"La partida de ajedrez" és un llibre que l'Editorial Aguilera va treure al mercat a l'any 1971. Aquest llibre és una recopilació d'articles que en el seu moment va escriure Akiva Rubinstein.
Per a mí, un noi que tot plegat començava als escacs federats, aquest llibre va ser tota una revelació. Les partides de Rubinstein em semblaven (i em semblen) maravelloses i sobre tot tremendament transparents. La immensa majoria de partides de Rubinstein són força comprensibles, fins i tot pels principiants.
Rubinstein dominava d'una manera excepcional totes les fases del joc. A l'obertura era força imaginatiu, moltes de les seves aportacions a aquesta fase de la partida són encara totalment vigens. Al mig joc es desenvolupava amb gran precisió, i quan la posició ho permitia, muntava poderosos i decisius atacs. El final també el jugava tremendament bé, com a finalista no tenia res que envejar al mateix Capablanca.
Al meu parer, Rubinstein és el jugador més fort sense haver estat campió del món. Òbviament estic parlant de la seva millor època (1907-1914) ja que durant la Primera Guerra Mundial va patir dels nervis i mai es va recuperar, això no el va permetre tornar a ser el mateix jugador d'abans.
Si voleu més informació sobre Akiba Rubinstein podeu clicar aquí.
Tanmateix us poso el desenllaç d''una de les més conegudes partides de Rubinstein.
El blanc amenaça la dama, però Rubinstein jugà 22...-Txc3!
23.gxh4
Si 23.Axc3-Axe4 i mate a la següent
Si 23.Axb7-Txg3 i l'atac és mante en tota la seva intensitat
23...-Td2!
Si 23.Axc3-Axe4 i mate a la següent
Si 23.Axb7-Txg3 i l'atac és mante en tota la seva intensitat
23...-Td2!
24.Dxd2
No n'hi ha res millor, si 24.Dxg4-Axe4+ i si 24.Axb7-Txd2 guanyant en els dos casos.
24....-Axe4+ 25.Dg2-Th3!
Les blanques van abandonar, el mat no pot evitar-se
Si voleu veure aquesta partida sencera i moltes altres partides de Rubinstein, cliqueu aquí.
Analitzant les partides de Rubinstein no us puc assegurar que pujareu Elo, però segur que gaudireu.
Salut i escacs,
No n'hi ha res millor, si 24.Dxg4-Axe4+ i si 24.Axb7-Txd2 guanyant en els dos casos.
24....-Axe4+ 25.Dg2-Th3!
Les blanques van abandonar, el mat no pot evitar-se
Si voleu veure aquesta partida sencera i moltes altres partides de Rubinstein, cliqueu aquí.
Analitzant les partides de Rubinstein no us puc assegurar que pujareu Elo, però segur que gaudireu.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Molt bo l'article i tb els diagrames, són al·lucinants. Vaig descobrir Rubinstein de la mà de Jordi Moreno quan jo era jugador del Colón i ell feia classe allà. Efectivament, Akiba té la virtut de jugar "aparentment" fàcil i és força didàctic. Ara bé, no sé si va ser el millor de la seva època pq sol passar que els principals gurús escaquístics no solen ser els primeres espases de la seva generació. Això passa amb Tarrasch, Rubinstein, Tartakower, Dvoretsky, Svesnikov... ideològicament números 1 però esportivament no tant. Personalment penso que és més important ser un d'aquests gurús que no pas ser o no el campió.
Molt interessant el teu punt de vista, però no estic d’acord amb que Rubinstein fos una segona espasa dels escacs. El compares amb jugadors que no van ser de primera línea (exceptuant Tarrasch) , entenent primera línea els campions mundials o jugadors que els podien fer ombra, com per exemple: Chigorin, Keres, Bronstein, Larsen, Korchnoi... Rubinstein, si hagués existit el sistema Elo en el periode 1911-1913, estic convençut que tindria la puntuació més alta i possiblement una de les més altes de tots els temps. En aquest període tres jugadors estaven a un nivell superior dels altres, Lasker (campió del món), Capablanca i Rubinstein (Alekhine ja era un molt fort jugador però encara no estava al nivell d’aquests tres). El Dr. Lasker era un home summament intel•ligent i sabia que en aquells moments hi havia moltes possibilitats de perdre el títol amb Rubinstein. Per això va posar molts impediments a que aquet matx es pogués jugar, va ser una pena ja que hauria sigut un dels més grans campionats del món de la història. També he de dir que potser Rubinstein podria haber perdut amb Lasker, no tant per el seu nivell de joc (que jo crec que era una mica superior) si no per una característica que tots els campions del món han tingut “l’instint assassí”, en això crec que Lasker era superior i en un campionat del món aquest factor és molt important.
Bé t’agraeixo les teves paraules i estic preparat per la polèmica si ho creus convenient.
Publica un comentari a l'entrada