divendres, 23 de setembre del 2011

"Sempre ens quedarà París"

A l’editorial d’Ajedrez ND, podem llegir que la FIDE planteja una sèrie de mides recaptatòries en l’aplicació de l’Elo internacional que suposen un greu perill per a la supervivència d’aquest Elo.

Cap sorpresa, els òrgans directius de la FIDE ja fa molts anys que fan pudor. Són una estructura que podríem denominar com a “mafiosa” si no fos perquè algun mafiós podria sentir-se ofès.




 Realment és una vergonya que la màxima autoritat dels escacs mundials estigui en mans d’aquestes persones. Però, tenim que tenir en compte que les coses no són mai per casualitat; la parsimònia i el deixar fer de les grans federacions estatals i també, perquè no dir-ho, dels grans jugadors professionals, ha portat a aquesta situació de “república bananera”.






Les grans federacions, que tenen la majoria dels millors jugadors i compten amb una immensa quantitat de fitxes de jugadors no professionals, no fan gaire cosa que no sigui queixar-se, generalment en els mitjans de comunicació escaquístics. Utilitzant un símil caní, borden però no mosseguen.

Els grans jugadors, els que poden aspirar a ser campions mundials, van per lliure. Cadascun es preocupa dels seus interessos i són incapaços de posar-se d’acord ni pels temes més banals. En conseqüència són marionetes en mans de la FIDE.

Mentrestant la FIDE tan sols és preocupa d’intentar treure diners, bàsicament per pagar  idees extravagants i l’alt tren de vida dels seus directius.

En condicions més normals no seria recomanable, però donada la greu situació actual, no entenc com les federacions europees i americanes no es posen d’acord i plantegen una amenaça d’excisió, i si no causa efecte doncs consumar-la. Pitjor no estaríem.

Si algú no posa remei, això pinta fatal. Bé, si Humphrey Bogart a la pel•lícula “Casablanca” deia allò de “sempre ens quedarà París”, nosaltres, amb el permís de “Catulo”, podem dir “sempre ens quedaran els socials”.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Unknown ha dit...

No estic segur, però diria que és l'article més dur i crític que he llegit en aquest blog. No et falta raó quan dius que la FIDE és una república bananera. És una llàstima que federacions relativament serioses com la nostra, s'hi hagin de supeditar.
Per això no m'agrada el concepte d'escacs com a esport i prefereixo veure'l com a joc, cultura, competició mental...

Roger Salvo ha dit...

Hola Joan,

A vegades quan es diuen algunes coses, sembla que siguis dur. Però no són dures les teves paraules, és dura la realitat que estàs explicant.

Referent a la Federació Catalana, jo crec que ho estan fent força bé. El que passa és que els primers anys de mandat de la gent que la porta actualment, van fer moltes i bones coses i van posar el llistó molt alt. La gent ràpidament ens acostumem a lo bo i ara quan en alguna qüestió no arriben a aquest llistó que ells van crear, molta gent s'apunta a criticar-los. No crec que sigui just, si cometen algun error greu, ho tenim que denunciar, però està fora de context carregar-se tota la seva gestió per uns fets puntuals.

Tampoc des de la Federació Catalana seria intel•ligent fer la guerra directa a la FIDE. la Federació Catalana tindria (des del meu punt de vista) que sumar-se a les possibles iniciatives en el sentit que jo apuntava a l'article, quan les principals federacions estatals estiguessin disposades a donar aquest pas.

En realitat estic convençut que la FIDE, no pot sobreviure sense les grans federacions, en canvi les grans federacions si que podrien sobreviure sense la FIDE (òbviament l'actual).

Però, qui li posa el cascavell al gat?

Salutacions,

Jordi Sabater ha dit...

Hola maco, et dono tot el suport possible a tu i al teu escrit, així si et ve a buscar la "màfia legal", no estarás solet a la garjola. Solidaritat total amb qui denúncia les injustícies!!! All with Roger!!!

Roger Salvo ha dit...

Hola Jordi,

Agraeixo la teva solidaritat, però tan sols és una opinió. Encara es pot opinar, no? A menys que ens canviïn la Constitució via "Senyories absolutes".

I si fa falta, demano refugi al teu planeta. Territori molt més sa.

Ens veiem el dissapte,