diumenge, 9 d’octubre del 2016

Mark Dvoretsky (1947-2016)


El passat 26 de setembre i els dies posteriors, es difonia ràpidament pel món dels escacs la següent notícia: "Avui, als 69 anys, ha mort Mark Dvoretsky (1947-2016). Entrenador d'honor de l'URSS, Rússia i Geòrgia, entrenador honorari de la FIDE, i autor de molts llibres d'escacs amb èxit a tot el món."

Un dels entrenadors d'escacs més respectats en el món en els últims anys, va treballar amb Artur Yusupov, Serguei Dolmatov, Nana Alexandria, Alexey Dreev, Vadim Zvyagintsev, Viorel Bologan, Ernesto Inarkiev, Vladímir Potkin, Alexander Motylev, Ivan Popov i entre molts altres jugadors.

La majoria de jugadors d'escacs hem sentit parlar de Mark Dvoretsky, molts hem comprat llibres d'ell, alguns els hem llegit i pocs els han fet sevir com a eina d'entrenament. I és que Mark Dvoretsky, plantejava que per progressar en els escacs feia falta, per sobre de tot, esforç molt esforç.

Podeu consultar els llibres que s'han editat en castellà en aquest enllaç.

Foto: FIDE

Considerat per molts com el millor entrenador del món, Mark Dvoretsky, ja era al començament dels anys 70 del segle XX un molt fort Mestre Internacional, amb un nivell equiparable a un bon Gran Mestre. Però va preferir dedicar-se a l'ensenyament dels escacs.

Va començar la seva relació amb l'ensenyament d'elit dels escacs al millor lloc, a l'Escola de Botvinnik, com a assistent del «Patriarca de l'Escola Soviètica»,

Després, a finals dels anys 80 va fundar, conjuntament amb Artur Yusupov, la seva pròpia escola d'escacs; i és aquí on desenvolupa el seu propi criteri sobre l'ensenyament dels escacs.

Foto: Ajedrez 21

Posteriorment i fins ara,  Mark Dvoretsky ha entrenat i donat classes i conferències per tot el món amb uns resultats més que notables.

Us passo una part d'un text d'en  Mark Dvoretsky en un dels seus primers llibres:

"Fa molt de temps, fins i tot abans de Steinitz, es pensava que l'escaquista guanyava o perdia depenent només de la mesura de la seva genialitat. Morphy és genial perquè venç a tots; els seus adversaris tenen poc talent, perquè perden contra ell.

Steinitz va reconèixer i va demostrar que hi ha una base objectiva en els escacs. Els esdeveniments que se succeeixen sobre el tauler es subordinen a certes lleis i principis posicionals. Si l'escaquista es deixa guiar per ells, llavors obté l'èxit.

Avui és evident que la veritat, per dir-ho així, no està a la meitat, sinó en la unió de tots dos elements, l'objectiu i del subjectiu (tot aquell que s'hagi interessat per la filosofia, sense dubtar s'acordarà de "síntesi" de la cèlebre tríada d'Hegel). Sí, naturalment, la lluita es durà a partir de les objectives lleis posicionals. Però en els resultats influiran d'una manera decisiva les qualitats del jugador d'escacs: el seu talent, caràcter, estat de salut i finalment la seva preparació, la capacitat per utilitzar sense error els seus coneixements, per actuar amb professionalitat en el tauler, per trobar la decisió òptima en les diferents situacions.

La mestria s'assenta en la múltiple combinació de diferents components. En alguns d'ells l'escaquista pot ser molt fort, en altres per contra, feble. Darrere de les jugades que efectua es troben els seus punts febles i forts. Ells són també els que exerceixen un influx decisiu sobre el desenllaç de la partida i de la competició i sovint sobre el desenvolupament escaquístic. Molts jugadors no podrien desenvolupar tot el seu talent, en base a la seva manifesta manca en el terreny decisiu."

Tota una declaració d'intencions, l'escaquista no pot créixer si no explora i entrena molts camps diferents, i l'entrenador està per a ensenyar-li el camí.

Us passo uns vídeos recents sobre  Mark Dvoretsky:





Mark Dvoretsky, enfocava el seu mètode escaquístic com s'ha d'enfocar qualsevol mètode personal davant la vida. Coneix el teus punts forts i sobretot els teus punts dèbils. Recolza el teus punt forts i intenta acabar amb els teus punts dèbils.

Això, que és tan fàcil de dir, requereix una gran dedicació i un gran esforç, i sobre tot, un mètode adequat.  Mark Dvoretsky va crear un mètode d'èxit.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger.Excelent article postum sobre Dvoretsky.Es curiós que tenin quasi tots els seus llibres el que més he gaudit ha estat: Jamas olvide que tiene un rival enfrente:Surt una de les grans dificultats en els escacs:guanyar una partida guanyada jo acostumo a posar als meus alumnes un clasic final de Saavedra on explico que a partir d'un final superior les diverses trampes que planteja l'adversari i l'exemple es clar nosaltres fem les"bones" pero el nostre rival lluita com animal ferit per la seva supervivencia.Grafic pero molt clar.Considero que per acabar quan alguna setmana necesitis idees seria interesant parlar de Yermolinsky que va exportar al mon occidental les idees del gran Botrvinik, y d'alguns altres entrenadors com Yusupov,Svesnikov i d'altres que segur sabràs trobar.Fins la setmana que vé company!!

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

Interessant el que dius, òbviament estic d'acord amb tu. No sabia que Yermolinsky fos entrenador, el conec pel seu llibre i com a jugador (no crec que per donar classes se sigui entrenador).

Un debat interessant seria esbrinar a on estan les “fronteres” entre monitor i entrenador. Hi ha realment entrenadors a casa nostra?

Deixo la pregunta oberta, potser alguna persona la vol contestar.

Salutacions,