dissabte, 17 de maig del 2014

Jaume Lladó Lumbera


Com sabeu els que seguiu aquest bloc, considero que la història dels escacs és important i crec que no hauríem de deixar que part de la nostra història desaparegui.

Si tinguéssim la possibilitat de fer una gran enquesta a la totalitat dels escaquistes catalans, preguntant qui és i el que va representar en Jaume Lladó, possiblement una gran majoria contestaria que no ho sap.

Crec que això no pot ser positiu, per una part, perquè Lladó és un dels grans, amb majúscules, escaquistes catalans, i per una altra banda, perquè és molt trist aquesta amnèsia que tenim del nostre passat.

En Lladó ha estat un dels més destacats jugadors catalans, especialment en les dècades dels anys 1950 i 1960. Va ser campió de Catalunya en cinc ocasions, els anys 1951, 1952, 1955, 1956, i 1967, i en tres ocasions va ser subcampió, els anys 1959, 1961, i 1966.

El Campionat d’Espanya el va guanyar en dues ocasions, el 1956 a Barcelona, i el 1961 a Granada.

També va participar en tornejos internacionals amb bones actuacions. El 1951 fou 7è al torneig de Madrid (el campió fou Lodewijk Prins). El 1957 va guanyar el Torneig Internacional d'Almería, i va tenir un gran èxit en la seva participació al Torneig Zonal de Dublín, on hi empatà als llocs 6è a 8è (al torneig hi participaven 18 GMs; el campió fou Ludek Pachman).Va participar també al Zonal de Torremolinos1962, i al d'Enschede 1963.

Lladó també va participar en diverses competicions internacionals per equips amb la selecció espanyola, en concret, en una Olimpíada d'escacs l'any 1958 a Munic, en dos Campionats d'Europa per equips, el 1961 i el 1970, i en tres edicions de la Copa Clare Benedict, els anys 1958, 1959, i 1963.

Com podeu comprovar, i tenint en compte que va ser un jugador aficionat, el seu palmarès és força bo.

Va començar a jugar amb 16 anys, al club Jake Doble, i amb 18 anys fou campió de Catalunya de 2a categoria. Posteriorment va militar al Club d'Escacs Ruy López, al Club d'Escacs Espanyol, al Círcol Catòlic de Badalona, i al GE SEAT.

Club d'Escacs Espanyol, Campió de Catalunya temporada1970-1971
Lladó és el segon per la dreta dels que estan asseguts

Any 1977

Quan jo vaig començar a jugar federat, l’any 1970, Lladó era un jugador molt considerat i respectat pels jugadors catalans. No puc dir que el coneixes gaire, tan sols vam coincidir a les últimes rondes del Trofeu Dicen... de l’any 1975, a on vam intercanviar alguns comentaris mentre els nostres contrincants pensaven i anys després ens vam trobar alguna vegada al carrer, a la plaça Molina, on jo vivia en aquells temps i ell treballava a l’escala del costat; jo sempre el saludava i ell em contestava amablement amb alguna petita conversa relacionada amb els escacs.

Era un jugador de poca teoria de les obertures, un fort mig joc i amb una especial habilitat en els finals. En realitat, era en els finals on ell és sentia feliç, quan arribava a un final igualat, ell el donava voltes i més voltes fins que aconseguia algun avantatge i després, sovint, aquest petit avantatge el convertia en una victòria.

Aquesta habilitat el feia ser temut pels seus contrincants, però també el feia antipàtic, ja que a vegades abusava de no acceptar petició de taules en posicions de taules mortes.

En aquest sentit vull explicar dues anècdotes al voltant d’en Lladó que potser donin una aproximació a la seva manera de ser:

La primera la vaig sentir en diverses ocasions quan jo era jove; a la Olimpíada de Munic, Lladó va fer taules amb Tigran Petrosian (que com sabem, pocs anys després va arribar a Campió del món) en una llarga partida, el que em van explicar és que en un moment del final i quan la posició era de total igualtat, Petrosian va proposar taules i Lladó les va rebutjar. Bé, no sé si és veritat o potser una mena de “llegenda urbana”, però si que dona una explicació de com ell sentia els escacs, és a dir, que no ho feia amb jugadors de menys nivell, ho feia amb tothom.

