Vacances

Vacances, tot un any esperant i per fi ja són aquí. Toca sortir de l'asfixiant Barcelona i carregar "piles". Aquesta societat és de boigs, milers i milers de persones de tot el món volen venir a visitar Barcelona i nosaltres, "tontos del cul" com diria l'amic "Saba", qualsevol oportunitat és bona per sortir com uns coets d'aquesta la nostra ciutat. Nostra? A vegades, quan tinc que mourem pel centre de Barcelona (sempre que puc, ho evito), en aquests mesos d'estiu, la quantitat de "guiris" que es mouen amb una total seguretat de que tot allò que troben ho han pagat i que és d'ells, tinc molts dubtes de què aquesta ciutat sigui nostre, dels ciutadans que vivim en ella. Aquesta ciutat, amb el vistiplau de l'Ajuntament, és dels hotelers i de la Cambra de Comerç que fan el que és més convenient pels seus interessos. Que per més que és gastin grans quantitats de diners en propaganda (en aquest cas l'Ajuntament i altres administracions amb diners públics) per fer-nos creure que també són els nostres interessos, la realitat, tossuda realitat, diu cada dia més clarament que els seus interessos i els interessos dels ciutadans d'aquesta maravellosa ciutat, són molt diferents i en algunes ocasions clarament oposats.

Bé, potser estic una mica "cremat". El cert és que necessito vacances i "foto el camp" de Barcelona.

Ara a l'agost farà un any que vaig començar aquest bloc i fins aquest article tan sols havia parlat d'escacs, permeteu-me aquesta petita dispensa, la parrafada extraescaquistica m'ha sortit espontàniament i no m'he volgut reprimir.

A finals d'agost tornaré a escriure més articles i prometo escriure d'escacs i no més que d'escacs. Perquè no es digui que no poso res d'escacs us deixo aquest malintencionat problema de lògica escaquista.

Les blanques poden donar mat en una jugada.

Com és possible això?

He deixat un missatge amb la solució.

Salut i escacs,

Open del Sant Martí, punt final

Bé, s'ha acabat, després de nou calorosos dies l'Open del Sant Martí ha finalitzat amb el triomf del Gran Mestre Internacional mexicà José González amb 7 punts, amb els mateixos punts ha finalitzat també el Gran Mestre Internacional ucranià Viktor Moskalenko, però amb pitjor desempat (esperem que sigui definitiu, ja que amb els amics del Sant Martí en això dels desempats no pots estar gaire tranquil. "Por un perro que maté..."), tercer ha estat el Gran Mestre Internacional cubà Aryam Abreu amb 6,5 punts. Cal destacar l'alta combativitat de la gran majoria dels jugadors, qüestió que té un mèrit afegit si tenim en compte les circunstancies de la sala de joc.

GM José González

GM Viktor Moskalenko

GM Aryam Abreu

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Al grup B s'ha imposat André Quiela Agostinho d'Angola amb una clara autoritat fent 8,5 punts de 9 possibles, segon ha quedat el Pablo Castrillo del Cornellà amb 7,5 punts i tercer ha estat en Joerg Riekenbrauk d'Alemanya amb 7 punts. Cal destacar també l'actuació del jugador local Javier Rios que amb 6,5 punts ha quedat 6è a la classificació general i 1r del seu tram d'Elo, felicitacions Javier.

André Quiela Agostinho

Pablo Castrillo

Joerg Riekenbrauk

Javier Rios!!!

Referent als jugadors del Congrés les seves puntuacions han estat les següents: El Josep Manel Gómez i el Ramon Povill han fet uns meritoris 5 punts, el Francisco Javier Romero Gamez ha fet 4,5 punts, el Xavier Povill ha fet 2,5 punts i el Francisco Javier Romero López ha fet 1,5 punts.

Si voleu consultar la classificació del grup B, cliqueu aquí.

