Des de sempre, m'ha cridat l'atenció la poca integració de les dones al món dels escacs. En aquest moment la situació és precària, però, quan jo vaig començar a jugar federat el número de dones que juguessin als escacs amb llicencia federativa era realment escàs.
Ara, s'ha donat un pas important en aquest sentit, però, no ens enganyem, encara estem molt lluny del què seria desitjable, coherent i normal; es a dir, que la relació de les persones amb els escacs, homes i dones, fos equivalent.
El passat mes de juliol es va fer a Vitòria el "I Congreso Internacional por la Igualdad de las mujeres en el Ajedrez". Crec que ha estat una bona iniciativa i que es tindria que aprofundir més en aquest tema; però, curiosament, he trobat molta més informació sobre aquest congrés abans que és produís (el que va fer referència a la difusió) que la informació posterior, sobretot he trobat a faltar unes conclusions mínimament concretes.
Foto: Expochess
Foto: Expochess
Us passo els pocs enllaços que he trobat.
Resum al web de la Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana.
Article al diari «El País».
Web dxtfem.com
Web «El pregonero»
També és molt interessant l'entrevista que li van fer a l'Anna Matnadze a Radio Vitòria, la podeu trobar al següent enllaç.
Foto: Ajedrez Social.org
En aquest congrés es va informar que les dones que juguen als escacs federats són un 7% del total de jugadors, francament desolador; aquest percentatge, reflecteix clarament que el món dels escacs en general (federacions, clubs i jugadors) en aquest tema hem fet les coses francament molt malament.
Però, a Catalunya com portem aquest tema? Us passo unes dades per a què pugueu, si us sembla oportú, poder arribar a les vostres pròpies conclusions. És important que tingueu en compte que són dades quantitatives, les dades qualitatives formen part d'un altre debat.
Foto: Federació Catalana d'Escacs
En primer lloc vull explicar amb quines dades he treballat, les dades les he tret de l'últim llistat publicat de l’Elo català. He de creure que aquest llistat ha de coincidir amb el llistat de jugadors/jugadores federats a la Federació Catalana d'Escacs.
Aquestes dades són:
Total jugadors/jugadores: 7673.
Dones federades: 591. Això representa un 7,7%, no gaire per sobre del tant per cent general que apuntaven al congrés referit abans.
Aquestes 591 jugadores forment part dels següents col·lectius:
Sèniors: 121 jugadores, un 20,47%.
Veteranes: 15 jugadores, un 2,53%.
Sub 20: 14 jugadores, un 2,36%.
Si tenim en compte que aquest tres col·lectius, des d’una visió legal els podem definir com majors d’edat, m’ha semblat interessant sumar les seves dades amb un resultat de:Sèniors + veteranes + sub 20= 150 jugadores, un 25,38%.
Ara tractaré els col·lectius que des de un concepte legal podem definir com menors d'edat:
Sub 18: 10 jugadores, un 1’69%.
Sub 16: 29 jugadores, un 4,90%.
Sub 14: 62 jugadores, un 10,49%.
Sub 12: 126 jugadores, un 21,31%.
Sub 10: 123 jugadores, un 20,81%.
Sub 8: 91 jugadores, un 15,39%.
Tots aquests col·lectius sumen 441 jugadores, que representa un 74,61%.
Com a dades exclusivament informatives us passo la relació de clubs amb dones com a jugadores. Però hem de tenir en compte que són dades que poden canviar d'una manera dràstica en un període de temps petit, ja que hi ha alguns clubs que tenen una gran quantitat de jugadores en edat escolar i això pot canviar d'un curs a un altre.
Clubs amb jugadores federades:
- Peona i peó: 30 jugadores.
- Ripollet: 18 jugadores.
- Llinars: 17 jugadores.
- Vilafranca: 16 jugadores.
- Barberà: 14 jugadores.
- Lira Vendrellenca: 14 jugadores.
- Espluga de Francolí: 12 jugadores.
- Badia: 11 jugadores.
- Olot: 10 jugadores.
- Tres Peons: 10 jugadores.
- Amb 9 jugadores: Cerdanyola, Paretana i Santa Eugènia.