La segona és un fet que es va produir al Campionat d’Espanya de l’any 1956 que es va jugar a Barcelona, va ser un dels campionats amb més figures dels escacs espanyols d’aquells temps, tals com: Pomar, Torán, F.J. Pérez, Díez del Corral, Albareda, entre altres forts jugadors.

Durant el torneig va passar un fet que demostra que Lladó era un gran lluitador, però també un gran esportista. El fet és que a la ronda que Lladó tenia que jugar amb Pere Puig (un dels més forts jugadors catalans d’aquells temps), Puig tenia uns exàmens que representava tenir que arribar a la sala de joc dues hores més tard del que estava previst pel començament de les partides. Assabentat Lladó d’aquest fet, va proposar a Puig començar dues hores més tard perquè pogués jugar-se la partida; la partida és va jugar i Lladó va perdre. No obstant això, Lladó va quedar campió d’aquell campionat, no sense certes dificultats a les últimes rondes, dificultats que no hagués tingut si s’hagués adjudicat el punt de Puig per incompareixença. Tota una lliçó d’esportivitat.

Lladó al Campionat de Catalunya individual, any 1978

Homenatge a Juan Torquet, any 1979

Intentant fer aquest article, he pogut adonar-me que una altra característica d’en Lladó devia ser que no li agradava que li fessin fotos, m’ha costat moltíssim trobar-les, apart de la primera, la de les dues copes, que surt en dos “boletines” i també en el llibre que la Federació Catalana d’Escacs va fer per al 75è aniversari, les altres fotos han estat una autèntica feina d’investigació.

En fi, crec que la trajectòria de Lladó com a un dels millors escaquistes catalans, no és tindria que perdre. Tal i com he dit moltes vegades, la nostra història no la tractem com es mereix.

Salut i escacs,

Nota posterior.- Si heu entrat a l'apartat comentaris, veureu que el David Vivancos m'ha passat unes quantes fotos d'en Lladó, són aquestes:

    



14 comentaris:

Yellow_hat_Teacher ha dit...

M'ha agradat això de que Petrosian va proposar-li taules i Lladó les va rebutjar.

Roger Salvo ha dit...

Bona nit professor,

Lladó se sentia tan a gust en el final, que mai volia que s’acabés la partida.

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola Roger:Com de costum has encertat amb un bon treball d'investigació. La generació d'en Lladò eren uns experts finalistes.Jo vaig tindre el plaer de jugar amb ell una partida i mitjançant el nostre comú amic Tomás Fernández que va treballar amb ell una temporada tenien una especie de " relaciò a tres" que sona molt malament peró que en realitat eren converses sobre escacs entre Lladó i Tomás i que després en Tomás me les explicava.Vull afegir algunes anecdotes per coneixer una mica millor a la persona.La primera es que va prologar la versio española del llibre Finales de Peones d'en Maizelis.Un altre es que en una partida contra en Maxim Borrell que llavors era una "enciclopedia" en temes d'obertures es va atrevir a jugar 1-e4 - e5 2-Cf3- De7 ¿! perque tenia molt clar que fes el que fes quedaria inferior i ell que era un gran lluitador va aconseguir guanyar tot i estar la gran part de la partida "al borde del abismo" .Altres anecdotes que recordo es que en un vitage a França amb la selecció espanyola les dietes eren minimes i mentre que els seus companys de selecció es pot dir que pasaven gana ell amb els diners de les dietes anava al mercat i els seus entrepans eren celebres entre els altres components de la Selecciò. Una altre anecdota en un Tancat de la Pobla de Lillet tenia l'habit de reflexionar molt les jugades i abans de fer-la tenia el costum de posar la mà al voltant de la peça i anava voltant fins que es decidia a fer-la. En un moment de la partida va trigar tant que un espectador va agafar la peça i va dir: En aquesta posició jo crec que aquesta es la millor" i la va posar ón pensava.El rebombori va esser considerable i en Matias de Llorens que sempre estava"al loro" va exclamar;Fotos,fotos! Desconec com va acabar la partida pero va esser tot plegat molt entranyable.
Per acabar, la meva partida amb ell cal dir que va guanyar ell amb un excelent atac.Jo totalment sospres ja que sempre recordava les seves tortures posicionals li vaig comentar per que havia trait el seu estil. Em va contestar:Oh es que avui em volia divertir.Naturalment va aconseguir el seu proposit, Fins la setmana entrant Fred
Nota:Per properes investigacions recorda que en Joaquim Traveset te un excelent arxiu fotogràfic

David Vivancos Allepuz ha dit...

Maestro, por si quieres ilustrar una segunda edición revisada de este interesante artículo sobre Lladó:

Aquí tienes una imagen con autógrafo incluido: http://3.bp.blogspot.com/-msj7PcBsXho/UYJfow9VVVI/AAAAAAAADUk/eVuDjLyARE0/s320/Jaime-Llado.jpg

Simultáneas en La Pobla: http://4.bp.blogspot.com/-3FKcilBmb-A/UMDKn7KKVEI/AAAAAAAAB2c/OW6PHcCq6sU/s1600/1957%25E2%2580%2593Jaime-Llado-dando-simultaneas-ajedrez.jpg

Aquí jugando por las bandas: http://3.bp.blogspot.com/-6zEnXlay-ew/T8e-lLEtVrI/AAAAAAAAAmI/7vSVWt1z8fQ/s1600/ajedrecistas-francisco-jose-perez-y-jaime-llado.jpg

Otra: http://4.bp.blogspot.com/-n_Hx6W0B5RU/UMDJsNBloFI/AAAAAAAAB2E/-rA7yqZFRAc/s400/Jaume-Llado.jpg

Un abrazo,

D.

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Moltes gràcies pels teus comentaris complementaris. Les anècdotes que expliques enriqueixen el meu article, com sempre molt oportú.

Ets una autèntica enciclopèdia vivent dels últim 45 anys dels escacs catalans, llàstima que no vulguis escriure sobre tot, que és molt, del que saps.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Hola David,

Muchas gracias por las fotos, ya las he puesto en la página principal como nota posterior.

Un abrazo

Fred ha dit...

Hola Roger:
Moltes gracies de nou per la teva insistencia en que escrigui una historia dels escacs catalans.Però jo no soc la persona indicada.Considero que cal trovar entre els escaquistes algu amb facilitat per escriure (David Vivancos o Ricard Llerins per exemple) i els veterans com jo i molts altres Joaquim Traveset per exemple podriem colaborar amb un reguitzell d'anecdotes orals que farien molt mes agradable la historia.Potser també cal engrescar a la Federacio que encapsali el projecte donant les directrius i el suport necesari per a aquest tema tan engrescador.Fred

Unknown ha dit...

Fantàstic article, Roger, no deixes de sorprende'm amb temes que desconec (i són tants!).

Roger Salvo ha dit...

Frederic, penso que si que estàs capacitat per escriure. No fa falta que sigui un llibre, tan sols fa falta que vagis recopilant records i anècdotes, després ja veurem que es pot fer amb el material que pugui sortir.

Però bé, si no et veus amb cor, doncs vale. Els teus suggeriments també em semblen interessants.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Hola Joan,

Motes gràcies per les teves paraules, ets molt amable.

Aprofito per felicitar-te, també a l’Ariadna i a tota la família de l’Hostalric. Heu fet una campanya extraordinària.

Ara l’important (suposo que ja ho feu) és consolidar el club amb noves incorporacions, la propera temporada teniu que tenir com a mínim un “B”.

Salutacions, amic.

Ramón Caro ha dit...

Bon article.

Aqui tens la partida que, suposo, tenies controlada, amb Petrosian

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1367096

salutacions

Roger Salvo ha dit...

Gràcies Ramón. Si que la tinc controlada, però va molt bé que passis aquesta adreça per si algú la vol mirar.

Salutacions,

Alejandro ha dit...

Roger, ahir es va trobar DEFINITIVAMENT la data CORRECTE de mort de en Jaume Lladó, hem intervingut varies persones, pero la "estocada" final la va concretar Joaquim Travesset simplement preguntant al Cementiri de Collserola. Va morir el 16/4/2001. Hi havia una veintena de persones desde fa deu anys buscant informació, i al final la hem trobat. A mes, partíem de una data errónea que va aparèixer en un article de Joan Segura a "Mundo Deportivo" a on ell deia que había mort al 1996, i això trasbalsava tot el treball.

Alejandro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.