És bo saber-ho

El setembre s'acaba, mes sonso, intermedi entre les batalles de l'estiu i les que vindran a la tardor. Poc de què parlar, bé tenim les Olimpíades d'Escacs allà per les Sibèries, però d'aquest esdeveniment no tinc cap gana de parlar, apart de dir que des de que es fa cada dos anys dona la impressió que l'interès que desperta va minvant progressivament.

De les activitats del Congrés ja vaig informar a l'article anterior i de les del Sant Martí ja s'encarreguen les seves "hosts mediàtiques", Catulo, Los Mon i El Planeta de Saba.

En aquest article us poso tres posicions que és bo saber en el cas d'arribar a situacions similars. És clau que les guardeu al subconscient, que potser algun dia us poden fer falta.

La primera posició és la maniobra de Reti i surt en tots els manuals de finals de peons, la majoria de vosaltres la coneixeu, però per a mi és un final especial. Quan he donat classes a nens i nenes o a principiants, sempre he gaudit d'aquest final, perquè crec que té màgia. És un exemple perfecte de la màgia dels escacs. Com sé que a aquest bloc també entren persones que s'estan iniciant en el nostre joc i també, per què no dir-ho, hi ha escaquistes d'un cert nivell que han d'escurat l'estudi dels finals, crec que és oportú que el posi.

Les blanques juguen i fan taules

Aquesta segona posició, crec que és molt interessant de retenir a la memòria, no tant perquè no siguem capaços de resoldre-la, si no perquè en una partida viva, en les posicions prèvies a aquesta, podem rebutjar arribar-hi pensant que està perduda.

Les blanques juguen i fan taules

Aquesta tercera posició, tampoc és gaire difícil solucionar-la, però també és molt important quedar-nos amb el desenllaç final, ja que pot sorgir en diferents situacions pràctiques.

Les negres juguen i guanyen

Seguint les recomenacions que se m'han fet en articles anteriors, no posaré les solucions d'immediat. Deixaré que les poseu vosaltres, si després d'uns dies ningú s'ha decidit, doncs ja les posaré jo.

Salut i escacs,

Calendari d'activitats del Club d'Escacs Congrés

En Josep Sadurni, company del meu club, és d'aquella mena de persones amb les quals et trobes a gust, es una persona cordial i educada, de les que ajuden a fer "pinya". Com a jugador és més fort del que el seu Elo indica (normal per les persones que no poden estar gaire pels escacs). També és el responsable d'un web de suport al Club d'Escacs Congrés i tenint en compte que el club no té pàgina web, és el web del Josep el que sovint supleix aquesta mancança.

El Josep em diu, que li ha dit l'Andreu (el Frederic Andreu, president del Congrés) si puc donar difusió, en aquest bloc, d'algunes de les activitats que des del Club d'Escacs Congrés es pensen fer.

No acabo d'entendre per què el Frederic no m'ho ha dit a mí directament, ja m'ho aclarirà. Però, òbiament, no tinc cap inconvenient i us passo aquesta informació.


Calendari d'activitats socials i competicions previstes per a aquesta temporada

Festa Catalana.
26-09-2010. Campionat de Catalunya de ràpides per equips. El nostre Club participarà, com a mínim, amb dos equips.

Festa Major del Barri del Congrés. Del 2 al 4 d'octubre.

• Torneig individual de partides llampec. 3 d'octubre a les 11:00 h. a la seu del Club. Obert a tothom. Inscripcions al Club, dilluns, dimecres i divendres, de 18:30 h. a 20:00 h. o bé per teléfon (93 352 38 51).
• Per a altres activitats alienes als escacs, podeu consultar al Club.

Campionat social.
Del 8 d'octubre fins el 3 de desembre, a les 21:30 h. Ritme de joc: Una hora per jugador a "finish".

Assemblea General i convocatòria electoral.
29 d'octubre a les 21:30 h. Preguem l'assistència de tots els socis donada la seva importància i transcendència.

Torneig de partides llampec de Nadal.
10 i 17 de desembre, a les 21:30 h. Inclourà cava i torró i el lliurament de trofeus i premis pendents de les temporades anteriors.

Copa Catalana i Campionat de Catalunya per Equips 2011.
Comptem amb tots per tal de no tenir vacants als equips!


Bé aquesta és la informació dels propers actes programats pel Club d'Escacs Congrés, i jo de collita pròpia voldria plantejar algunes qüestions:

1. No fiar-se gaire de la programació, el Club ens té acostumats a variar les dates i horaris. Això si, fer-se'n, sempre es fan. Però si esteu interessats en algun d'aquests actes, confirmeu prèviament les dades ("el que avisa, no es traidor").
2. És una gran alegria veure amb quina sinceritat es posa que es farà "el lliurament de trofeus i premis pendents de les temporades anteriors". Espero que no sigui una innocentada, ja que alguns portem anys esperant.
3. Seria d'agrair que es donés molta més informació sobre l'assemblea, ja que, segons sembla, a d'obrir una nova etapa al nostre Club. La tenim aquí mateix, el proper mes d'octubre i no s'han donat públicament, encara, les explicacions previes pertinents.

En fi, que sigui tot per a bé, l'esperança és l'últim que es perd.

Salut i escacs,

Adéu Larsen

Ha mort Bent Larsen, un dels millors jugadors d'escacs del segle XX.

