Orgull i enyorança

El mes d'agost de l'any passat vaig fer un article sobre la història del Club d'Escacs Congrés a on parlava de diferents jugadors i jugadores que en alguna ocasió van jugar al nostre club. En aquell article parlava de tots els jugadors i jugadores, que per a mi, havien jugat un paper important a la seva història.

Avui us vull parlar dels jugadors i jugadores que en algun moment han defensat el Congrés i han assolit fites importants com és haver quedat campions de Catalunya. Ja en aquell article us parlava d'ells, però ara us poso unes fotos d'aquells temps.

El jugador més fort que ha jugat al Congrés ha estat l'Ángel Martín. Mestre Internacional, Campió de Catalunya Juvenil (1971), Campió d'Espanya Juvenil (1972), sis vegades Campió de Catalunya (1974, 1979, 1980, 1984, 1997 i 2000) i quatre vegades Campió d'Espanya (1976, 1984, 1986 i 2000). El seu currículum ho diu tot, un dels millors jugadors d'Espanya durant molt temps.



La Teresa Canela va començar a jugar als escacs al nostre club i els seus primers èxits els va aconseguir sent jugadora del Congrés. Mestra Internacional Femenina. Set vegades campiona femenina de Catalunya. Ha participat amb l'equip espanyol a les Olimpiades de Sàlonica (1984 i 1988) Dubai (1986) i Novi Sad (1990).



El Jordi Ayza va arribar al Congrés juntament amb l'Ángel Martín i va marxar amb ell. Mestre FIDE. Dues vegades Campió de Catalunya (1977 i 1978).



Parlar d'en Víctor Vehí, és parlar d'una persona molt especial dins de la història del Club d'Escacs Congrés. Amb deu anys ja jugava força bé, era un nen agradable i dinàmic amb una gran capacitat pels escacs i moltes ganes d'aprendre. Quan va arribar l'Ángel Martín li va donar classes particulars i el seu joc va progresar enormement. Quan l'Ángel va marxar, el Víctor se'n va anar amb ell. Llei de vida, els clubs modestos no podem lluitar contra els "cants de sirena" que els arriben als jugadors joves. El Víctor és Mestre Internacional. Dues vegades campió de Catalunya Juvenil (1976 i 1977) i dues vegades campió de Catalunya absolut (1993 i 1998).



La Conxita Canela va quedar dues vegades campiona de Catalunya femenina. En realitat la Conxita va tenir la "desgracia" de coincidir amb la seva germana Teresa en la majoria dels Campionats de Catalunya Femenins. Quan la Teresa quedava primera, la Conxita era la subcampiona. Durant molt de temps, les germanes Canela va dominar els escacs femenins catalans.



L'Antonio Torrecillas és també un "producte" sortit del Congrés. Mestre Internacional. Campió de Catalunya l'any 1994. L'Antonio, degut al seu caracter cordial i generós, va deixar molts amics al nostre club, en realitat i a pesar de què ens va deixar fa molts anys, el seguim considerant un dels nostres. Estem molt orgullosos de tu Antonio.



El José Manuel Gil va ser un dels més forts jugadors de Catalunya. Des de fa uns anys que no juga, masses potser. El vaig conèixer l'any 1979, jugava al Foment Martinenc i era de segona categoria (avui seria un Elo Català entre 1800 i 1900). Ens vam fer amics i em va explicar que al Foment no es sentia valorat (no sé si aquesta percepció era real del tot, però si que em consta que en aquells temps al Foment cosideraven que altres jugadors joves tenien més futur que ell). Vaig parlar amb els dirigents del Congrés i "dit i fet" va fixar per nosaltres i vam intentar que estigués satisfet. Va coincidir amb l'Antonio Torrecillas, van evolucionar junts d'una manera impressionant i quan ja eren uns grans jugadors, van a tornar a entrar per la porta del Congrés els "cants de sirena" i van marxar junts.
El José Manuel és Mestre FIDE. Campió de Catalunya Juvenil (1982), Campió d'Espanya Juvenil (1983) i Campió de Catalunya absolut (1986).



El Màxim Borrel va ser un molt bon jugador d'escacs. Mestre Català, va ser Campió de Catalunya l'any 1971. El Màxim té dues carreres universitaries, professor universitari i gran pedagog (amb qualsevol conversa amb ell s'aprenien coses). Els escacs sempre havien estat per ell un segon plat, però no obstant això, era un autèntic entes dels diferents temes que envolten el nostre joc. Va escriure diferents llibres i òbviament d'escacs també, molt bons per a aquells temps. Va ser ell el principal "culpable" en l'operació Gil, ja que em va comentar que aquell "nano" tenia un potencial increïble. Vaig tenir una molt bona amistat amb ell i a pesar que fa molts anys que no tenim cap relació el segueixo considerant com a un gran amic.



En Fermín Tejero és l'únic que segueix jugant amb nosaltres i francament ho fa força bé, puntua amb contundència al Campionat de Catalunya per Equips. El Fermí és el jugador del Congrés amb majúscules, és el jugador que més partides ha jugat al primer equip del Congrés i també el que ha defensat més vegades el primer taulell. Mestre Català. Campió d'Espanya Escolar a l'any 1961, subcampió de Catalunya absolut la temporada 1963/64 quan encara era juvenil i campió de Catalunya l'any 1976.



Per què orgull i enyorança? És un orgull que aquests jugadors i molts altres hagin jugat al Club d'Escacs Congrés i enyorança de quan érem un club atractiu que feia que molts jugadors de tots els nivells volguessin jugar amb nosaltres.

Salut i escacs,

Campionat de Catalunya Individual

Campionat absolut de Catalunya.
Jordi Magem es proclama campió de Catalunya Absolut 2010. El Gran Mestre manresà va necessitar de les partides de desempat per imposar-se a Joan Fluvià . Daniel Alsina també va necessitar els desempats per vèncer a Alvar Alonso i classificar-se tercer. Més...

Això és el que trobes si entres al web de la Federació Catalana d'Escacs, poca difussió si tenim en compte que juntament amb el Campionat de Catalunya per Equips deuria de ser el campionat més important dels que organitza la nostra federació.

Aquest campionat s'ha anat degradant els últims temps i el format actual no deixa de ser una excusa perquè no poden suprimir-lo.

Quan jo vaig començar a jugar als escacs al començament dels anys 70 del segle passat, el Campionat de Catalunya Individual es jugava sistema tancat amb els millors jugadors del moment. Per a la majoria dels jugadors catalans era un honor classificar-se i òbviament un privilegi jugar-lo. Cal dir que els pocs jugadors amb titulació internacinal habitualment no el jugaven, però els que el jugaven eren dels millors de Catalunya i el campionat gaudia d'un gran nivell.

El format actual no m'agrada, per molt original que sigui no em sembla adequat per decidir el Campió de Catalunya. Aquest any s'ha decidit el campió i el tercer lloc pel sistema de desempat que són semi ràpides. El campió em sembla totalment digne, el Jordi Magem és des de fa molts anys un molt fort jugador i possiblement en un format tancat també hauria quedat campió. Però en un campionat tancat, tots contra tots, les coses queden molt més clares.

En realitat els quatre jugadors que han jugat la final o per el tercer lloc, han jugat 8 partides. Un campionat tancat de 10 jugadors hagués representat 9 rondes. Tan complicat és fer un tancat? A on està el problema?

Suposo que consensuar els interessos dels jugadors professionals i els jugadors aficionats deu ser complicat. Els jugadors professionals viuen dels escacs i no poden deixar compromisos més interessants econòmicament, els jugadors aficionats no poden jugar en dates complicades per a la seva feina o estudis.

Setmana Santa podria ser una bona data per a fer una final amb format tancat, però aquestes dates coincideixen amb tornejos amb bons premis. La solució passa per organitzar un Campionat de Catalunya Individual amb bons premis i si això no és possible prescindir dels professionals que no estiguin dispossats a jugar en aquestes dates.

Estic convençut que es podria organitzar un campionat realment interessant amb jugadors que voldrien lluitar per ser campions de Catalunya.

Ha mode d'exemple i a la "tun tun" penso que amb jugadors com: Daniel Alsina, Alvar Alonso, Antoni Gual, Joan Fluvià, Jordi Fluviá, Xavier Vila, Santiago Beltran, Alfonso Jérez, Robert Aloma i Antonio Torrecillas, podria fer-se un tancat francament il·lusionant per als aficionats i donaria prestigi al Campionat de Catalunya Individual. Òbviament es poden fer altres llistes de jugadors aficionats tan dignes com la que jo he posat.

La Federació Catalana d'Escacs hauria de fer un esforç en aquest tema, els escacs catalans es mereixen un campionat individual a l'alçada del prestigiós Campionat de Catalunya per Equips, del qual ens puguem sentir orgullosos.

Salut i escacs,

Obert Tupinamba

Dimecres passat va concloure el V Torneig Obert Internacional "Tupinamba", aquest torneig va ser el més matinador dels tornejos a ronda setmanal de primavera i òbviament ha estat el primer en finalitzar.

El Club d'Escacs Tres Peons, organitzador del torneig, s'ha especialitzat en organitzar un seguit de tornejos durant tot l'any amb diferents formats, horaris i dies de joc, que els fan molt atractius per un gran nombre d'aficionats.

Tornant al Torneig Tupinamba, el seu guanyador ha estat el Mestre Internacional Miguel Muñoz del Terrassa, amb 7,5 punts. El Miguel Muñoz és un especialiste en guanyar aquests tipus de tornejos. En els últims anys ha guanyat un gran nombre, no sé si ostenta cap rècord però deu estar molt a prop. Crec que el Miguel Muñoz i altres titulats com ell, fan una bona tasca pels escacs catalans jugant tornejos setmanals, ja que la majoria dels titulats internacionals que tenim al nostre país no opten per aquests tipus de campionats.
En segon lloc i amb els mateixos punts que el campió i pijor desempat, ha quedat en Filemón Cruz del Tres Peons, també habitual en aquests tornejos.
Tercer amb 7 punts ha quedat el jove jugador del Sant Martí, el Marc Sánchez. El Marc ja no és una promesa sinó tota una realitat i ho demostra torneig rere torneig.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Per part del Club d'Escacs Congrés han participat dos jugadors: El Rubén Hernández i el Rafael Ylla, joventut i veterania.

El Rubén ha fet 6 punts, bona classificació, però crec que ha estat per sota del seu nivell. Es una bona notícia que vulgui jugar tornejos individuals, de ben segur que vol tornar ha ser el primer taulell del nostre equip.

El Rafael Ylla ha fet 3 punts, tenint en compte que ha fet tres incompareixences pactades, la última ronda per anar al Campionat de Catalunya de Veterans, doncs podem dir que no ha estat un mal campionat.

Les pròximes setmanes aniran acaban en "cascada" tots els tornejos de primavera, intentaré fer una crònica dels que han participat jugadors del Congrés.

Salut i escacs,

Torneig femení del Sant Martí. Final.

Ahir a la tarda, es van jugar les tres partides que faltaven de l'actiu femení que organitza el Club d'Escacs Sant Martí. Aquesta segona jornada també va ser molt competida, però a diferècia de la primera no va haver incidents ni reclamacions, amb la qual cosa, l'arbitre, "l'impagable" Jordi Sabater, no va tenir cap mal de cap.

El torneig la guanyat amb autoritat la jugadora del Montcada Ana Maria Vargas, molt bon torneig d'aquesta jugadora que s'ha imposat a jugadores amb més Elo que ella. Felicitacions.



La segona posició ha estat per a la Sílvia Folch, jugadora de l'Ateneu Colón i guanyadora del torneig de l'any passat. Aquest any el seu joc ha estat massa irregular per poder obtar al campionat. Cal ressaltar però, que si hagués hagut un premi a l'esportivitat de ben segur que l'hagués guanyat ella. Penúltima ronda, juguen la Sílvia i la Vitalia Tolkachova jugadora amb el rànquing més alt del torneig, partida molt tensa i complicada, s'arriba al final amb cert avantatge de la Vitalia però la Sílvia té avantatge de temps, que li dona moltes possibilitats. La Sílvia comet un error greu i perd material important, estaria perduda si no fos que a la Vitalia li queden 15 segons de rellotge i no té temps per poder imposar el seu avantatge, la Vitalia proposa taules i la Sílvia les accepta tot i ser conscient que la partida esta guanyada per temps. "Chapeau" Sílvia.