- Amb 8 jugadores : Cornellà, Figueres, Masdenverge i Ponts.
- Amb 7 jugadores: Lleida, Mataró, Sant Adrià, Sant Martí i Valls.
- Amb 6 jugadores: Hortenc, La Colmena i Montcada.
- Amb 5 jugadores: Almenar,Banyoles, Calafell, Foment Martinenc, Gerunda, Granollers –Canovelles, La Lira, Sant Boi, Santpedor i Sitges.
Tenim 17 clubs amb 4 jugadores, 12 clubs amb 3 jugadores, 33 clubs amb 2 jugadores i 41 clubs amb 1 jugadora.
Aquesta és la situació actual per clubs, sense entrar en dades concretes, estarem d'acord que encara són molts els clubs que no tenen cap dona federada.
També s'ha de dir que als escacs base hi ha un percentatge important de nenes que no estan a cap club, ja que tan sols juguen el campionat escolar i ho fan amb la seva escola; aquestes persones consten al llistat de la federació dins del seu consell escolar, són aquests:
- Consell Barcelona: 29 jugadores.
- Consell Camp Tarragona: 7 jugadores.
- Consell Vallès-Sabadell: 7 jugadores.
- Consell Catalunya Central: 4 jugadores.
- Consell Vallès Oriental: 2 jugadores.
Bé, com es pot veure a simple vista hi ha una participació important de nenes des de sub 8 fins sub 12 (sub 8 - 91, sub 10 - 123, sub 12 - 126) que són unes xifres que estan força bé. Però després ve la decepció, perquè a sub 14 trobem que la participació baixa aproximadament a la meitat, 62 jugadores, i a sub 16 ens tornem a trobar amb la mateixa situació, 29 jugadores. A sub 18 la situació ja la podem denominar com a desastrosa amb tan sols 10 jugadores.
Està molt bé que es donin classes d'escacs a les escoles, fins i tot a totes les escoles de Catalunya; que milers de nenes rebin aquestes classes i que competeixin als tornejos escolars, però si després, abans d'arribar als 18 anys ho deixen corre, doncs, que voleu que us digui, tots plegats haurem fracassat.
Aquest no és un tema menor, això no passa per casualitat, ja fa molts anys que està passant, i sembla ser pel que he anat sentint i escoltant, ni tan sols els millors monitors que treballen amb nens i nenes saben com es pot solucionar.
Aquesta és la primera barrera que es té que enderrocar si es vol que la igualtat de gènere arribi, algun dia, als nostres escacs. Però encara hi ha una altra barrera molt més alta que aquesta, els clubs, els clubs d'escacs encara són (uns més que uns altres, per suposat) un món clarament masculí, d'homes, pensat per a homes, òbviament per homes, i en aquest ambient moltes dones no se senten còmodes i molt menys adolescents que acaben d'aterrar al món dels escacs.
El pitjor d'aquesta situació és que molts homes escaquistes no són conscients que això estigui passant, per la qual cosa ni es plantegen posar remei.
En fi, "doctors té l'església", però estic convençut que enderrocant aquestes dues barreres la situació de la mancança de jugadores d'escacs es podria contrarestar en gran mesura.
Salut i escacs,
7 comentaris:
Hola Roger:Excelent el teu treball.Estic d'acord amb tu que cal demanar la difusió dels treballs i recomenar escoltar la entrevista a Ana Manatdze.Penso que cal potenciar el paper de les dones en la societat com fan a Georgia per exemple es clau en aquest tema.Estem en un pais on la dona lamentablement, encara es troba en la situació de:Mia o de nadie!! i en aquest contexte els escacs no poden estar alié a aquesta situació.Els meus escasos coneixements sobre el tema m'obliguen a no allargar-me i si,vull fer difondre el teu article per provocar més debat.Fins la setmana que vé company!!!!
