Fa pocs mesos, amb el títol de "quatre estels fugaços" vaig fer un article sobre quatre grans jugadors nord americans que malauradament van finalitzar la seva carrera escaquística molt abans del que era previsible.
Avui vull parlar-vos d'un cas similar, el cas de Carlos Torre, que havent demostrat ser un dels mes forts jugadors del món, va deixar la pràctica dels escacs de competició amb tan sols 22 anys.
Carlos Torre Repetto va neixer a Mèrida (Mèxic) l'any 1904 i va morir l'any 1978 a la mateixa ciutat. El seu pare li va ensenyar a jugar als escacs quan tenia sis anys. En complir els 10, la seva família va emigrar a la ciutat de Nova Orleans (Estats Units). Allà, es va convertir en deixeble d'I. Z. Adams, un conegut escaquista, llavors vicepresident del New Orleans Chess, Checkers and Whist Club. Aviat es va convertir en un dels millors escaquistes de la ciutat; abans de complir 14 anys va guanyar el segon lloc i aviat va obtenir el primer.
Foto: ajedrezsocial.org
L'any 1923 va ser campió de l'estat de Louisiana, després va aconseguir el campionat de Nova York i gairebé de seguida es va coronar campió del torneig més important dels Estats Units d'aquella època, el Western Championship, de Detroit, l'any 1924.
Foto: Wikipedia
Durant els anys 1925 i 1926, va ser convidat a participar en diversos tornejos internacionals: Baden-Baden, 1925 (10è); Marienbad, 1925 (3è); Moscou, 1925 (5è); Chicago, 1926 (2n). Aquest mateix any, guanya el Campionat de Mèxic.
Cal destacar la molt meritòria cinquena-sisena posició al Torneig de Moscou de l'any 1925, un molt fort torneig, on Torre va empatar amb Capablanca, llavors campió mundial, i va vèncer a l'anterior campió Lasker, a Marshall i a Saemisch, entre altres.
Participants al Torneig de Moscou 1925. Foto: ajedrezsocial.org
A l'octubre de 1926, va patir una crisi nerviosa, per la qual cosa es va veure obligat a retirar-se dels escacs per a tota la vida.
Us paso uns vídeos sobre Torre.
Fins aquí hem pogut veure una aproximació a la vida de Carlos Torre amb una informació que en un percentatge molt gran és el que podem trobar a la seva història, escrita o digital; el que podriem denominar com a "políticament correcte".
Però aquesta història, si ens parem a pensar una mica, deixa pendent una gran incògnita: Si era una persona sana mentalment, com a mínim per les coses quotidianes, abans i després del torneig de Chicago, que va passar per a què tingués que deixar els escacs definitivament?
En aquest sentit he trobat dues versions d'aquests fets, que fan una aproximació, segons ells i les seves investigacions, al que va passar realment.
La primera és d'en Raúl Ocampo al seu bloc "CHESS COACH, ajedrez a la orden", on en un article sobre Carlos Torre diu això sobre aquest tema:
"Una altra cosa és la fi de la seva carrera. No hi ha res que denoti abans o després de la seva denominada crisi emocional que Torre perdés en alguna forma o grau la raó. Si va estar subjecte a grans pressions la seva sortida podria haver estat la d'una crisi explosiva però no tan duradora. Potser van ser uns minuts d'ira el que va ocasionar la tragèdia que li va costar la seva carrera de jugador d'escacs professional, però no una variable de la bogeria. Es va poder trastornar una mica, el normal de qui se sent maltractat.
Sobre que hipòtesi es pot treballar? Les dades dures són que es va sentir objecte d'una actitud il·legal d'alguns jugadors i organitzadors confabulats perquè no guanyés el Torneig Internacional de Chicago 1926, això està clar i no hi ha dubtes. Pràcticament m'atreveixo a afirmar que li van fer "trampa" perquè no guanyés el torneig. Assetjament a aquell jugador que va ser orgull en un temps dels escacs dels Estats Units i que després del seu viatge a la recentment creada Unió Soviètica que no estava programat, i que va ser excessivament perllongat, per després viatjar al Mèxic "revolucionari" dels anys 20 ; tots dos llocs en què es respirava un ambient antiamericà decidit, no podien sinó influenciar políticament a un jove de 21 anys, que ja no era un "el nostre noi" per als escacs nord-americans i ara s'atrevia a voler guanyar el màxim esdeveniment d'escacs dels Estats Units. Això no es podia permetre i hi havia moltes maneres perquè un jove es desestabilitzés. M'imagino Torre irat quan li lliuraven els diners d'un premi que era menor al que mereixia. Va insultar al que l'hi va lliurar tirant el premi a terra en autèntic i natural acte de menyspreu davant l'insultant gest dels que li havien guanyat el joc per trampes. Aquests poderosos organitzadors van respondre a l'insult d'aquell jove estranger amb un acte de força que després hi va haver de justificar a força de fer-ho passar per boig. Agents de seguretat o policies el sotmeten, però davant la situació que a un personatge públic no és fàcil de sotmetre com a un immigrant més, li van aplicar tranquil·litzants d'ús comú en l'època i que avui sabem poden causar danys terribles. I Torre no va saber més, fins que va ser expulsat dels Estats Units i lliurat a un país del que havia emigrat als sis anys i li era bastant aliè malgrat la seva visita recent d'uns mesos. Li van dir que s'havia desballestat i ell sense saber exactament les raons ni el grau en què ho va estar, va prendre per bo el que es deia d'ell i va acceptar aquesta versió i davant el que no podia explicar-se a si mateix, va perdre motivacions, el seu principal motor i sense sentit per a la seva vida ni forces per seguir endavant, es va deixar portar ..."
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç.
Raúl Ocampo. Foto: Chess Coach, ajedrez a la orden
La segona és d'en Frank Mayer, en un article al web Tabla de Flandes, on diu referent a aquest tema:
"Després d'aquell torneig (Moscou 1925), va voler tornar als Estats Units, que li va ser obstaculitzat per raons polítiques ...
D'aquesta manera, no li va quedar altre remei d'esperar, fins que va poder sortir de Rússia.
Mentrestant va aprofitar el temps i allà va escriure en idioma rus el llibre "El Desenvolupament de l'habilitat en els escacs".
El mestre Rohlin el va ajudar en la seva estada a Rússia i es va encarregar de la publicació.
L'any 1926 va tornar a Mèxic per visitar la seva ciutat natal Mèrida, on no hi havia estat des de l'any 1912.
Finalment, des de Mèxic va poder arribar als Estats Units.
Només trepitjar terra nord-americana, ja va participar tot seguit en el Torneig de la Western Chess Association.
Una font digna de confiança ens va informar, que ja abans de la seva lluita pel 2n lloc, es va adonar que els organitzadors tiraven mà de trucs i trampes.
Per si fos poc, li van negar el pagament del premi que li corresponia per la segona plaça assolida. Carlos Torre va presentar una protesta oficial per escrit.
La mateixa font ens va transmetre que, quan es trobava al carrer en sortir de la sala de jocs, va ser copejat i trepitjat.
Quan va tractar de defensar-se, va intervenir la policia local de Chicago i el va arrestar, engarjolant-lo.
Sembla, que allí el van drogar a la força amb "Dopamina", probablement injectada de forma intravenosa.
En conseqüència, li van declarar "persona non grata", negant-li el visat i expulsant-lo.
Aquest "tractament" li va causar danys irreversibles en la seva salut, especialment en el cervell.
L'efecte per a un jugador d'escacs és, que ja no pot concentrar-se més de cinc minuts entre dues jugades pel que perd absolutament la seva capacitat de concentració.
"A més, al Chicago dels anys 20, una ciutat pacífica i sense cap criminalitat, era usual aplicar aquest mètode per lliurar-se de persones estrangeres no desitjades".
En estudiar minuciosament els arxius de l'hospital militar de la Ciutat de Mèxic es van destapar aquests horribles esdeveniments contra la persona i el jugador d'escacs Carlos Torre.
Quan va tornar a Mèxic, es va allotjar a la residència del seu germà gran, metge de professió, a Ciudad Valles i hi va viure durant molts anys.
A partir d'aquell moment ja no va poder participar en cap partida ni campionat d'escacs oficial.
Carlos Torre mai més es va recuperar dels cops que li va reservar el seu trist destí, i més que aquells mètodes "mafiosos" òbviament van ser instrumentats per elements afins de les organitzacions locals".
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç.
En fi, que podem dir, aquestes últimes versions semblen molt fortes. Però, pensant en el lloc i el seu context, i mirant la història de la ciutat als anys 20 del segle passat, quan Chicago estava dominada pel gàngster Al Capone, que tenia comprada a la policia, jutges i polítics, i tenint en compte que coses molt més grosses van passar en aquella ciutat en aquells foscos anys, doncs, crec que aquestes versions no tenen gaire d'increïbles.
En fi, una desagradable vida d'un escaquista que prometia molt, amb molts punts foscos a la seva història, dels quals, potser, mai podrem saber l'autèntica veritat.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Hola de nou Roger.Un article impresionant digne del millor CSI.No hi ha dubte que la vida de Carlos Torre hauria de tenir un treball d'investigació intens encara que ara crec que no sabriem la veritat..Sigui com sigui una cosa si es certa que la vida del escaquista era molt bohemia en aquella epoca i estava en mans de gent amb pocs escrupols en molts casos exhibits com animals de fira.Considero que la Unió Sovietica per una banda i Fischer per un altre (a la seva manera,clar)van aconseguir una certa vida digna pels millors jugadors.Avui en dia ja es pot viure dels escacs lligat amb l'ensenyament o al menys es pot fer de manera més o menys estable.Per acabar et felicito una altre vegsda explicant un cas dels molts on la vida bohemia dels millors jugadors en la primera meitat del Segle XX dona per escriure un sense parar de casos impresionants.Fins la setmana que ve company!!!!
Hola Frederic,
Gràcies per les teves apreciacions que considero molt correctes. El problema, en aquest cas i en molt altres, és que moltes vegades ens trobem que la història de certs personatges està contaminada de faules (unes vegades per ignorància i altres totalment intencionades).
Et posaré un exemple, en alguns webs corre la versió que Carlos Torre anava totalment despullat pel carrer (en alguns casos per carrers de Chicago i altres mencionen Nova York), jo crec que això són faules, però no ho puc assegurar al 100%; doncs resulta que en un bloc proper es va dir que a l'any 1911 Carlos Torre es va passejar totalment nu per una cèntrica avinguda de Nova York.
Però home! Quina manera de no repassar les fonts, si a l'any 1911 Carlos Torre tenia 7 anys!! I si això fos poc, aquest article ha estat publicat també al web de la revista Peón de Rey.
Crec que tots plegats hauríem de ser més curosos quan publiquem temes relacionats amb personatges de la història dels escacs.
Salutacions amic,
Publica un comentari a l'entrada