La tercera classificada ha estat la Diana López del Club Passió d'Esparreguera.



La nostra "nena", nena que ja s'ha fet una dona, la Sandra Escobar, a quedat cinquena empatada a puntuació amb la tercera. Bona actuació de la Sandra que va millorant torneig a torneig.



El Club d'Escacs Sant Martí ha estat, com era d'esperar, l'equip amb més representants.



La classificació final és la següent:

1. Ana Maria Vargas (1976) del Montcada, 6 punts.
2. Sílvia Folch (2114) de l'Ateneu Colon, 5 punts.
3. Diana López (2120) de la Passió d'Esparreguera, 4,5 punts.
4. Vitalia Tolkachova (2168) del Masnou, 4,5 punts.
5. Sandra Escobar (1955) del Congrés, 4,5 punts.
6. Ariadna Moreno (1863) del Sant Martí, 4,5 punts.
7. Cristina Vidal (1893) del Santa Eugènia 4 punts.
8. Eva Carrillo (1700) de l'Escola d'Escacs de Barcelona, 4 punts.
9. Andrea Gutierrez (1700) del Barcelona, 3 punts.
10. Rosa Fernández (1700) del Sant Martí, 2 punts.
11. Paula Bello (1700) del Sant Martí, 2 punts.
12. Gala Garcia-Castany (1969) del Santa Eugènia, 2 punts (no va jugar la segona ronda).
13. Sarah Nogués (1700) del Masnou, 2 punts.
14. Klimava Katsiaryna (1700) del Sant Adrià, 1 punt (no va jugar la segona ronda).
15. Euridice Da Silva (1700) del Sant Martí, 0 punts.
16. Maria Rovira (1700) del Sant Martí, 0 punts.

Bon torneig, molt meritòria la iniciativa del Club d'Escacs Sant Martí. En aquest torneig ha hagut un gran desnivell entre les participants, per una part jugadores amb moltes "hores de vol" que han competit per guanyar el torneig i un segon grup de principiants (majoritàriament nenes i adolescents). Però el realment positiu per a mi, ha estat veure amb quina il·lusió i serietat s'han pres el torneig les jugadores del segon grup. Aquest torneig és dels que seveixen per potenciar l'afició i l'autoestima a les jugadores que comencen.

Salut i escacs,

Torneig femení del Sant Martí, primera part.

El Club d'Escacs Sant Martí està organitzant un torneig femení de semirràpides a 20 minuts i 7 rondes. Les quatre primeres rondes es van jugar el dissabte passat dia 8 de maig al matí i les tres següents està previst que es juguin el proper dissabte dia 15 de maig a la tarda.

En aquests torneig participa la jugadora del Club d'Escacs Congrés Sandra Escobar i fins ara ho esta fent força bé amb 3 punts de 4 possibles.

La primera jornada va ser molt competida, amb reclamacions polèmiques, que van posar al arbitre, el Jordi Sabater, en una situació incomode, però que va saber solucionar amb la seva peculiar "mà dreta".

La classificació després de quatre rondes és la següent:

• Amb 4 punts, Ana María Vargas (Montcada) 1976 d'Elo.
• Amb 3 punts, Cristina Vidal (Santa Eugènia) 1863 d'Elo. Sandra Escobar (Congrés) 1955 d'Elo. Sílvia Folch (Ateneu Colon) 2114 d'Elo.
• Amb 2 punts, Vitaliia Tolkachova (Masnou) 2168 d'Elo. Diana López (Esparreguera) 2120 d'Elo. Gal·la Garcia-Castany (Santa Eugènia) 1929 d'Elo. Ariadna Moreno (Sant Martí) 1863 d'Elo. Eva Carrillo (Escola d'Escacs de Barcelona) 1700 d'Elo. Andrea Gutíerrez (Escola d'Escacs de Barcelona) 1700 d'Elo.
• Amb un punt, Paula Bello (Sant Martí) 1700 d'Elo. Katerina Klimava (Sant Adrià) 1700 d'Elo. Rosa Fernández.
• Amb 0 punts i tot un futur per davant, la Sara Nogués. La Sara té vuit anys, molt per apendre, però de ben segur que aviat serà una bona jugadora.