Hola Roger, bon article, recull de dades i reflexió de les mateixes. Volia apuntar un tema es que la baixada que apuntes a partir del sub 14 es produeïx no només en escacs femenins sino en termes també absoluts. Es una edat on amb el pas a l'Institut molts deixen de banda les activitats lúdiques extraescolars. No només noies, sino també nois. Per exemple a l'Escola de BCN concretament entre sub 14 - sub 16 hi ha una baixada molt acusada i m'atreviria a dir proporcional en noies i nois. El que penso potser és la diferència es que a partir d'aquesta edat sempre hi ha nois, pocs però alguns hi ha, que potser a partir dels 18 o 20 s'introdueixen en el joc i es federen com a nous, o potser tornen. En el cas de les noies això trobo que molt dificilment passa.
També crec que si està bé en intentar una promoció de les mateixes noies, o que hi hagin més noies jugant a escacs. Però també crec que hi ha molta gent que és un tema a qui li preocupa poc, simplement pensa que si a les noies no els interessa els escacs, doncs que fagin un altre cosa. I ja se que sembla dur el que comentaré però a mi actualment, després d'haver lluitat per trobar elements per integrar-les, ja em començo a preguntar fins a quin punt val la pena lluitar perque un grup més de noies juguin a escacs, si un volum important dels escaquistes els hi importa poc que juguin més o menys. Com apuntes tu mateix en el teu escrit no deixa de ser un món masculí el que hem construït.
El tema de la baixada a partir de Sib14, a part del que han dit, s'ha d'esperar pk els escacs escolars tot jist comencen i aquest volum de sub10 haurà de fer que n'arribi alguna més a Sub18.
Els escacs són una lluoti i les lluites no agraden, generalment a les dones, crec que per això n'hi ha tant poques. Suposo que s'hairoa de cercar una altra manera de captar_ne l'interés per les dones, una manera que no coneixem.
El tema de la baixada a partir de Sib14, a part del que han dit, s'ha d'esperar pk els escacs escolars tot jist comencen i aquest volum de sub10 haurà de fer que n'arribi alguna més a Sub18.
Els escacs són una lluoti i les lluites no agraden, generalment a les dones, crec que per això n'hi ha tant poques. Suposo que s'hairoa de cercar una altra manera de captar_ne l'interés per les dones, una manera que no coneixem.
Hola Frederic,
Veig que estem d'acord, bé, normalment ho estem. Si, és un tema complexa i ningú té la “vareta màgica” que solucioni el tema; però això no vol dir que no sigui un tema a treballar a fons i sense pausa.
Salutacions amic,
Hola Enric,
Gràcies per les teves paraules. Com sempre les teves intervencions aporten un valor afegit a aquest bloc. Del tema de què els nois també tenen un forta davallada a partir de certes edats també era conscient, el que passa és que al ser molts més, es nota menys. La teva apreciació de què en el cas dels nois posteriorment alguns tornen a jugar als escacs i què amb les noies això no és habitual, em sembla molt interessant i digne d'estudi.
Entenc que és un tema “pelut” i que les persones que treballeu amb nens i nenes la falta de resultats concrets us pot passar comptes en forma de cansament, però, des del meu punt de vista la vostra tasca és una tasca realment important i desgraciadament no prou valorada pel món escaquístic en general (un món més amb mentalitat competitiva que formativa).
Crec que el Peona i Peó és un club referent en aquest tema i que podeu aportar molt a altres clubs si algú (la federació potser?) vol coordinar aquesta qüestió.
Salutacions company,
Hola Xavier,
Gràcies per entrar en aquest el meu bloc. Potser a les dones no els agradin les lluites, però això no vol dir que no siguin lluitadores i que tinguin un molt alt esperit de superació (atributs molt idonis pels escacs).
A l'entrevista radiofònica que li fan a l'Anna Matnadze, l'Anna fa referència a aquesta qüestió i diu que és un tema cultural; com exemple posa la seva pàtria, Geòrgia, a on, des de temps ben antics les nenes i les dones juguen als escacs i això esta vist com una normalitat per aquella societat. Això comporta que a Geòrgia hagi una gran quantitat de jugadores i també moltes jugadores d'un gran nivell.
Crec que la nostra societat encara està molt juny de ser una societat justa i moderna envers les dones i és molt trits que en els escacs també passi.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada