Fa poc menys d'un any, el Club d'Escacs Sant Martí dins de les celebracions dels seus 35 anys d'història, va fer una excel·lent exposició de jocs i rellotges d'escacs. La iniciativa va ser del Ricard Llerins, modest però important col·leccionista en aquesta matèria. Vaig visitar la col·lecció, em va agradar, però el que més em va cridar l'atenció va ser que uns dies després van penjar les fotografies al web de l'entitat.
Això em va fer pensar. Resulta que jo tinc uns quants jocs d'escacs, producte de regals de familiars i amics, generalment de quan han viatjat a l'estranger, però la majoria d'aquets jocs els tinc guardats a l'armari. De tant en tant els trec per poder donar-los un cop d'ull, però tot plegat no deixa de ser un embolic. Fotografiant-los podria tenir un recordatori d'ells molt més fàcil de visualitzar.
Ho vaig fer i avui us vull ensenyar uns quants, possiblement els que tinc més en consideració. Amb els jocs d'escacs, com en altres tantes coses materials, el seu autèntic valor bé determinat pels records i l'estima de les persones que te'ls van regalar.
Amb aquests escacs el meu pare em va ensenyar a jugar
quan tenia 7 anys, tenen més de 60 anys. Són una autentica
"joia" de records, per a mi no tenen preu.
Aquestes peces sortien amb un llegiu a començamentsdels anys 70 (quan jo vaig començar a jugar federat).
La meva mare les va guardar una a una fins que em
va poder regalar el joc sencer.
El meu pare va fer un viatge per qüestions professionalsl'any 1973 a Mèxic i em va portar aquests escacs.
Aquests escacs me'ls va regalarl'any 1974 el meu cosí Pedro
La meva dona, quan encara no estavem casats,va tenir la paciència de fer-me aquests escacs
amb paper i cartro.
Regal d'en Goyo
Regal de la Núria i de l'Andreu
Regal del Joan i la Tona
Regals de la Dolores i la Prudenfuit dels seus multiples viatges
Tinc més jocs d'escacs, alguns de més valor econòmic, però aquests que us he ensenyat són els que més valoro. Jo penso que les coses tenen ànima (o com li vulgueu dir) mentre ens puguin trasmetre sentiments.
Salut i escacs,
5 comentaris:
¡Bona col·lecció la teva! Sempre he pensat que els escacs són alguna cosa més que fer escac i mat. Tota la parafernàlia que els envolta, sovint poc valorada, és en realitat el que ens impulsa a jugar: l'estètica del joc, per exemple. Bon article i molt treballat pq s'ha de tenir una bona estona per anar fent les fotos!
¡Hola Joan! Gràcies per les teves apreciacions, estic d'acord amb tu que els escacs són molt més que la seva vessant competitiva o esportiva com es diu ara. Els escacs existien abans que els esports (tal com s'entenen avui dia) i seguiran existint (potser amb alguns canvis per fer-los més complicats) quan els esports tinguin un altre sentit.
Hola Salvo, yo también conservo el juego con el que mi padre me enseñó a jugar, un tablero y unas piezas bastante rudimentarios, pero de madera, y tienen para mi un valor sentimental, aparte de otros juegos, pero no tantos como tienes tú, algunos me han parecido geniales. Un saludo. Pedro
Hola Pedro, me alegra que te hallas decidido a entrar en mi blog. En realidad el valor de las cosas no es su precio, sino lo que representan para cada uno de nosotros.; bien en factor utilidad, bien en factor sentimientos. Te pongo un ejemplo, todo el mundo querría tener un ajedrez de oro y brillantes, pero para jugar al ajedrez mejor un buen Stauton de madera.
Por cierto, te felicito por el estupendo campeonato por equipos que has hecho. Has defendido el primer tablero fenomenalmente.
Bon dia Roger. Interessant la teva col·lecció de jocs d'escacs. Jo també en faig col·lecció. En tinc uns seixanta.
A vegades penso que potser estaria be aconseguir que es faci un museu de jocs d'escacs a Catalunya. Hi ha molta gent que en te i els guarda a casa en armaris sense que tothom els pugui gaudir. I, sovint, no en pot gaudir ni el mateix propietari.
No se que en penses d'això.
felicitats per la col·lecció!
Publica un comentari a l'entrada