen menys actituds sexistes pel que fa a les capacitats de les dones en els escacs. Només cal veure les inscripcions als torneigs per veure que efectivament cada cop hi participen moltes dones encara que falta cmolt camí per recórrer.
Llàstima que la bomba no li caigués a l'Adolf. Ens hauríem estalviat moltes misèries...
Hola¡
Gran article, Roger.
Ni jo mateix coneixia aquesta jugadora, o l'havia oblidat.
Ll.
Joan, Ricard, gràcies per les vostres paraules. És veritat que cada cop es veuen menys actituds sexistes pel que fa a les capacitats de les dones en els escacs i que cada cop hi ha més dones que juguen als escacs, però alguna cosa passa perquè el percentatge entre homes i dones en els escacs no s’iguali més ràpidament. El tema és complicat i extens, però algunes coses si que podríem intentar canviar. Com per exemple els clubs d’escacs, autèntics caus d’homes on les dones (en genèric) poden no trobar-se especialment a gust, aquest és un tema que mai he vist debatut en un club d’escacs i és que als homes ja ens està bé aquesta situació, però potser a les dones no. Bé és una petita reflexió, podria posar més exemples.
Com aconseguir que la participació femenina en els escacs arribi a igualar la dels homes. Aquesta és la pedra filosofal que ningú coneix.
Suposo que mica en mica el tema s'anirà corregint pq les que ja hi juguen actuen de models per a les noves generacions. Jo percebo un canvi des del 1989 que és quan vaig començar jo. A mesura que s'avança cap a la igualtat plena en tots els altres àmbits de la societat, hi haurà més dones als escacs.
Al Sant Martí organitzem cada any un torneig exclusivament femení i, curiosament, té prou éxit pq aplega una dotzena de jugadores. No ho puc assegurar però diria que en veure's rodejades d'altres dones, els ve més de gust jugar. A la Patty no, és clar, però per raons ideològiques, jeje, pq ella sap que la cuidaríem molt bé.
Com aconseguir que la participació femenina en els escacs arribi a igualar la dels homes. Aquesta és la pedra filosofal que ningú coneix.
Suposo que mica en mica el tema s'anirà corregint pq les que ja hi juguen actuen de models per a les noves generacions. Jo percebo un canvi des del 1989 que és quan vaig començar jo. A mesura que s'avança cap a la igualtat plena en tots els altres àmbits de la societat, hi haurà més dones als escacs.
Al Sant Martí organitzem cada any un torneig exclusivament femení i, curiosament, té prou éxit pq aplega una dotzena de jugadores. No ho puc assegurar però diria que en veure's rodejades d'altres dones, els ve més de gust jugar. A la Patty no, és clar, però per raons ideològiques, jeje, pq ella sap que la cuidaríem molt bé.
Catulo, ja saps que la forma més ràpida d'igualar la ratio per sexe és... treure llicències a homes xDDDDDDDD
No entenc l'obssessió perquè hi hagin tantes dones com a homes als escacs, a altres activitats no veig tanta obssessió perquè hi hagin tants homes com ja hi han de dones. No és millor que cadascú faci allò que li agradi?
Això de fer comentaris o emprenyar-se per perdre amb una dona... A mi m'ha passat, sobre tot quan era ben petita, però el problema el tenen ells, no jo! A mi tant me fa.
Canviant de tema... demà comença al Foment un tancat per a normes de MI amb un jugador del Congrès, el Ruben Hernández Funes. Podeu seguir aquí la seva actuació: http://chess-results.com/tnr27760.aspx?lan=1
Publica un comentari a l'entrada