diumenge, 2 de febrer del 2014

Campionat de Catalunya per equips. 2a ronda


Segona ronda del Campionat de Catalunya per equips i primera a casa, al Centre Cívic, seu del Sant Martí, en concret a la sala d’actes.

Molt bona millora això de jugar a la sala d’actes, la comoditat és perfecta per jugar als escacs: taules amples, lluminositat molt bona i a més, un més que acceptable silenci. Ingredients necessaris per jugar als escacs, que no sempre és poden gaudir en els diferents locals de la geografia catalana.

El Sant Martí ha presentat a aquets campionat vuit equips i avui (i totes les rondes que juguem a casa) els de l’equip A, hem compartit local amb l’equip B i l’equip G. Això a fet que abans de començar els diferents matxs he pogut saludar a diferents amics, especialment al Manel Riera, el Jordi Sabater i l’Andrés Rojas, entre altres.

El nostre matx ha estat especialment  estressant, sobretot per a mi. Tot semblava que anava força bé a mig matí, amb molt bones posicions per a nosaltres en algunes partides; jo estava jugant un final possiblement igualat però complicat, quan he fet una jugada incorrecta que m’ha portat a defensar un final de torres inferior. A partir d’aquest moment ja no he pogut estar per a una altra cosa que la meva partida, a més el rellotge també m’acuitava. La noció del temps a desaparegut, quan he sentit una veu, la del nostre delegat, el Pablo Castillo, que m’ha dit: estem 5 a 4, la victòria depèn de si no perds. La partida estava força malament per a mi, podíem dir que perduda, però estàvem en un autèntic “ping-pong” mutu  (coses d’aquest ritme) amb una posició complicada, i afortunadament (per a mi, es clar) el meu contrincant no ha trobat les millors jugades i he acabat guanyant, el que ens a donat el primer punt sencer en aquest campionat.

No estic orgullós que la primera partida que guanyo com a jugador del Sant Martí hagi estat un “atracament”, però com em deia un antic entrenador de futbol “los goles valen aunque se marquen con la rodilla”.

Com és el meu costum, us passo els resultats del matx i els resultats del grup. Avui, com érem tres equips del Sant Martí us passo de tots tres.

Podeu consultar els resultats del Sant Martí A en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats de la segona ronda del grup del Sant Martí A, ho podeu fer des d’aquest enllaç.








Podeu consultar els resultats del Sant Martí B en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats de la segona ronda del grup del Sant Martí B, ho podeu fer des d’aquest enllaç.








Podeu consultar els resultats del Sant Martí G en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats de la segona ronda del grup del Sant Martí G, ho podeu fer des d’aquest enllaç.






 No és habitual que parli de mi en les cròniques del campionat per equips, us demano disculpes en aquest sentit, però aquesta vegada no ho he pogut evitar.

Salut i escacs

2 comentaris:

Fred ha dit...


Hola Roger:
Enhorabona per la victoria teva i del equip,encara que sigui" in extremis" No obstant m'has de permetre que torni a insistir en la "meva creuada" sobre aquest ritme de joc que provoca que desprès de tres hores i mitja de fer una partida d'escacs seria, el resultat es decideixi a la loteria dels "penaltys" que no deixa d'esser això dels trenta segons d'increment.Per cert es una adulteraciò d'una magnifica idea d'en Fischer.Ell va esser l'inventor d 'aquest ritme però amb dos minuts(!!) d'increment per jugada i això si es interesant de cara a la qualitat de la partida.
Repeteixo,moltes felicitats.Fred
Nota:Tornant al comentari de la setmana pasada es cert que la expressiò"trama barcelonina" jo tampoc l'he sentida mai però si que hi ha aquesta sensació per part dels clubs de fora de Barcelona i expresions com:Es millor anar a Sants que a Tarragona per exemple si que les he sentides.

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

Puntual amb la teva habitual petita crònica en aquest bloc. Moltes gràcies per les teves felicitacions, també felicitar-vos al Congrés per la vostra contundent victòria.

Referent a la “teva creuada” sobre el ritme de joc que ens toca partir, ja saps el que penso perquè ho hem parlat moltes vegades. No obstant això, és molt interessant el que dius sobre la idea de Fischer, no ho sabia.

És curiós que amb el temps que portes en aquest món dels escacs i la quantitat d'anècdotes i histories que saps, no vulguis dedicar una mica del teu temps per recopilar-les per escrit. Això serià molt bo per a la història del Congrés i també dels escacs catalans.

No siguis tan gandul home, posat les “piles”, que tu pots.

Salutacions,