Si voleu llegir...

Després del per equips de l'any 2003, per qüestions personals, vaig dejar de jugar als escacs fins el per equips del 2007. A la tercera ronda, ens vam enfrontar amb el Sant Martí al seu local (el Sant Martí ens va guanyar per la mínima en un matx molt disputat) allà em vaig trobar amb dos bons amics, el Ricard Llerins i el Manel Riera. Apart de la seva amabilitat habitual, em van obsequiar amb dos llibres editats en la commemoració del 30è aniversari del Club Escacs Sant Martí.

Un era un llibre sobre la història del Sant Martí i l'altre era un llibre de contes d'escacs. Quan vaig arribar a casa vaig mirar el llibre d'història, sobretot les fotos i algunes dades interessants. El llibre de contes el vaig posar en una prestageria.

A mi m'agrada llegir, no sóc un gran lector però llegeixo sovint. Tinc dues maneres de llegir, lliure i obligada. M'explico, la lliure és la normal, la que faig a casa, a les vacances, quant vaig a la segona residència, etc, en aquesta modalitat la mida i el volum del llibre no tenen gaire importància. La lectura obligada ve donada per les circumstàncies, jo treballo a la Travessera de les Corts al costat del camp del Barça i vist a la Rambla Prim, això representa un llarg viatge en metro. Aquest recorregut seria molt pesat, si no fos perquè el faig llegint (beneïda obligació) i per a no tenir que portat un "monstre" tot el dia a sobre, en aquest itineraris llegeixo llibres de butxaca (pràtica obligació).

El mes de juliol passat, vaig acabar un llibre i em vaig adonar que ja m'havia llegit tots els llibres de butxaca que tinc a casa, tots? tots no, encara quedava el llibre de contes del Sant Martí, i vaig començar a llegir-ho.

El títol del llibre és "Mate en 30", 30 narracions curtes i 30 els anys del Sant Marti. L'autor és el David Vivancos, jugador del primer equip del Sant Martí. Els pròlegs són de Alfonso Jerez (Mestre Internacional i exjugador del Sant Martí), i de Joan Fontanillas el mediàtic "Catulo".

El llibre m'agradat força, uns capitols més que uns altres (Mate en 28, "Más allà de un gambito" m'ha semblat genial). Uns contes són de temàtiques varies i tenen els escacs com a excusa, altres són d'escacs barrejats amb altres temes mundans i altres són clarament cròniques d'escacs. També hi ha uns pocs que definiria com a semiterrorifics a l'estil d'Edgar Allan Poe (Mate en 12,"Anatoly o un lugar en los Urales" és un exemple). Els contes estan escrits amb imaginació (en alguns casos grans dosis d'imaginació) i rigor. El format és molt agradable i els dibuixos (que m'han agradat molt) li donant molt caliu.

Felicitar el David Vivancos per la seva capacitat com escriptor i donar-li, si m'ho permet, un consell. Fer un llibre similar però amb temàtica futbolistica, amb jugadors mediàtics i en la portada el Messi o el Cristiano, tan m'he fa, (això sí, un capítol ha de ser sobre el Júpiter) i molt important, el llibre ha de sortir per Sant Jordi.

Us recomano que, si voleu passar una bona estona, ho llegiu. Si el teniu i no l'heu llegit, com em passava a mi, doncs ho teniu fàcil. Si no el teniu, ho tindreu que demanar (no sé si encara queden exemplars) al Club Escacs Sant Martí.

Salut i escacs,