Com a punts forts del torneig destacar l'organització (és té que tenir en compte que jugar en un Centre Cívic representa que algunes "tecles" no estan a l'abast dels organitzadors i que resodre problemes no previstos representa tenir que passar per terceres persones, amb les complicacions que això representa) que ho han fet força bé dintre de les seves possibilitats. També ressaltar l'actuació dels àrbitres, com a mínim els dies que jo he estat han passat totalment desapercebuts, un gran atribut per un àrbitre.

Com a punt feble, la calor a la sala de joc. Terrible d'aguantar fins i tot pels espectadors, el que fa encara més meritòria la combativitat de què ha gaudit el torneig. Afortunadament, sembla que l'any vinent hauran instal·lat aire condicionat a la sala de joc, el que farà molt més agradable la competició.

Enhorabona als companys del Sant Martí per aquest important pas endavant que ha estat l'organització d'aquest torneig i animar-vos a superar el "llistó" l'any vinent.

Salut i escacs,

Mèrit i valors

Fa tres setmanes que no escric cap article, des de què vaig crear aquest bloc, el mes vinent farà un any, mai havia deixat d'escriure tant de temps. S'han ajuntat diverses qüestions externes als escacs que m'han tret temps per escriure i la calor que patim aquests últims dies fa que estigui més gandul de l'habitual. La meva gandula intenció era esperar a final de mes, escriure un article de notificació de començament de vacances i no tornar a escriure amb normalitat fins el setembre.

Però ahir un fet em va fer canviar d'opinió. Vaig anar a fer el "pipa" al torneig internacional que organitza el Club d'Escacs Sant Martí i vaig al·lucinar amb la quantitat de titulats internacionals que hi havia. 4 Grans Mestres Internacionals, 10 Mestres Internacionals, 7 Mestres FIDE i fins 55 jugadors catalans i d'altres indrets al grup A. També 99 animosos participants completaven un competitiu grup B.

Que un club modest, de barri, com és el Sant Martí, hagi aconseguit organitzar un torneig com aquets té molt de mèrit. Una empresa com aquesta requereix l'esforç i la dedicació de molta gent. Aquests valors, per sobre dels diners, són els que fan gran un club. Felicitacions al Club d'Escacs Sant Martí i a la seva gent.

Com a fets sorprenents d'aquesta primera ronda, cal resaltar les victòries de dos coneguts meus. A l'Antoni Fabregas del Barcelona-Vulcà, fa més de 25 anys que el conec, jugava al Terrassa i sempre ha estat un jugador peligrosament convinatiu, bé ahir es va imposar al fort Mestre FIDE cubà Arian González. Al jove MC del Foment Martinenc, el Dídac González, el conec des de l'any passat quan vam coicidir al tancat per a norma de MC que va organitzar, precisament, el Club d'Escacs Sant Martí, doncs bé, el Dídac s'ha imposat a tot un Gran Mestre, al Lelys Stanley Martínez, Gran Mestre Internacional cubà.

Des del Club d'Escacs Congrés no hem aportat cap jugador al grup principal, el A. Però si que participen alguns companys al grup B, concretament: El Josep Manel Gómez, el Francisco Javier Romero Gámez, el Xavier Povill, el Ramon Povill i el Francisco Javier Romero López. Tan sols el Josep Manel Gómez va aconseguir mig punt, tots els altres van perdre amb jugadors amb un Elo molt superior. Ànim a tots que això acaba de començar.

Dels amics i coneguts, destacar les victòries de: El "mestre" Aranda, el Javier Rios i el Fernando Poyato. Mig punt ha aconseguit el Miquel Fernández-Diaz, atracant amb bon estil. Han perdut el Manel Riera, l'Amadeu Heredia i el José Luis Alfara. Això acaba de començar, mota sort a tots.

Si voleu seguir aquest torneig, podeu clicar aquí.

Bé us deixo, tinc la sort de viure a 10 minuts caminant del local de joc i vull aprofitar per seguir la segona ronda, ja que promet ser molt interessant.

Salut i escacs,