Duel de Titans

A la mitologia grega, els Titans eren una raça de poderosos déus que van governar durant la llegendària edat daurada.

Els Titans van ser dotze a la primera aparició literària. Estaven relacionats amb diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: L'oceà i la terra, el sol i la lluna, la memòria i la llei natural. Els dotze Titans de la primera generació van ser liderats pel més jove, Cronos, que va derrotar el seu pare, Urà (cel), a instancies de la seva mare, Gea (terra).

Posteriorment els Titans van engendrar una segona generació, els fills d'Hiperió (Helios, Eos i Selene), les filles de Ceos (Leto i Astèria) i els fills de Jàpet (Prometeu, Epimeteu, Atles i Meneci).

Els Titans van precedir els dotze Olímpics, els quals, guiats per Zeus, van acabar derrotant-los (guerra dels Titans). La majoria d'ells van ser llavors empresonats al Tàrtar, la regió més profunda de l'inframón.

Als escacs catalans, al districte 10 de la ciutat de Barcelona, districte de Sant Martí, hi ha uns quants clubs que organitzen des de fa anys els seus campionats socials. En aquests socials hi ha uns jugadors que s'han especialitzat en jugar-los tots o quasi tots. D'aquests jugadors hi ha un selecte grup de jugadors que han guanyat algun social més d'una vegada.

Avui vull parlar de dos d'aquest jugadors que podríem definir com a autèntics "Titans" d'aquesta mena d'especialitat. Em refereixo al Joan Fontanillas ( que si no estic equivocat ostenta el rècord com a guanyador de socials del districte) i el Jordi Sabater que també ha guanyat en una gran quantitat de socials.

Aquestes setmanes s'està jugant el social de l'Ateneu Colon de Poble Nou, i aquest dissabte 10 d'abril, jugant la quarta jornada, s'han enfrontat al primer taulell aquest dos "Titans".

Volia ser testimoni d'aquesta partida i m'he personat a la seu de l'Ateneu Colon a les dotze del migdia pensan que la partida ja estaria en una fase prou interessant, la sorpresa ha estat que ningú obria la porta, a pesar d'insistir reiteradament polsant el timbre. Després d'esperar un quart d'hora, afortunadament algú ha sentit que trucàvem i ens ha obert (amb mi hi havia una altra persona amb la qual he coincidit en la espera).

Un cop a dins, la sala de joc dona una molt bona impressió, ampla i polida. Molt diferent a la impressió que es pot tenir veien l'entrada del carrer.







Quan vaig arribar moltes partides ja havien acabat, però les partides cabdals encara estaven en joc. La partida per la qual jo havia vingut, estava en la seva màxima activitat.

La posició era força complicada, però el Joan tenia dos peons d'avantatge i semblava que si aconseguia simplificar la posició no seria difícil aconseguir la victòria.



El Joan no ha jugat el millor i s'ha posat molt malament de temps, tot i això no ha aprofitat posicions guanyadores i quan semblava que si que guanyava, s'ha deixat una peça. Bé, en aquells moments era una peça per tres peons i la posició del rei d'en Jordi estava en gran perill. La situació era terrible, el Joan tenia encara una posició avantatjosa però molt complicada i molt poc temps i el Jordi (gat vell) amb el seu millor sonriure de bon "nano" ha demanat taules. El Joan amb cara de circumstàncies les ha acceptat.

Podem dir que en aquesta ocasió l'Olimp s'ha aliat amb el Jordi (potser perquè a Zeus els romans el denominaven Júpiter i el Jordi és un adiccte aficionat al Júpiter, històric equip de futbol del barri). Però no trigarà gaire a què aquests dos "Titans" es tornin a enfrontar i ja veurem amb qui estaran els déus.

Salut i escacs,