Llibres (2)

Fa alguns mesos, el 29 de desembre de 2009, vaig fer un article amb el títol de "Llibres", comença així: "Com a comiat de l'any 2009, vull recomanar-vos uns llibres, llibres d'escacs obviament... " I vaig parlar de tres llibres, "Ajedrez de torneo", "Ajedrez en la cumbre" i "Aprenda de las leyendas".

En l'article d'avui, vull reprendre aquest esperit de recomanar llibres d'escacs. Però voldria fer un matís, les recomenacions no són tant perquè em consideri un expert amb capacitat per decidir que un llibre és millor que un altre. Ben el contrari, sent conscient de la meva qualitat de jugador mediocre, les meves recomanacions van en el sentit dels llibres que m'han cridat l'atenció. Per fer-ho més entenedor, podríem dividir els conceptes de criteri en tres apartats: 1. llibres que he constatat que m'han aportat alguna millora concreta en el meu joc, 2. llibres que m'ho he passat molt bé amb el seu contingut i 3. llibres que m'he divertit amb la manera de fer del seu autor. Aquest esquema és per a clarificar conceptes, però també és veritat que la majoria dels llibres que pugui recomanar en aquest o posteriors articles clarament tenen i tindran un important component del primer apartat.

Avui vull parlar de dos llibres del tercer apartat i d'un llibre del segon apartat amb dosis importants del primer i tercer apartats.

Els dos primers llibres són: "Los siete pecados capitales del ajedrez" i "Ajedrez para cebras" del GM escocès Jonathan Rowson. Aquests llibres tenen en comú la manera tremendament divertida de com enfoca els temes el seu autor. Humor britànic, això si, però jo m'ho he passat força bé.

Los siete pecados capitales del ajedrez

L'autor desglossa a manera de pecats els següents set temes:

• Pensament (innecessari o erroni)
• Relaxació (oportunitats perdudes, falta de determinació)
• Avidesa (excessiva preocupació amb el resultat de la partida)
• Materialisme (insuficient atenció als factors no materials)
• Egoisme (deficient consciència de l'oponent i les seves idees)
• Perfeccionisme (destrets de temps, esforços exagerats)
• Dispersió ("perdre el fil", desordre, mala concentració)

Qui no està influenciat per algun d'aquests "pecats"? A mi de per si, el llibre no m'ha solucionat definitivament cap dels meus problemes. però si que m'ha fet veure alguns dels que no era suficientment conscient, si saps la malaltia pots començar a buscar el medicament per curar-la.

Ajedrez para cebras

En aquest posterior llibre, l'autor planteja tres qüestions vitals pel jugador:

• Per què és tan difícil millorar?
• Quin tipus d'actitud mental es necessita per trobar bones jugades en les diferents fases de la partida?
• És un mite l'avantatge de la primera jugada?, existeixen diferències entre jugar amb negres o blanques?

El provocador títol "Ajedrez para cebras" és una introducció del que vol ser el llibre, ens vol dir que en escacs no podem donar res per fet. Ens convida a oblidar-nos de les convencions i a pensar per nosaltres mateixos.

En aquest sentit el llibre comença explicant que quan sentim el ressonar de cascos, pensem en cavalls, perquè ens resulta més familiar, però poden ser zebres. En aquest sentit ens vol fer veure que tenim que estar més oberts a la experiència i ser menys depenents del que és més convencional.

Aquest segon llibre és potser més subjectiu, es presta més a diferents interpretacions. Però no per això m'ha semblat menys interessant.

El tercer llibre és "Claves del ajedrez práctico" de Jonh Nunn. Nunn és, des del meu punt de vista, un dels millor escriptor de llibres d'escacs. M'explico, Nunn en els seus llibres és un molt bo comunicador, entenen això en què amb molt poques paraules (lletres) i exemples (partides o posicions) és capaç d'ensenyar molt i molt bé.

Claves del ajedrez práctico

El títol ja ho diu, l'autor toca en aquest llibre diferents qüestions (la pressa de decisions, omissions i errors greus, l'obertura, el mig joc, el final, com utilitzar l'ordenador, literatura escaquista) des d'una perspectiva pràctica, amb bons consells i un llenguatge amè.

Tres llibres molt agradables de llegir, que ens poden ajudar a progressar sense tenir que memoritzar gaire.

Bé, si heu arribat fins aquí enhorabona, hi ha molta gent que no arriben al final dels articles llargs. Als que ja havien llegit aquest llibres demanar-los, si els ve de gust, que em diguin el seu parer. Els que no els heu llegit, animar-vos a llegir-los, us agradaran.

Salut i escacs,