dissabte, 3 de setembre del 2016

Breus comentaris (14)


A l'article anterior, "Tornant a la normalitat", vaig parlar de tres jugadors catalans, dos jugadors i una jugadora, que van assolir uns resultats molt meritoris als Campionats d'Espanya jugats a Linares, i que aquesta situació m'havia omplert de satisfacció.

També, al final de l'article, vaig comentar que de ben segur m'havia deixat algun tema i que en posteriors articles ho podia solucionar.

Avui, dins del format de "Breus comentaris", vull tractar tres fets que s'han produït aquest estiu. Es tracta de tres jugadors aficionats, dos d'ells els conec des de fa molts anys i sempre he tingut una relació molt cordial amb ells, el tercer és un jugador modest, però que des del meu punt de vista aporta als nostres escacs un plus extraordinari.

Però, anem a pams:

El primer comentari fa referencia a l'Antoni López Manzano. L'Antoni, és el Gerent de la Federació Catalana d'Escacs i molt més bon jugador del que el seu Elo diu. Suposo, com li passa a molts jugador aficionats, que les seves responsabilitats i el no tenir una alta necessitat competitiva, representa que les prioritats no passen per dedicar-li gaire temps a la preparació dels escacs competitius.


Foto: Pau Pascual

Però, en aquesta ocasió, l'Antoni a tret tot el que porta a dins i ha quedat primer al grup B de l'Obert Internacional del Sant Martí. Felicitacions Antoni.

Foto: Pau Pascual

Podeu consultar la classificació d'aquest torneig en aquest enllaç.

En el segon comentari vull parlar del David Vigo Allepuz. Al David no fa tants anys que el conec com a l'Antoni per la senzilla raó que és més jove, però, no obstant això, també fa molts anys que ens coneixem i sempre ha tingut una relació molt correcta envers a mi; el David actualment és el president del Catalunya Escacs Club i ha quedat primer al grup B del fort Obert Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Felicitacions David, una magnifica actuació.

Foto: Pau Pascual

Foto: Pau Pascual

Podeu consultar la classificació d'aquest torneig en aquest enllaç.

El tercer comentari és un tema molt especial per a mi. Els que seguiu aquest bloc, sabeu de la importància que dono a la història i sovint em poso pesat recalcant que no la tractem prou bé.

En aquesta ocasió vull parlar d'una persona que esta fent molt en aquest sentit, perquè per a què una cosa perduri és té que buscar els instruments que plasmin aquell moment. I això ho està fent fenomenalment en Pau Pascual Duran. El Pau, des de fa alguns anys, ens està obsequiant amb uns àlbums de fotos de gran qualitat sobre diferents tornejos jugats a Barcelona i rodalies.



Podeu consultar la seva obra fotogràfica sobre els escacs en aquest enllaç.

Us recomano que consulteu el seu bloc, Viatge als escacs, un bloc d'una molt bona qualitat.

En fi tres persones que em mereixen un gran respecte, els dos primers són persones que han donat i donen molt pels escacs, la tercera està fent una tasca impagable perquè els petits i grans moments dels nostres escacs perdurin.

Salut i escacs,

4 comentaris:

DAVIDVIGO ha dit...

Moltes gràcies Roger! Sortir al teu blog és per mi quelcom especial. Ja saps de les vegades que quan ens hem trobat te dit que et segueixo i m'agrada molt el que dius i els articles que fas. També com indagues i fas articles molt ben parits sobre clubs a Barcelona, per districtes, gràfics de per equips, història sobre els escacs catalans, en definitiva que m'agrada molt el teu blog. I com et dic és un orgull sortir en ell. Moltes gràcies de nou!!

Roger Salvo ha dit...

Hola David,

En realitat sóc jo el que et tinc que donar les gràcies a tu per les teves amables paraules. Els meus articles en aquest bloc els faig perquè m'agrada escriure i transmetre els meus criteris sobres temes relacionats amb els escacs, especialment els escacs a casa nostra.

La meva esperança ha esta que algunes persones els llegeixin (sí, ja sé que sovint els faig molt llargs i per alguns això és un inconvenient), però quan algú em diu que els llegeix i a més, generalment, li agraden, doncs per a mi això és fantàstic i m'omple de satisfacció.

Una abraçada amic.

Fred ha dit...

Hola Roger Paso a comentar el teu article.Abans que res benvingut al"tajo" i a les teves aportacions generalment encertades i com a minim després d'un bon treball de recerca.En quant a l'Antoni considero que va fer un campionat excelent a Sant Marti amb un final excelent que els seus amics(Monedero i jo) varem seguir en primera linea.Quant ja guanyava de manera matremática va acceptar les taules que el seu contrincant li va oferir.No varem entendre res llevat de que li faltaven menys de dos minuts i que durant bastantes jugades va estar amb qualitat de menys encara que amb una forta compensació.Només els que juguem sabem els nervis que es pasen en aquestes situacions i l'Antoni ja havia demostrat a Sants dos anys abans de que era capaç tot i que al final no va superar la presió.Extraordinari el paper del David guanyat Sants amb molta autoritat.Encara recordo els seus comentaris de la ultima ronda en plan Simeone: Calma,calma partido a partido quan tots ja el felicitavem prematurament.Calia jugar la darrera ronda!!! Bravo Antoni i David.quant dos amics triunfen la victoria també es una mica nostre.En quant al Pau Pascual estic totalment d'acord amb tu i considero de la FCE l'hauria d'anomenar fotograf del futur Llibre del Centenari)ho sé soc un pesat!!)Fins la setmana que vé company!!Fred
Nota: En elFacebook parlo de tu encara que amb el meu descontrol habitual no sé si tinc ganes de pegarte una bofetada o de parlar bé de tu!!!!

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Com sempre demostres que ets amic dels teus amics i que ho vius d’una manera molt especial.

Si, ja vaig veure el que vas penjar a Facebook; m'ho va comentar el meu fill, em va dir: “sembla que el Frederic Andreu et vol donar una bufetada”. Ho vaig mirar i em va semblar una mica “surrealista” per la teva part, però no em va sorprendre, ja que la teva relació envers a mi sempre a estat una relació “amor/odi” (molt més amor que odi) digna del millor psiquiatra.

Espero que tot sigui metafòric, sinó començaries a ser perillós.

Cuidat, company,