Torno de vacances plenament satisfet. He aconseguit la tranquil•litat adequada per poder donar compte d'alguns llibres que feia temps que volia llegir i també poder mirar, amb l'adequada calma que requereixen, alguns llibres d'escacs que vaig comprar fa poc temps.
Aquest any hem restringit les despeses del cotxe, s'han acabat les visites a poblacions i comarques veïnes. El turisme de proximitat, per molt que sigui interessant i agradable, l'hem tingut que descartar. No estan els preus dels carburants per fer bromes, aquest estiu, els especuladors s'han passat de debò (és indignant que puguin el preu del carburant, quan en el mateix tram de temps ha baixat el preu del barril de petroli), però ja sabem que estem en el temps dels especuladors, ells manen. Bé, hem estat més temps al poble i hem gaudit de la meravellosa cuina dels seus restaurants, amb això no ha hagut cap restricció.
A la nostra casa tenim un petit pati molt agradable. En aquest pati, en les hores de menys calor, és quan gaudeixo de la lectura i també del seguiment dels llibres d'escacs; aquest estiu l'he tingut que compartir amb un gat negre, de ben segur que ell pensava que "l'okupa" era jo, però finalment ens vam acostumar a la mútua companyia.
Dels llibres d'escacs, vaig gaudir especialment de "Secretos de los Campeones", escrit pel conegut Mestre Internacional Michael Rahal. És un molt bon llibre, però a més és un llibre per gaudir-lo sense preses, amb tranquil•litat, apreciant els seus subtils detalls. Des del meu punt de vista, llibres com aquest, perden molt de la seva màgia si els tenim que compartir amb les preses de preparar una obertura determinada o indagar que juga el nostre següent contrincant.
És un llibre totalment recomanable, però a l'igual que no recomanaria que un bon vi el prenguéssiu amb gasosa, aquest llibre es té que gaudir dedicant-li el temps adequat.
Un cop a Barcelona m'ha cridat l'atenció el debat que ha promogut a "Ajedreznd" el Frederic Andreu, amic i president del Club d'escacs Congrés. El Frederic ja havia expressat aquest plantejament al butlletí del Congrés i ara ha fet extensiu el debat a la resta de jugadors catalans.
Particularment estic bastant d'acord amb els plantejaments del Frederic Andreu, però puc entendre altres posicions. Ara bé, després dels diferents i interessants arguments del debat que s'ha produït a "Ajedreznd" crec que aquest és un tema suficientment important perquè la comunitat escaquista catalana fes un esforç intel•lectual per definir el ritme adequat de les partides, per sobre de comoditats organitzatives o temes externs a la mateixa partida.
Salut i escacs,
1 comentari:
rtoffaAmic Roger:Veig que has tornat amb plena forma.Gracies per informar en el teu blog del"meu" debat.Haig de dir que no tinc problemes fisiologics i que aquest ritme crec que em beneficia ja que em considero un jugador rapid.Pero fallaria al meu amor pels escacs que fa 50 anys que dura si no lluites per intentar millorar una part fonamental dels escacs com es el FINAL(si,en majuscules).Jo no vull cap retorn al pasat( he dinat i sopat a Manresa amb una partida aplaçada d'un company d'equip)La millora que plantejo nomes afectaria a un15/20% de les partides pero tots gaudiriem molt mes del nostre meravellos joc/esport/ciencia.Ens cal que tots els implicats(directius,organitzadors,jugadors profesionals,aficionats)que formemn els quatre pilars necesaris i tots imprescindibles fem un petit sacrifici i segur que trobarem un ritme que satisfagui a tothom.La meva proposta no deixa de ser un punt inicial de treball que amb les necesaries consultes segur que trobarem un ritme mes adecuat per a tothom.Evidentment el meu comentari final( per ara)sobre els esponsors es ciencia-ficcio pero cal estar vigilant sobre la serietat.El exemple de decidir un campio per la moneda a l'aire es l'ultim exemple.Salut i escacs Frederic
Publica un comentari a l'entrada