divendres, 22 de març de 2019

Llibres (14)


Torno a la temàtica “Llibres”, una secció que m'agrada especialment. Com sabeu els que seguiu aquest blog, quan parlo de llibres, sempre ho faig sobre llibres que he llegit, o en el seu cas, quan són de teoria, tornejos, partides, etc. els he consultat profundament.

Avui us vull presentar un llibre que he llegit recentment, però abans volia comentar-vos un fet molt concret. Normalment contesto a tots el comentaris que em posen en els articles que escric, poca feina, doncs des de fa algun temps són realment minsos; però quan faig un article nou, ja no em preocupo dels possibles comentaris d'articles anteriors.

Però a vegades passa que repassant articles anteriors per raons diverses, em trobo que han posat un comentari, generalment bastant després de quan el vaig fer.

D'un d'aquest casos es el que volia comentar. El 4 d'octubre de 2015 vaig fer un article amb el títol “Llibres relacionats amb els escacs” i avui, consultant aquell article, m'he trobat que amb data 15 de gener de 2019 s'ha fet el següent comentari:


Bé, com m'agrada contestar els comentaris i aquest, que és ben actual, i està relacionat amb la temàtica d'aquest article, doncs m'ha semblat que el podia afegir a l'article d'avui. L'adreça web a que fa referència la trobareu en aquest enllaç.

Com he dit anteriorment, avui vull parlar d’un llibre que vaig llegir al gener, que té com a títol “El peón envenenado”, i el seu autor és el Ricardo Alía.


Imatge: Peón de Rey


Aquest llibre  és una novel·la negra i el seu protagonista es un jugador d'elit, d'aquest que avui es denominen com “top 10”.

Curiosament, a l'últim exemplar de la revista “Peón de Rey”, el número 139, l'amic Aguadero fa un article sobre aquest llibre. No estic plenament d'acord amb la seva crítica del llibre però he de dir que l'article és un molt bon article.

Imatge: Peón de Rey

Des del meu punt de vista la novel·la es fa fàcil de llegir, que és per a mi el primer que ha de tenir una novel·la d'aquestes característiques i té un final realment sorprenent. Com punts febles de la novel·la, sempre des del meu subjectiu punt de vista, trobo que les trames secundaries són massa llargues, ara bé, també dir que la trama dels “nens de la guerra” que van anar al Regne Unit, com informació del tema m'ha semblat molt interessant.

He comentat que el final de la novel·la es realment sorprenent, i en principi em va deixar descol·locat, bon final em vaig dir, però després, pensant amb més calma vaig pensar que era sorprenent però poc creïble (moltes coses no quadren si ho mirem amb rigor).

Però no ho prengueu des de la vessant negativa, la novel·la es divertida, interessant, els “tempos” de la intriga estan força bé i fàcil de llegir. Que més puc dir, que us recomano que la llegiu, us ho passareu bé.

Salut i escacs,

3 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Celebro que haguis fet un altre article sobre llibres com a malalt de la lectura que soc.T agraeixo que no expliquis el final ja que ho estic llegint.La partida que surt es formidable pels amants de la India de Rei i l apartat dels nens de la guerra molt interessant.
L altre llibre al que fas referencia Jordi Puig-Mala peça al tauler Editorial Stonberg sembla interessat i nomes com a petit homenatge al nom de l'autor que tant va fer pels escacs catalans caldria llegir-lo i si no es familiar tambe ja que un escriptor novell sempre cal donarli soport.Be,fins el proper article company!!!!!! Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Celebro que ho celebris, realment per ser sincer, aquest llibre va arribar a les meves mans per mediació de tu, el meu llibreter preferit des de fa molts i molts anys!!

Aprofito l'ocasió per demanar-te que si trobes el llibre de Jordi Puig, demanis un exemplar per a mi.

Salutacions company,

Jaume Viñals Rioja ha dit...

Hola companys,

jo també acabo de llegir "El peón envenenado". Com sabeu soc afeccionat a les novel·les i contes d'escacs.
El punt rellevant d'aquest llibre és que és MOLT d'escacs, realment els escacs son el tema nuclear de la novel·la. I no hi ha gaires d'aquest micro gènere.
El però, és que tota l'historia dels nens bascos és força interessant però no aporta res a la trama principal. Si l'esborressim no li faltaria res al relat. Potser l'objectiu és que els capítols en siguin 64, un per cada casella del tauler.

Jaume Viñals Rioja