El passat dijous 9 de setembre, va morir a l'Argentina Bent Larsen.

Bent Larsen va néixer a Tilsted (Dinamarca), el 4 de març de 1935, però la seva infantesa va transcórrer a la ciutat d'Holstepro, allà als 6 anys va descobrir els escacs. Als 12 anys va començar a jugar a un club d'escacs i set anys després es va consagrar com a Mestre Internacional. Als 21 anys, va ser campió del seu país per primera vegada i va aconseguir el títol de Gran Mestre Internacional després de la seva brillant actuació a l'Olimpíada de Moscou (1956). Allà defensant el primer taulell de Dinamarca va sumar 14 punts de 18 possibles.



El seu màxim esplendor, es va produir durant la decaca de 1960 i comenáments de la del 1970, quan el seu rànquing Elo, el va ubicar entre els 3 millor jugadors del món. Larsen va ser l'únic escaquista occidental que va aconseguir tenir "score" favorable contra la majoria dels campions mundials soviètics, superant en més d'una ocasió a Botwinnit, Smyslov, Tal, Petrosian, Spassky i Karpov. També va sumar victòries sobre Bobby Fischer.



Larsen va ser considerat en aquests anys un dels millors jugadors no soviètic, conjuntament amb Bobby Fischer. En el desafiament entre la Unió Soviètica i la resta del món a deu taulers, celebrat a Belgrat el 1970, va defensar el primer tauler i va relegar a Fischer al segon.



Un any després el nort-americà el va derrotar a Denver per un contundent 6 a 0, a la semifinal del Torneig de Candidats. Larsen l'havia vençut el 1970 a l'Interzonal de les Palmes.

Larsen és considerat el millor jugador de la història de Dinamarca i també el millor jugador escandinau fins la recent aparició del jove Gran Mestre noruec Magnus Carlsen.

Amb més de 5000 partides disputades al llarg de la seva dilatada carrera, amb sis campionats nacionals a Dinamarca, amb els primers llocs a: Wijk aan Zee (1960 i 1961), Torneig IBM a Amsterdam (1964), l'Havana (1967), Winnipeg (1967), Mònaco (1968), Lugano (1970), Las Palmas (1972), Manila (1973) i molts més.

També es va adjudicar els tornejos interzonals classificatoris pel campionat mondial d'Amsterdam (1964), Sousse (1967) i Biel (1976). Va disputar quatre cicles per la candidatura pel títol del món: El 1965, va caure a la semifinal amb Tal, el 1968 va perdre també la semifinal amb Boris Spassky, el 1971 va ser rotundament derrotat, com ja he comentat, per Bobby Fischer i el 1977, a quarts de final, va ser derrotat per Lajos Portisch.

Malauradament, la seva amarga derrota, per 6 a 0 amb Fischer el 1971, va ser un cop massa dur per a ell, això va representar un abans i un després a la seva carrera i a partir d'aquell moment ja no va ser el mateix d'abans.

Larsen es va caracteritzar per utilitzar obertures no convencionals i serà recordat pel seu esperit de lluita, que va resumir al seu llibre "Jo jugo per guanyar".

Si voleu disfrutar amb partides de Larsen, podeu clicar aquí.

Des dels anys 70 del segle passat vivia alternativament entre Las Palmas i Buenos Aires, establint-se finalment a la localitat de Martínez, província de Buenos Aires, on vivia amb la Laura, la seva dona argentina.

El 2004, va ser entrevistat pel diari argentí "La Nación", consultat sobre les raons de les passions que els escacs desperta en els homes, el veterà mestre, amb veu greu i una petita ganyota de complicitat, va dir: "Els escacs és una bella amant a la qual tornem una i altra vegada sense que importin les moltes vegades que ens rebutgi"

Un sincer adéu per aquest gran escaquista, seguirem gaudin amb el teu llegat, les teves partides.

Salut i escacs,

III Torneig Torxa

Organitzat pel Club Peona i Peó, per tercer any s'ha celebrat aquest torneig d'escacs base. Un total de 46 nois i noies, provinents de 13 clubs diferents (Espiga Les Corts, Peona i Peó, Cerdanyola, Llinars del Vallès, Mollet, Catalunya, UGA, Tres Peons, Vila Olímpica, Congrés, Escola d'Escacs de Barcelona, Ateneu Hortenc i Comtal), s'han enfrontat per Sistema Suís a 7 rondes. S'ha jugat en un grup únic, format per jugadors sot-16, sot-14, sot-12 i sot-10.

El campió ha estat l'Aitor Ortiz de Latierro de l'Espiga Les Corts amb 6,5 punts, en segon i tercer lloc han quedat el Jaume Gotes del Peona i Peó i el Daniel García del Cerdanyola, amb 5,5 punts cadascun.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Per part del Club d'Escacs Congrés, han participat el Xavier Povill que amb 4 punts ha quedat tercer de sot-10, enorabona Xavier, i el Francisco Javier Romero que també ha fet 4 punts, bon campionat de tots dos. Cal tenir en compte que el Francisco Javier va perdre l'última ronda, llàstima, ja que d'haver guanyat hagués quedat bastant millor. El Xavier ha fet 1,5 punts més que l'any passat, molt bona progressió.

Bona iniciativa per part del Club Peona i Peó, que està aconseguint que aquest torneig, ja sigui tot un clàssic dels escacs base a Barcelona.

Salut i escacs,