divendres, 3 d’abril de 2020

Tancat a casa (3)


Tercera setmana de confinament, tercera setmana tancat a casa. Constato que a la gent en general, aquest confinament els afecta, ho constato bàsicament fent un seguiment de Facebook i, sobretot, dels grups de WhatsApp on els amics ens comuniquem. Centenars de missatges diaris, vídeos, imatges i comentaris, uns positius, altres no tant; alguns estan força bé, però en general abunden les “parides”. No passa res, això ho tenim que entendre com una cosa normal en una situació anormal, la gent necessita donar sortida al que té a dins, cadascú a la seva manera i des de la seva particular situació.


En el meu cas, passats els angoixants dels primers dies tancat, després ja m'he acostumat i us puc assegurar que no m'avorreixo.

Es clar que no és el mateix, però és qüestió d'espavilar-se i fer coses. Llegir, endreçar aquelles coses que fa temps que teníem que organitzar, veure series i pel·lícules, quantitat de series i pel·lícules (el problema és que a la meva dona li agraden temes que a mi no em fan gràcia, i a les que a mi m'agraden, ella posa mala cara; però anem consensuant, per ara), també, ara que tinc més temps, estic posant en ordre la meva concepció dels escacs, estic comprovant que alguns criteris que durant dècades eren inalterables, ara, alguns, ja no estan tan clars, el que fa que tant els conceptes teòrics, com el conceptes estratègics, en alguns casos són diferents, i adaptar-se a aquesta nova situació costa, inclús a reputats jugadors titulats.

Ja vaig dir a l'anterior article que tots  els que ens tenim que quedar a casa som uns privilegiats. Sí, uns privilegiats! Ja que tenim el privilegi de no estar contaminats pel virus i tampoc tenim que lluitar directament amb el virus com fan tots els col·lectius que lluiten a primera línia i que ho estan donant tot en unes situacions feixugues.

En el meu cas ja he dit que no m'avorreixo, em busco la vida, al mal temps bona cara!



A aquesta última foto se'm veu amb les peces negres, això no és casual. Després d'haver jugat al per equips sis rondes seguides amb negres (molts records al delegat del meu equip, una abraçada Pablo), ja no recordo com és jugar amb blanques.

En fi, com heu comprovat els que seguiu aquests blog, en general no parlo gaire de mi, la meva persona sempre ha estat en un segon pla. Ara, podríem parlar de moltes coses, però d'escacs tinc poca cosa que dir, en realitat faig aquests articles des del confinament per no trencat el compromís de fer un article setmanal i, potser també, per expressar el meu estat d'ànim. Espero que el següent, el d'aquí a una setmana, sigui més afortunat; sobretot si la situació general és més positiva.

Salut i escacs,