Propera "estació" dissabte dia 15 de maig, sort a totes.

Salut i escacs,

XX Diada d'Escacs

Ahir diumenge dia 9 de maig , un any més, es va jugar la Diada d'Escacs que organitza Comissions Obreres del Barcelonès. Aquesta vegada era la 20a, poca broma que organitzar un torneig d'escacs 20 anys seguits no és tasca fàcil. Fer un torneig de ràpides a 10 minuts amb uns premis tant minsos i aconseguir una participació més que digna té força mèrit.

Després de 20 anys, podem parlar ja d'un clàssic que compta amb una participació força fidel. A destacar la participació d'en Toni Ayza, President de la Federació Catalana d'Escacs.

Per part del Club d'Escacs Congrés, hem participat 7 jugadors amb sort dispar, però hem gaudit d'un matí d'escacs molt agradable.



La puntuació dels jugadors del Congrés ha estat la següent:

• El Jaume Viñals, seguint amb la seva ratxa de bon joc dels últims temps, ha fet un molt bon torneig fen 6,5 punts.
• El Marco Antonio González també ha fet un molt meritori torneig amb 5,5 punts.
• Jo no he estat gaire regular, desperdiciant bones posicions, i no he pogut passar dels 5 punts.
• El nostre President, el Frederic Andreu ha fet 4,5 punts.
• El José María Jordán, també ha fet 4,5 punts.
• El Javier González ha fet 3,5 punts.
• El Jordi Rodríguez ha fet 3 punts.

Si voleu veure la classificació final, cliqueu aquí.












També voldria ressaltar la molt bona actuació d'en Oscar Ruiz del Sant Martí, que va jugar l'última partida al primer taulell i va perdre, però si hagués guanyat hauria sigut el campió. El gran especialista, en Beto Moreno, ha fet 6 punts, tenint en compte que no ha pogut jugar la primera ronda podem dir que la seva actuació ha estat força correcte.

Total, que ens ho hem passat d'allò més bé. No es pot demanar més pels que no som professionals.

Salut i escacs,

Escacs i boxa?

Una companya de feina, sabent que m’agraden els escacs, m’ha passat no sense certa sorna un article que ha llegit a un diari dels que abans es denominaven com a “grocs” i ara els coneixem com gratuïts.

Quan l’he llegit m’he quedat sorprès i a la vegada amb una certa incredulitat. Us passo l’article en qüestió:

Si voleu fer la imatge més gran, cliqueu a sobre

No sé el que penseu vosaltres, però a mi em dona pena. Sembla que la gent no sap que inventar-se i acaben inventant la sopa d’all, perquè combinar matusserament dos activitats tant diferents no deixa de ser una “pallassada”. Posats també podríem combinar la dansa clàssica i la tauromàquia o la poesia i els concursos de rots.

Per una altra banda, també comentar que l’article deixa bastant que desitjar en la seva vessant periodística, en realitat no explica gaires coses. Com exemple faria les següents preguntes: On es juguen les partides d’escacs? Potser al mig del ring? Hi ha taulell mural perquè pugui seguir les partides el públic? Es juguen les partides amb rellotge? Diu l’article que el públic crida mentre juguen, no entenc perquè criden?

A més, a qui pot interessar l'enfrontament entre dues persones amb un nivell molt baix tant en escacs com en boxa. Tot plegat sembla una situació molt estranya, dona la impressió de ser un muntatge amb moltes possibilitats de què hagi "tongo".

Aquesta activitat no tan sols ens té que molestar a les persones que ens agraden els escacs, també ha de molestar a les persones aficionades a la boxa.

Salut i escacs,