M'he assabentat pel web de la Federació Catalana d'Escacs que a mort Francisco García Orús a l'edat de 81 anys. Ho sento, no vaig tenir mai un tracte proper amb ell, però la imatge que guardaré és d'una persona de poques paraules però molt educada i cordial.
Segurament molts dels jugadors actuals no saben qui va ser García Orús. És el que passa, el temps ho esborra quasi tot.
Com anècdota us diré que fa pocs mesos, un "nano" d'uns 12 anys i poc més de 1800 d'Elo, em va deixar bocabadat quan em va dir que no sabia qui era Karpov. Com per parlar-li de Capablanca?
Recordo que quan jo vaig començar a jugar als escacs federats l'any 1970, al Campionat de Catalunya per equips, a la ronda que va enfrontar el Foment Martinenc (el meu primer club) i l'Español (un dels millor equips d'aquells moments i posterior campió d'aquell campionat), molts socis del Foment estàvem mirant les partides ja que molts d'aquells jugador eren dels millors d'aquella època. Un company ja veterà, em va dir amb respecte, mira, aquest és García Orús, un gran jugador que perd molt poques partides, sovint dona taules en posicions igualades, però si intenten guanyar-lo, normalment guanya ell. Aquestes paraules se'm van quedar gravades i amb elles el nom de García Orús.
Posteriorment, tant sols a jugat els per equips i últimament algun torneig de veterans; des de fa ja molts anys jugava a l'equip de l'Aragonès. A destacar el 75% dels punts que va fer al últim per equips.
Volia fer una petita història d'aquest jugador i posar més fotos seves, però res, no he trobat cap font documental que parlés sobre la seva vida i trajectòria. Ni tan sols el llibre sobre el 75 aniversari de la Federació Catalana d'Escacs que es va editar l'any 2000, a l'apartat de jugadors catalans destacats, parla de García Orús. I és curiós, perquè García Orús tenia el títol de Mestre Nacional gràcies a què l'any 1965 va quedar subcampió d'Espanya darrere de Diez del Corral i per davant de Medina, E. Pérez, Saborido, Moran, Visier, Màxim Borrell entre altres.
Bé, una pena no poder posar la seva trajectòria i fotografies. Els que seguiu aquest bloc sabeu que normalment m'agrada fer-ho. Però el que si he trobat són unes quantes partides dels millors anys de García Orús que podeu consultar clicant els següent enllaç. Notables les taules que va fer amb jugadors tan forts com: Grigoric, Forintos, Medina, Keene i Donner.
Tindríem, entre tots, que recuperar les biografies de bons jugadors que com en aquest cas, estan malmeses.
Salut i escacs,
10 comentaris:
Hola Roger:
Estàs "al loro" de tot eh! Només apuntar que durant el darrer per equips l'Aragonès derrotà al Congrés B i en García Orús s'imposà, en un dels duels de veterans, a en Moranta.
Salutacions,
Héctor
En el libro de Pablo Morán "Los campeonatos de España de ajedrez", existe alguna que otra partida publicada de García-Orús. Me lo miraré cuando pueda.
Fins i tot hi tenim penjada una foto del duel Garcia Orus - Moranta a la web no oficial del Club Congrés.
http://congres.net16.net/equips_11/eqr0805.jpg
Descansi en Pau.
Hola Héctor,
Gràcies per les teves paraules. Si, es veritat que us vau enfrontar amb l'Aragonés a l'últim per equips, la partida de García Orús amb Moranta va ser una de les seves últimes partides, una pena.
Salutacions,
Hola Alex,
Sí, tienes razón, en el libro de Pablo Morán editado en 1974 del cual tengo la suerte de tener un ejemplar, hay tres partidas de García Orús. En el campeonato de 1957 contra Torán, en el de 1965 contra A. Fernández y en el año 1967 contra Sicilia.
Por cierto, enhorabuena por el mediático mach que has jugado con Palau.
Saludos y gracias por tus apreciaciones.
Hola Karori,
Gràcies per la teva puntualització, vaig buscar fotos de García Orús per tot arreu i resulta que una de les últimes fotos (potser la última) estava ben a prop.
Salutacions,
Yo tengo una fotocopia de la planilla
original de la partida Albareda-Garcia Orús del primer Torneo Nacional de La Pobla de Lillet, 1955. Por aquella época de finales de los '50 se jugaron en el pueblo cuatro Torneos llamados "Nacionales", en los que participaron algunos de los más fuertes jugadores catalanes del momento. García Orús participó en tres de las cuatro ediciones, ganando la primera de ellas. Yo tengo varias partidas de él de estos Torneos que nadie debe conocer porque no se han publicado nunca.
Hola Roger, em dic Antoni García i sóc el fill de García Orús. M'ha emocionat molt el teu article sobre el meu pare. Tens raó, sempre li comentàvem que sovint donava taules quan podia lluitar per la victòria...Els escacs eren la seva vida i sempre al menjador de casa seva havia un tauler d'escacs a la tauleta petita. Evidentment el meu pare guardava totes les seves partides (les més antigues són dels anys 40...).
Tenia 80 anys, faria els 81 aquesta setmana vinent. Si vols alguna cosa sobre ell, partides, el que sigui, tens aquí el meu email: agarci42@xtec.cat
Gràcies, moltes gràcies pel teu recordatori!
Hola Toni,
Moltes gràcies per les teves paraules, me'n alegro de què t'hagi agradat el meu article. El teu pare va competir amb els millors jugadors d'Espanya, és a dir, va ser dels millors; però el que més m'admira és el seu gran amor pel nostre joc, al qual va estar lligat fins els últims moments.
Agraint-te la teva deferència, rep una forta abraçada en aquests difícils moments.
Hola, sóc el Marc Narciso i també volia compartir alguns records, amb la visió d´un nen, que és el que jo era quan vaig compartir bastants moments amb ell.
Vaig coincidir amb el García Orús en la seva etapa al Foment Martinenc, ara fa una pila d´anys.
Recordo molt bé que era la época en que l´Óscar de la Riva i jo, érem uns crios i estàvem pujant al primer equip, i el García Orús defenía el primer tauler amb una solvència envejable.
Es pot dir que ens garantía un mínim de taules (molt rarament perdía una partida) i en guanyava unes quantes (recordo una partida model de la india de rei amb g3 que em va impressionar per la sencillesa en que va guanyar conduïnt les blanques)
Ell era un home molt tranquil, educat, pausat (en la parla, en el caminar... fumava i fins i tot fumant era pausat, com si ho fès a càmera lenta.)
Sembre obría amb 1.d4 i buscava posicions tranquil.les, peces centralitzades, rei segur, tot molt clàssic i acadèmic. Era molt difícil superar-lo, i de fet no recordo cap derrota seva.
Jo tenía un joc que era tot menys clàssic i acadèmic, i em mirava les seves partides amb molt interès (un sempre admira a qui fa coses que un no sap fer) i segur que vaig aprendre unes quantes coses.
Amb el pas del temps, la seva activitat escaquística va baixar, va fitxar pel Centro Aragonès, i vam perdre el contacte.
Però el record de la persona entranyable i gran jugador la tinc ben fresca i la volia compartir.
Publica un comentari a l'entrada