Gideon Stahlberg

Després de parlar, en articles recens, de Larsen i de Carlsen, avui vull fer un recordatori d'altre jugador nórdic, en Gideon Stahlberg. Possiblement alguns de vosaltres (molts?) us direu, qui és aquest Stahlberg?

Alguns pensen que es podria considerar el tercer jugador escandinau, amb el permis d'Andersson. Bé, no entrem en polèmiques, 3r? 4t? 5è? El cert és que va ser un molt fort jugador, capaç d'enfrontar-se i en algunes ocasions entaular i fins i tot vencer, als millor jugadors de la seva època.

Definit com a un jugador elegant, jo (menys diplomàtic) el definiria com a un jugador rocós, amb plantejaments "totxos" d'obertura, un jugador difícil de guanyar.

Stahlberg va néixer el 26 de gener de 1908 a Göteborg i va morir el 26 de maig de 1967 a Leningrad.

Gideon Stahlberg va ser un Gran Mestre suec, que va exercir sovint com àrbitre en les trobades pel campionat del món. Va ocupar el primer tauler de l'equip del seu país en les Olímpiades disputades entre 1928 i 1964, sempre amb èxit, obtenint la seva millor puntuació (76,9%) a la de Hèlsinki de 1952. Juntament amb Stoltz i Lundin, va constituir l'avanguarda escaquística del seu país, aquests tres jugadors es forjaren el renom "dels tres mosqueters suecs", degut a les seves bones actuacions a les Olímpiades de Folkstone 1933 i Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze. En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues individuals (bronze el 1933 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935).

Va destacar com jugador de matxs, el 1933 va sorprende a la afició mundial en derrotar a Estocolm a Spielmann per +3-1=4, després, el 1934, a Götemborg va batre a Nimzowitch per +4-2=2 i el 1938 va empatar, també a Estocolm, amb Keres (en aquells moments Keres era considerat un clar aspirant al títol d'Alekhine). El 1949 Gligoric el va batre a Belgrad per +1-2=9.

Si voleu consultar partides de Stahlberg, cliqueu aquí.

El seu joc mai el va situar a les cotes que semblava que podia assolir. Això es va deure possiblement al gran interès que va expressar per altres ocupacions. Així, va ser un jugador de bridge i tennis de taula de categoria internacional i un apassionat degustador de vins i altres begudes alcohòliques, afició que va reduir les seves possibilitats de classificar-se millor en nombrosos tornejos.

Persona de gran cultura, va dominar diversos idiomes, va posseir una extraordinària memòria i va escriure diversos llibres d'escacs.

La seva carrera com a jugador es va veure dividida en dues parts per la Segona Guerra Mundial, la qual va començar mentre es trobava a Buenos Aires participant a l'Olimpíada de 1939.



En tornar a Europa el 1948 va començar a obtenir excel·lents resultats. Es va classificar per jugar el torneig de Candidats al Interzonal de Saltsjöbaden de 1948, va guanyar el torneig de Trecianske Teplice de 1949 i va ocupar la setena posició al torneig de Candidats de Budapest de 1950. A l'Interzonal d'Estocolm de 1952 va quedar cinquè i es va classificar pel torneig de Candidats de Zuric de 1953. En aquest torneig va quedar últim, però cal comptar que aquest campionat està considerat com un dels més forts de la història.

Arribats a aquest punt, la seva estel va començar a declinar. Com compensació va exercir com a àrbitre a cinc matxs pel campionat del món. Va morir el 1967 al patir un col·lapse quan es dirigia a Leningrad per a prendre part en un torneig internacional.

Tot un personatge dels escacs, jo el vaig descobrir quan vaig fer un seguiment del llibre de Bronstein ("El ajedrez de torneo", molt bon llibre per cert) sobre el Torneig de Candidats de 1953. Vaig analitzar algunes partides de Stahlberg i us puc assegurar que va fer "suar la cansalada" a més d'un dels favorits.

Salut i escacs,