Tigran Vartanovich Petrosian (17 de juny de 1929 - 13 agost 1984) va ser un escaquista soviètic, campió mundial del 1963 al 1969.Petrosian era armeni, encara que va néixer a la ciutat de Tbilissi, Geòrgia, URSS i va morir a la capital de Rússia, Moscou.
Abans del seu regnat, va ser aspirant al títol mundial durant ¡deu! cicles consecutius, i campió de la URSS quatre vegades. Va ser campió mundial durant dos cicles seguits (6 anys) fins que Spassky el va poder vèncer en el segon intent. Van ser sis anys de regnat, va prendre el tron ni més menys que al gran Botvinnik, el patriarca dels escacs soviètics.
Els seus resultats en els tornejos triennals de candidats van mostrar un pas ferm cap al cim: cinquè al famós torneig de Zuric del 1953, tercer a Amsterdam el 1956, tercer a Iugoslàvia el 1959, vencedor a Curaçao el 1962. El 1963 va derrotar a Mijaíl Botvínnik 12,5-9,5, convertint-se en campió mundial.
Petrosián va defensar el títol el 1966, vencent a Boris Spassky per 12,5-11,5. El 1969 el va perdre davant el mateix Spasski per 12,5-10,5. El nou campió havia après la lliçó: el 1966 es va presentar confiat de les seves possibilitats i creia fermament que Petrosián no tenia tant talent com la gent afirmava. Però no va aconseguir trencar les defenses de l'armeni i es va anar desesperant el que el va portar a cometre errors que van portar a la derrota. El 1969 va jugar uns escacs més tranquils, semblant a l'estil de Petrosian i va acabar alçant-se amb el títol. Va ser la seva consideració per les habilitats del seu granític adversari el que el va portar al triomf.
Podeu trobar partides de Petrosian al següent enllaç.
Si voleu descarregar-vos partides de Petrosian, ho podeu fer des d'aquets enllaç.
Un important sistema d'obertura porta el seu nom: la variant Petrosian de la Defensa Índia de Rei (1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.Cf3 o-o 6.Ae2 e5 7. d5 Cbd7 8. Ag5 ). En l'excel•lent llibre escrit per Petrosian "Ajedrez en la cumbre" dedica un capítol a aquesta variant, totalment recomanable si voleu jugar una línea tranqui-la però incisiva i molt molesta contra la Defensa India de Rei.
És famós per ser un dels jugadors que millor van entendre la profilaxi. Els moviments profilàctics són aquells que no només milloren la situació de les pròpies peces sinó que eviten que l'adversari millori les seves. Petrosián va ser un mestre en l'art de frustrar els plans del rival. Es defensava tan bé que eliminava les amenaces abans que aquestes es materialitzessin, abans fins i tot que els seus adversaris pensessin en elles. Molts han considerat que el seu estil era avorrit, però aquesta crítica és injusta. El seu domini del joc posicional era magistral: en lloc de llançar-se a l'atac preferia aconseguir petits avantatges que aprofitava amb una precisió matemàtica, el que li va valer el sobrenom de "Boa constrictora". Avui dia, les seves partides serveixen com exemple a les escoles d'escacs de tot el món.
Segons molts, ha estat el jugador més difícil de derrotar de l'època. El gran mestre soviètic Polugaevsky, va arribar a dir: "En aquells anys, era més fàcil guanyar un campionat de la Unió Soviètica, que guanyar una partida a Tigran!". Bé, potser exagerat, però tot una referència de la situació.
Posseïa un estil únic, de sòlid tall posicional i una defensa de ferro. El seu instint escaquístic el permetia "olorar" el perill moltes jugades abans que qualsevol cosa succeís, i les seves maniobres profilàctiques eren oli sobre qualsevol tempesta sobre el tauler. El seu estudi és recomanable per a aquells jugadors avançats que vulguin endinsar-se en els misteris dels escacs posicional. També és un jugador de referència quan es parlen de sacrificis de la qualitat (torre per peça menor). En aquest sentit al llibre del Gran Mestre Mihail Marin,"Aprenda de las Leyendas", quan parla dels sacrificis de qualitat, ho fa parlant de Petrosian, hi ho fa posant-lo com a referent i mestre d'aquest tipus de sacrificis posicionals. Marin ens diu al respecte el següent:
" Trencar l'equilibri material sense una immediata compensació tàctica requereix una profunda comprensió de la posició, i és, al mateix temps, una arma extremadament perillosa. De vegades aquests sacrificis romandren enfosquits pel misteri fins i tot després de la conclusió de la partida, i les subtileses només van ser revelades després, quan Petrosian publicava les seves anotacions a les revistes de la seva època.
El principal problema relacionat amb fer un sacrifici de qualitat és superar la barrera psicològica, com al propi Petrosian li agradava dir. Ens ensenyen des del principi el valor relatiu de les peces i és per això que instintivament evitem exposar una peça més forta a l'atac d'una altra més feble. D'altra banda, un adversari enfrontat a un sacrifici de qualitat, s'enfronta a una situació psicològicament difícil. El primer pensament és que tenint avantatge material, la resta hauria de ser qüestió de tècnica. Adaptar-se a la nova situació pot precisar 2-3 jugades, la qual cosa normalment és més que suficient per l'adversari per girar la partida al seu favor.
Hi ha certes situacions en les que el sacrifici de qualitat és realitzat de manera que sembla un simple error. L'oponent necessita una voluntat forta i una cap clar per desobeir a un mestre tan despietat com el respecte pel material. Fins i tot jugadors forts i experimentats cauen sovint en aquest tipus de trampes psicològiques, i quan la partida ha acabat comprenen que han estat ells i no l'oponent els que han estat enganyats. O, per dir-ho d'una altra manera, els que han "perdut" la qualitat".
Si voleu aprofundir en aquests tipus de sacrificis, tant al llibre"Aprenda de las Leyendas" de Marin, com al llibre "Ajedrez en la cumbre" de Petrosian, trobareu molt bones partides amb uns amplis comentaris dels autors.
Estatua de Petrosian a Yerevan capital d'Armenia
Considero que Tigran Petrosian va ser un dels més grans, a l'alçada dels millors, però que va ser traït pel seu caràcter. Era capaç de "desarbolar" les iniciatives dels seus contrincants i guanyar als millors, però també concedir taules després de l'obertura a oponents inferiors a ell, sense donar-los l'oportunitat de l'equivocació en el mig joc o el final.
No va tenir resultats de Campió Mundial en molts tornejos, però quan la victòria era necessària, es comportava fortament competitiu, com demostra els seus resultats a les Olimpíades d'Escacs, a on, amb una participació a 10 Olimpíades, va jugar 129 partides i tan sols va perdre una i aquesta partida per temps.
Podeu consultar el magnífic article de Frank Mayer sobre un llibre en el qual el GM Ray Keene y el novel•lista Julian Simpole intenten desmitificar la llegenda negra sobre Petrosian.
Per terminar i fent una imaginaria i audaçment inversemblant proposta fictícia; us imagineu que Petrosian a més de la seva innegable capacitat escaquística hagués tingut l'instin assassí i la capacitat de superació del Victor Korchnoi?
De ben segur que no hauria tingut rival, però cadascú és com és.
Salut i escacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada